Història

Benvolguda Escola de Balàfia,

En plena foscor naixia al barri de Balàfia un estel de llum ben lluent, amb uns mestres valents i decidits a ajudar els seus nens i nenes a aprendre, a jugar, a compartir, a somniar, a mirar més enllà, a créixer… L’escola és sempre un projecte compartit, en què la comunitat educativa té l’objectiu també compartit de voler el millor futur dels seus fills, alumnes i ciutadans. Mig segle ple de vivències d’experiències. Poques escoles poden presumir de superar les moltes proves d’estrès que ha hagut de superar. Canvi de règim polític, entrada a la democràcia, canvis legislatius en educació, evolució de la pròpia societat, transformació del context mundial i de la pròpia realitat de l’alumnat de l’escola.

L’escola sempre ha respost a les demandes de la societat a què serveix, perquè com a servei públic té encarregada la missió de formar, el millor possible, als ciutadans del futur. Serien gairebé incomptables les hores de classe impartides, les lliçons apreses, el coneixement transmès, la vida esmerçada, en definitiva, la feina incommensurable que suposa educar un nen… Però els resultats sí que són tangibles perquè, en part, de la bona feina que s’ha fet a l’escola avui podem presumir que de les seves aules han sortit bons periodistes, advocats, fusters, lampistes, mestres, pagesos, comerciants… A les classes, en una escola, hi ha d’haver gent bona i bona gent. Mestres que tinguin un elevat sentit de la responsabilitat, que èticament també siguin un model per als seus companys i per a les famílies, perquè també s’aprèn amb l’efecte mirall. I mestres que dediquin les seves forces, el seu coneixement, les seves habilitats personals, la seva vida a l’objectiu darrer d’educar un nen, de fer-lo feliç i ajudar-lo a créixer amb confiança, seguretat, il·lusió.. Estic convençut que cadascun dels nens i nenes que han passat per l’escola de Balàfia guarda en el seu record, fins i tot dins el seu cor, aquell mestre o aquella mestra que el va captivar, que li va saber dir aquella paraula en aquell precís instant, que el va acompanyar en moments difícils, que el va fer tirar endavant quan tot estava perdut. Els mestres són guies, una mena de xamans que ens transformen. I, així, l’escola de Balàfia, amb els seus equips directius al capdavant i els centenars de xamans alineats amb un objectiu comú, és que trobem en aquest llibre unes planes curulles de records de en definitiva, de nosaltres mateixos.

I ara, Balàfia mira a l’horitzó proper amb una barreja de sentiments. Aquesta escola, el seu edifici, aviat deixarà d’existir perquè el barri, els seus alumnes i les seves famílies, se’n mereixien una de nova.