Els alumnes de 5\u00e8 de l’escola de Gualba han gravat en \u00e0udio la llegenda de La Dona d’aigua. A continuaci\u00f3 podeu llegir la hist\u00f2ria i escoltar-ne l’\u00e0udio.<\/p>\n
LLEGENDA \u2013 LA DONA D\u2019AIGUA<\/p>\n
Un vespre de lluna plena, fa molt de temps, l’amo de can Prat de
\nGualba va anar passejant fins arribar al gorg Negre quan era ja
\nmitjanit.
\nMentre descansava prop de l’aigua, va veure com emergia de dins
\ndel gorg una dona nua de gran bellesa. L’amo de can Prat li va
\ndemanar matrimoni i li va oferir compartir la casa, les terres i la
\nriquesa que ell tenia per tota la contrada, com a penyora de la seva
\nvoluntat.<\/p>\n
Ella nom\u00e9s li va fer jurar que mai, en cap circumst\u00e0ncia, ell no li
\nrecordaria el seu origen fluvial. I es van casar. Ella es convert\u00ed en una
\nbona consellera per al seu marit, a qui va ajudar a fer prosperar,
\nencara m\u00e9s, el poder de can Prat.
\nEl matrimoni va tenir un fill i una filla, que anaven creixent feli\u00e7os
\nenmig de tot aquell benestar. Per\u00f2, un mal dia, quan l’amo de can
\nPrat i la seva dona mesuraven una bona terra que calia preparar, van
\ncomen\u00e7ar a discutir sobre el cultiu m\u00e9s adient. La discussi\u00f3 va anar
\npujant de to fins que el marit, enfadat, recrimin\u00e0 la muller dient-li que,
\nal cap i a la fi, poc podia ella entendre de conreus, perqu\u00e8 no era sin\u00f3
\nuna pobra dona nascuda i treta de l’aigua del riu.
\nEl mal ja era fet, la dona d’aigua fug\u00ed r\u00e0pidament cap als fondals del
\ngorg Negre i l’amo de can Prat mai no la torn\u00e0 a veure. Tot i aix\u00f2, ella,
\nquan l’amo no se’n podia adonar, entrava amb cautela a la masia,
\nacaronava i besava dol\u00e7ament els seus fills i deixava caure unes
\nll\u00e0grimes sobre la taula del menjador que, l’endem\u00e0, es convertien en<\/p>\n
perles de gran valor. Aix\u00ed, malgrat la trag\u00e8dia, la puixan\u00e7a de la casa
\ns’enfort\u00ed m\u00e9s durant molt de temps.<\/p>\n
<\/p>\n\n