{"id":1324,"date":"2023-05-18T18:10:05","date_gmt":"2023-05-18T16:10:05","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-llobera\/?p=1324"},"modified":"2023-05-18T18:10:05","modified_gmt":"2023-05-18T16:10:05","slug":"fer-teatre-a-lescola-una-forma-daprendre-a-fer-i-aprendre-a-ser","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-llobera\/general\/fer-teatre-a-lescola-una-forma-daprendre-a-fer-i-aprendre-a-ser\/","title":{"rendered":"FER TEATRE A L\u2019ESCOLA, UNA FORMA D\u2019APRENDRE A FER I APRENDRE A SER"},"content":{"rendered":"

Edita: INFOZER Ona Pijoan, Aran Corbera i J\u00falia Rend\u00e9 \"\"<\/a><\/strong><\/p>\n

Un altre any hem culminat el projecte de teatre de l\u2019Escola. Enguany, hem fet la trentena edici\u00f3. 30 anys de teatre d\u2019escola al poble i per al poble. 30 anys de tenir un escenari i un p\u00fablic excepcional! Aquest any, l\u2019obra de teatre que vam fer va ser El Rei Lle\u00f3, un musical amb molts personatges. Era tot un repte i l\u2019hem aconseguit!
\nEl dia 5 de maig de 2023 els aplaudiments i les ovacions van omplir tota la sala. Llavors vam respirar i vam esclatar d\u2019emoci\u00f3! Est\u00e0vem totes i tots molt satisfets del que hav\u00edem aconseguit, que no era poc! I es que heu de saber que darrera de tot aix\u00f2 hi ha una feina molt gran de moltes setmanes i de molta gent.
\n\"\"<\/a>Tot va comen\u00e7ar amb uns guions a la m\u00e0 i uns personatges repartits, com cada any. Les p\u00e0gines de les fundes, s\u2019anaven omplint de papers subratllats de colors taronges, verds, grocs. Cada paraula, cada moviment, cada detall a tenir en compte era important. Els actors i actrius vam estar nits, dies, tardes\u2026 aprenent el nostre gui\u00f3, impacients per comen\u00e7ar a assajar a dalt de l\u2019escenari, sentint -nos els protagonistes d\u2019una gran funci\u00f3!
\nAl comen\u00e7ar els assajos, ens va costar avan\u00e7ar amb les escenes, ens qued\u00e0vem clavats i les hav\u00edem de repetir. Acab\u00e0vem molt cansats i cansades, per\u00f2 l’esfor\u00e7 va valdre la pena. Hav\u00edem de practicar l\u2019entonaci\u00f3, la vocalitzaci\u00f3, moviments, mirades i expressions. Vam fer algunes classes de moviments, ens van ensenyar com ens hav\u00edem de moure, totes i tots ho vam entendre molt r\u00e0pid. A alguns, els costava pujar el to de veu i per aix\u00f2 el Ramonet ens va posar uns micr\u00f2fons. Vaja, tot molt professional!<\/p>\n

Al cap d\u2019unes setmanes ja vam comen\u00e7ar a buscar els vestuaris i pensar els maquillatges. El resultat final va quedar molt b\u00e9 i l\u2019escenari, comen\u00e7ava a donar forma. Cada vegada tenia m\u00e9s vida i les fam\u00edlies de la Comissi\u00f3 de Decorats ho estava deixant tot perfecte, tal com ens ho imagin\u00e0vem o millor: l\u2019heura per les parets de l\u2019escenari, herbes penjant des del sostre, la gran roca pintada marronosa, les pedres i troncs i el gran sol de la sabana africana que ens va fer la Lorena, tota una artista!\"\"<\/a>
\nLes mestres i les fam\u00edlies tamb\u00e9 hi van participar, no us penseu! D\u2019una altra forma que la nostra. La Marta B va adaptar el gui\u00f3 i va dirigir l\u2019obra, amb\u00a0l\u2019ajuda del Guiu, un estudiant de l\u2019IES que es va oferir a ajudar la Marta amb els assajos; la Maria \u00c0ngels i la Pili van organitzar tots els decorats i que tot encaix\u00e9s a la perfecci\u00f3; l\u2019Ana i la Noem\u00ed van pensar el vestuari i els maquillatges; la S\u00edlvia va ser una gran apuntadora; la Tate posava llum a cada escena i la Marta T s\u2019ocupava del so. I no nom\u00e9s aix\u00f2! Totes elles ens van ajudar a recordar el gui\u00f3, a posar l\u2019entonaci\u00f3 correcta, el moviment i l\u2019expressi\u00f3 no verbal.<\/p>\n

