El Museu del Ferrocarril de Catalunya és un equipament patrimonial dedicat a promoure i divulgar el coneixement sobre el ferrocarril; està ubicat a la localitat de Vilanova i la Geltrú (Barcelona), just al costat de l’estació de tren. Inaugurat el 3 d’agost del 1990,^[1] està gestionat per la Fundación de los Ferrocarriles Españoles (FFE) i forma part del Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i de la Xarxa de Museus d’Espanya.^[2] Es tracta d’un centre de referència des d’on es pretén traslladar als visitants la història i els avantatges d’aquest mitjà de transport, la preservació del patrimoni ferroviari català,^[3] a més del gaudi lúdic dels visitants. La institució compta amb el suport de l’Associació de Socis i Col·laboradors del Museu (SIC).

Vam accedir al museu per l’edifici principal, que està ubicat en un antic economat construït als anys 1970 per al servei dels treballadors ferroviaris. En aquest edifici hi ha elements de l’exposició permanent dedicada al món de les estacions, una àrea infantil, l’Estació Petita de Vilanova, la botiga i la recepció, l’àrea audiovisual, a més de la zona d’administració, el centre de documentació i la sala polivalent.

Vam observa els dipòsits d’aigua i Espai Gumà, conformat per dos grans dipòsits, metàl·lics, o aiguades per al subministrament i reserva d’aigua a les locomotores de vapor i un edifici d’estil industrial modernista on es tractava l’aigua per reduir els efectes de la calç a les calderes de vapor, rebatejat com a Espai Gumà el 2006.

També vam veure l’Espai Mercaderies i Àrea d’Infraestructura, un àmbit on es recrea un terminal de contenidors, que compta amb material de mercaderies, una via pel qual és possible recórrer el perímetre exterior de les vies de l’antic dipòsit de locomotores.

Vam estar en l’edifici de la Rotonda, el més característic del Museu, amb les 12 vies de fossat cobertes on s’exposa el material més valuós i delicat de conservació.

El Pont Giratori, element important per a la inversió de les locomotores o distribució de les mateixes a les vies de la Rotonda.

Espai Talgo, espai expositiu que efectua un relat històric i destacat de la col·lecció de vehicles Talgo que posseeix el Museu.

Nau de Reserva, antic magatzem de subministraments reconvertit en espai per a exposicions temporals sota la denominació Espai Segle XXI.

Nau Panoràmica, De recent construcció, està dedicada a exposicions temporals i actes de diferents tipus; destaca pel gran finestral que exerceix de mirador del conjunt de locomotores, rotonda i placa giratòria.

Gran Nau, un dels dos edificis més antics del Museu, taller de reparació als seus inicis, després de la seva recuperació com a espai expositiu, acull la composició de Talgo II amb la seva característica locomotora.

Nau Pont-Grua, de la mateixa època que la Gran Nau, originàriament concebuda per a reparació i manteniment de locomotores gràcies a la seva potent grua-pont, combina el seu ús per a esdeveniments públics amb l’expositiu de locomotores de vapor del segle xix.

La col·lecció més important del Museu, la de vehicles, formada per 50 vehicles de totes les èpoques i tecnologies distribuïts a la zona exterior, és considerada una de les col·leccions tècniques més importants a nivell internacional, per nombre i varietat.

La major part està formada per les 25 locomotores de vapor, amb noms com “Mataró”, “Mamut”, “Mastodont”, “Santa Fe”, “Mikado”, etc. la datació del qual oscil·la entre mitjans dels segles XIX i XX.

Entre elles ressalta la locomotora més antiga conservada a Espanya (120-2112 “Martorell”), la locomotora amb més esforç de tracció (151F-3101 tipus Santa Fe) o l’última que va circular amb tracció vapor a Espanya (141F-2348 tipus Mikado).

Cal destacar el simbolisme que representa la reproducció de la locomotora Mataró i tres cotxes de viatgers del Tren del Centenari, construïts el 1948 per commemorar el primer centenari del ferrocarril a Espanya. Cada primer diumenge de mes es posa en funcionament dins el recinte del Museu.

També es conserven locomotores dièsel, com la “Marilyn” construïda per la companyia ALCO als EUA o tres generacions de locomotores Talgo, de fabricació alemanya a excepció de la nord-americana encarregada de remolcar el Talgo II, totes pertanyents a tres evolucions de la seva material.

Entre les locomotores elèctriques es conserven des de la primera generació el 1928, la “Cocodril”, d’origen suís o la popular locomotora 1004, de fabricació franc-espanyola per CAF.

La col·lecció també disposa de cotxes de viatgers i vagons de mercaderies. Del material de viatgers destaca el cotxe HARLAN,^[7] construït el 1878 als Estats Units i que va ser el primer vehicle a Espanya dotat de fre automàtic i el rodatge del qual s’efectuava mitjançant ”bogis”, de fusta en aquest cas conservat també com a element expositiu, i no amb un senzill eix i les seves rodes corresponents.

Elements pertanyents a Estacions, un dels més destacables és la Taula d´enclavaments de l’estació de Barcelona-França, construïda el 1924 per Thomson Houston per gestionar entrades i sortides de trens, o el pont de senyals de la mateixa estació, peces que van ser donades de baixa després de la remodelació efectuada amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 o elements i estris emprats en la tasca diària del ferrocarril.

És destacable el fris escultòric del prestigiós escultor Josep Maria Subirachs, que Renfe li va encarregar com a element artístic identitari de l’estació de Barcelona Sants i que a causa de la remodelació^[8] motivada per l’arribada del tren d’Alta Velocitat a Barcelona, se’n va decidir el trasllat al Museu del Ferrocarril de Catalunya. A l’esmentat fris, jugant amb els relleus, l’artista va incorporar les lletres que conformen la paraula Barcelona.

La Infraestructura i superestructura ferroviària completen la col·lecció, amb materials, maquinària i diferents models de via, així com una sèrie de vehicles per al seu manteniment.

 

Tot això i més, és el que ens van explicar al museu, a més de fer una activitat de muntar unes peces de vagons i locomotores magnètiques…vam dinar a l’ombra dels pins i a la fi, va arribar el moment que més esperàvem…anar a la platja a gaudir de la sorra i del mar.

Aquest és el nostre recull de fotografies de l’estada al museu del ferrocarril i la platja.

Així de cansats vam acabar de tant jugar, engrescar-nos i remullar-nos una mica a la platja…