Treballar el cos humà a escala natural a l’educació infantil és altament significatiu perquè afavoreix el coneixement del propi cos; ja que facilita la identificació i reconeixement del propi cos, reconèixer les seves parts, característiques i possibilitats d’acció. I ajuda a desenvolupar la consciència corporal, la lateralitat, l’esquema corporal i la imatge corporal. També beneficia el desenvolupament de la imatge corporal i l’autoestima; és a dir conèixer el propi cos ajuda els infants a desenvolupar una autoimatge positiva i a identificar-se com a individus únics. Aquesta pràctica afavoreix la construcció de la identitat personal; per tant treballar amb el propi cos com a referent afavoreix la seguretat emocional i l’autoconfiança.
D’altra banda, potencia el desenvolupament cognitiu i pensament científic, el fet de treballar el cos humà a escala natural activa la curiositat i el pensament exploratori (desperten la capacitat d’observació, d’anàlisi i d’establir relacions causa-efecte) i es pot enllaçar amb activitats plàstiques (com la que hem realitzat nosaltres), motrius i lingüístiques, treballant la globalitat de l’aprenentatge.
Afavoreix el llenguatge i comunicació, a través del treball del cos humà, els infants incorporen nou vocabulari (noms d’òrgans, funcions, accions corporals) i poden expressar emocions i sensacions corporals.
El treball del cos a escala natural suposa una activitat manipulativa i significatiu, on es parteix de l’experiència directa i del cos com a eina de coneixement del món.
Els infants van gaudir molt de l’activitat proposada per J. mare del J., primer enganxant la imatge de la seva pròpia cara sobre un cartró a escala natural i seguidament dibuixant la silueta d’un company/a en el mateix cartró i finalment pintant amb témperes lliurement el seu cos i decorant la resta del cartró divertint-se estampant dits, mans i embrutant-se amb la pintura han gaudit d’allò més.
Gràcies J., per la teva participació, hem gaudit molt de la teva companyia i implicació, ens has agradat molt que ens ajudessis a plasmar el nostre cos a escala natural i ens engresquessis a pintar-lo amb tant d’amor i tendresa.


Que xulo!! Quina llastima que la Emily no estava! Però la veritat és que és molt interessant veure com es veuen ells mateixos! Molt xulo!