Com que el Rei Lle\u00f3 \u00e9s un musical, tamb\u00e9 hi havia un pes important en preparar les can\u00e7ons de les diferents escenes de l\u2019obra. La mestra que s\u2019encarregava de tota aquesta part musical, va ser la Marta T, que ens va ajudar a preparar les can\u00e7ons, a gravar-les i a assajar-les perqu\u00e8 quedessin cofoies pel dia de la funci\u00f3. Les vam enregistrar perqu\u00e8 el dia del teatre sonessin d\u2019all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9. I el dia 5 de maig, durant la Festa Major de Llobera i PeraCamps, vam poder gaudir del premi de l\u2019esfor\u00e7 viscut. Els aplaudiments emplenaven la sala de gom a gom!<\/p>\n

Fer teatre per nosaltres significa molt m\u00e9s que aprendre\u2019s un gui\u00f3. Per nosaltres \u00e9s una oportunitat per cr\u00e9ixer com a comunicadores i com a persones. Significa superar les vergonyes, perdre la por al p\u00fablic, passar-ho molt b\u00e9, aprendre a cr\u00e9ixer en els moments de frustraci\u00f3, tastar el bon gust d\u2019un gran esfor\u00e7, posar en pr\u00e0ctica la paci\u00e8ncia i la oportunitat de saber que podem aconseguir grans reptes. Per\u00f2 el m\u00e9s important \u00e9s aprendre a ser un gran equip. Si falla un, fallem tots i totes. I si guanyem, guanyem la llopada sencera.<\/p>\n

\"\"\u00a0 \u00a0<\/a>\"\"\u00a0 <\/a>\u00a0\"\"\u00a0 <\/a>\"\"<\/a>\u00a0 \u00a0<\/a>\"\" \u00a0\u00a0<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a> I la resta de companys d’INFOZER, com es van sentir?<\/strong><\/p>\n

Carla: Estava molt contenta i nerviosa a la vegada. No sabia que els lleons vivien a l’\u00c0frica. Quan vaig acabar vaig ser molt feli\u00e7. Em va agradar molt la meva disfressa.<\/span><\/p>\n

Joel- Em vaig sentir molt feli\u00e7. Vaig tenir una mica de vergonya i m\u2019ho vaig passar molt b\u00e9!<\/span><\/p>\n

Manel- Em vaig sentir insegur, nervi\u00f3s i bastant content de fer una obra d\u2019una hora i mitja (encara que em va passar en un minut) va ser meravell\u00f3s. Jo era Tim\u00f3n, un suricata c\u00f2mic que fa molta gr\u00e0cia. \u00c9s molt \u201cguay\u201d estar davant de tant de p\u00fablic.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span>Alai: El teatre per mi ha estat molt divertit i emocionant.\u00a0 Estava estressat i molt nervi\u00f3s perqu\u00e8 comenc\u00e9s. Tenia vergonya. Em va impressionar veure tanta gent!\u00a0<\/span><\/p>\n

Lluc: Jo vaig fer de voltor Gru i vaig passar molts nervis per fer-ho b\u00e9. Vaig flipar amb l\u2019estampida!<\/span><\/p>\n

Noa: Quant em tocava esperar m\u2019avorria molt! Quan sortia a l\u2019escenari no tenia gens de vergonya. I m\u2019agrada que hi hagi moltes persones de p\u00fablic! Em vaig sentir molt b\u00e9 amb el paper de Nala. Em va semblar molt curt!<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Gabriel: Em va agradar molt el meu personatge. Tinc vergonya per\u00f2 all\u00e0 dalt em passa!<\/span><\/p>\n

Jan: Em vaig sentir satisfet i emocionat. Vaig estar nervi\u00f3s i\u00a0 tremolant i tot. A la vegada sentia molta energia, per parlar molt!<\/span><\/p>\n

Lle\u00efr: Al principi estava molt nervi\u00f3s per\u00f2 malgrat tot m\u2019ho vaig passar molt b\u00e9.\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n

Ton: Vaig sentir molts nervis\u00a0 i molta vergonya, per\u00f2 se\u2019m va fer molt curt.<\/span><\/p>\n

Marc: Estava emocionat, satisfet i una mica nervi\u00f3s. Vaig ser un dels primers protagonistes!\u00a0<\/span><\/p>\n

Maria: Va ser un dels primers teatres que sortia m\u00e9s sovint. Em vaig sentir molt i molt nerviosa per\u00f2 va ser molt \u201cguai\u201d.<\/span><\/p>\n

J\u00falia N: M\u2019ho vaig passar molt b\u00e9 i vaig tenir una mica de vergonya. Per\u00f2 el teatre m\u2019ajuda a superar-la!\u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Edita: INFOZER Ona Pijoan, Aran Corbera i J\u00falia Rend\u00e9 <\/a>
\nUn altre any hem culminat el projecte de teatre de l\u2019Escola. Enguany, hem fet la trentena edici\u00f3. 30 anys de teatre d\u2019escola al poble i per al poble. 30 anys de tenir un escenari i… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":1337,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1324","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-llobera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1324","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-llobera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-llobera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-llobera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-llobera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1324"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-llobera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1324\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1338,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-llobera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1324\/revisions\/1338"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-llobera\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1337"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-llobera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1324"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-llobera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1324"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-llobera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1324"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}