A l’Escola eduquem en l’autogestió. Els alumnes aprenen a organitzar-se la seva pròpia setmana.
Cada dia, l’infant té la llibertat de decidir on vol dedicar la seva energia, segons la motivació d’aquell moment. Però aquesta llibertat va lligada a un compromís: al llarg de la setmana ens assegurem que han d’haver passat per tots els àmbits d’aprenentatge. D’aquesta manera, tots els infants fan el mateix recorregut curricular, però cadascú el transita al seu ritme i en l’ordre que necessita.
Aquesta manera d’entendre l’aprenentatge se sosté sobre tres pilars fonamentals:
-
El Currículum Oficial: Vetllem perquè tots els alumnes assoleixin les competències bàsiques oficials, aplicant processos metodològics que respecten el desenvolupament de l’aprenentatge i l’evolució única de cada persona.
-
Els Valors i la Convivència: Entenem que la llibertat requereix responsabilitat. Per això, posem molta cura i consciència en el respecte cap als companys, del material i els espais que compartim, i en el valor de l’esforç per superar-se un mateix.
-
Seguiment Evolutiu: Els mestres realitzem observacions diàries dels processos de cada infant. Aquesta tasca es reforça amb l’Espai Millora i a les tutories individuals on es crea un entorn clau per a l’orientació personalitzada. És aquí on resolem dubtes, revisem el camí fet i els infants es marquen, els nous objectius a assolir.
El nostre horari i les propostes no són fruit de l’atzar, sinó que busquen l’equilibri entre dues maneres de treballar que es necessiten mútuament:
1. Metodologies Globalitzadores (Conversa, Espais, Capses, l’Art i el Treball en Xarxa):
Són moments oberts on l’infant posa en joc tot el que sap per resoldre reptes reals, investigar, crear i comunicar.
2. Treball Sistemàtic (Espai Millora, Propostes de llengua i Matemàtiques, Tallers i Lectura):
Són moments més acotats dedicats a l’adquisició d’habilitats concretes, tècniques i destreses específiques.
Com es complementen?
La sistematització permet a l’infant adquirir eines i sabers sòlids que després, de manera natural, aplica en els moments més oberts. És en aquests contextos reals on l’aprenentatge pren sentit i on els mestres podem comprovar i observar com els infants estan transferint realment totes les competències.
Com ens recorda Héctor Ruiz, aprendre és molt més que memoritzar; és ser capaç de fer servir el coneixement. A l’Escola Norai tanquem aquest cercle: oferim moments per entrenar habilitats concretes (sistematització) i escenaris rics per aplicar-les (globalització). D’aquesta manera, l’aprenentatge no es perd, sinó que es consolida a través de la pràctica real.
“L’aprenentatge requereix un esforç cognitiu, però aquest esforç només se sosté quan l’alumne se sent capaç, està motivat i entén la utilitat de la seva fita.” Héctor Ruiz Martín
