La psicomotricitat és, per a l’infant, un procés de descoberta de les seves possibilitats d’acció i interacció amb el món físic i el social. El desenvolupament d’aquestes capacitats dependrà, en bona mesura, de les possibilitats de descoberta que se li ofereixin i de la qualitat de les mateixes.

La tasca de l’escola en l’àmbit de la psicomotricitat és la de possibilitar espais que empenyin a l’infant a una exploració lliure de les seves possibilitats d’acció i de relació amb l’entorn, que li permetran anar-se coneixent a si mateix i, alhora, anar-se fent una representació mental de la realitat que l’envolta. A més, aquest coneixement permetrà que l’infant vagi ajustant la seva interacció i les seves accions de manera més precisa amb la realitat que l’envolta. 

En aquesta pràctica, el plaer sensoriomotor esdevé un factor que afavoreix la percepció i construcció del cos, el procés de simbolització i l’accés a la representació.
La pràctica té com a objectiu promoure l’expressió de totes les possibilitats motrius, emocionals, cognitives i relacionals. I el plaer psicomotriu esdevé el motor generador de l’acció de l’infant.
A l’escola comptem amb un ampli espai on els infants que es troben des d’I3 a 1r de primària poden experimentar amb caixes, teles, pilotes, papers, llanes, cordes, fulles, tubs, pots, bales, escumes, etcètera. L’infant juga i explora mentre el docent analitza i acompanya, tot creant un entorn d’aprenentatge ric, actiu i vivencial.