![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/escolabalafia\/wp-content\/uploads\/usu803\/2020\/07\/IMG_20200724_124553-2-e1595588814757.jpg\")
<\/a>L’escola \u00e9s sempre un projecte compartit, en qu\u00e8 la comunitat educativa t\u00e9 l’objectiu tamb\u00e9 compartit de voler el millor futur dels seus fills, alumnes i ciutadans. Mig segle ple de viv\u00e8ncies d’experi\u00e8ncies. Poques escoles poden presumir de superar les moltes proves d’estr\u00e8s que ha hagut de superar. Canvi de r\u00e8gim pol\u00edtic, entrada a la democr\u00e0cia, canvis legislatius en educaci\u00f3, evoluci\u00f3 de la pr\u00f2pia societat, transformaci\u00f3 del context mundial i de la pr\u00f2pia realitat de l’alumnat de l’escola.<\/p>\nL’escola sempre ha respost a les demandes de la societat a qu\u00e8 serveix, perqu\u00e8 com a servei p\u00fablic t\u00e9 encarregada la missi\u00f3 de formar, el millor possible, als ciutadans del futur. Serien gaireb\u00e9 incomptables les hores de classe impartides, les lli\u00e7ons apreses, el coneixement transm\u00e8s, la vida esmer\u00e7ada, en definitiva, la feina incommensurable que suposa educar un nen… Per\u00f2 els resultats s\u00ed que s\u00f3n tangibles perqu\u00e8, en part, de la bona feina que s’ha fet a l’escola avui podem presumir que de les seves aules han sortit bons periodistes, advocats, fusters, lampistes, mestres, pagesos, comerciants… A les classes, en una escola, hi ha d’haver gent bona i bona gent. Mestres que tinguin un elevat sentit de la responsabilitat, que \u00e8ticament tamb\u00e9 siguin un model per als seus companys i per a les fam\u00edlies, perqu\u00e8 tamb\u00e9 s\u2019apr\u00e8n amb l’efecte mirall. I mestres que dediquin les seves forces, el seu coneixement, les seves habilitats personals, la seva vida a l’objectiu darrer d’educar un nen, de fer-lo feli\u00e7 i ajudar-lo a cr\u00e9ixer amb confian\u00e7a, seguretat, il\u00b7lusi\u00f3.. Estic conven\u00e7ut que cadascun dels nens i nenes que han passat per l’escola de Bal\u00e0fia guarda en el seu record, fins i tot dins el seu cor, aquell mestre o aquella mestra que el va captivar, que li va saber dir aquella paraula en aquell prec\u00eds instant, q I ara, Bal\u00e0fia mira a l’horitz\u00f3 proper amb una barreja de sentiments. Aquesta escola, el seu edifici, aviat deixar\u00e0 d’existir perqu\u00e8 el barri, els seus alumnes i les seves fam\u00edlies, se’n mereixien una de nova.<\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a>ue el va acompanyar en moments dif\u00edcils, que el va fer tirar endavant quan tot estava perdut. Els mestres s\u00f3n guies, una mena de xamans que ens transformen. I, aix\u00ed, l’escola de Bal\u00e0fia, amb els seus equips directius al capdavant i els centenars de xamans alineats amb un objectiu com\u00fa, \u00e9s que trobem en aquest llibre unes planes curulles de records de en definitiva, de nosaltres mateixos.<\/p>\n