\n1\u00aa ETAPA: LA DESESCOLARITZACI\u00d3.<\/strong>
\nDurant el curs escolar 1990-91, els nens i nenes que vivien a Lliurona van a l\u2019escola de Besal\u00fa. Aix\u00f2 suposava un enorme desgast f\u00edsic i una desnaturalitzaci\u00f3 de les relacions amb el seu entorn, ja que havien de despla\u00e7ar-se fora d\u2019on vivien. 16 quil\u00f2metres de pista forestal en mal estat (m\u00e9s d\u2019una hora en cotxe 4\u00d74) per accedir a un tipus d\u2019ensenyament tradicional, competitiu i autoritari que no agradava ni als pares i mares ni als nens i nenes.<\/p>\n
Despr\u00e9s d\u2019aquest primer contacte amb la instituci\u00f3 escolar p\u00fablica, es va plantejar la possibilitat de tenir un espai proper on la mainada es pogu\u00e9s trobar per relacionar-se i comen\u00e7ar a con\u00e8ixer el medi on vivien: la muntanya. L\u2019escola es recuper\u00e0 a partir d\u2019un nucli rural, \u00e9s a dir, la mateixa gent del poble.<\/p>\n
Durant l\u2019estiu de l\u2019any 1991, els ve\u00efns i entre ells una persona que era mestra, van organitzar les primeres reunions on van debatre, parlar i treballar en un projecte educatiu pensat pel cicle d\u2019educaci\u00f3 infantil. A grans trets, aquest projecte es basava en l\u2019aprenentatge a trav\u00e9s de l\u2019observaci\u00f3 de la natura. S\u2019introdu\u00ed la noci\u00f3 del temps a partir de les estacions de l\u2019any; el dibuix, la pintura, la m\u00fasica, el teatre i el joc eren les eines que oferia el projecte perqu\u00e8 tots i cadascun dels aprenentatges fossin significatius. Tots els coneixements es basaven en els fets quotidians que es desenvolupaven en les seves vides. Eren els propis infants qui, junt amb la mestra, decidien cada dia com desenvolupar el projecte. El terreny, cedit per els propietaris de can Perusa, na Montse Santonja i en Baltasar Navarro, ve\u00efns de Lliurona, en el qual es va instal\u00b7lar i condicionar una roulotte i un tipi, \u00e9s on es van desenvolupar la major part de les activitats. La resta van ser sortides peri\u00f2diques.<\/p>\n
A l\u2019inici del curs escolar 1991-92, els pares i mares van desescolaritzar de l\u2019escola de Besal\u00fa 6 nens i nenes, d\u2019entre 4 i 7 anys, i es va posar en pr\u00e0ctica el projecte educatiu d\u2019una forma autogestionada. Van participar-hi mares, pares, fills, filles, ve\u00efns, ve\u00efnes i la mestra.<\/p>\n
2\u00aa ETAPA: NEGOCIACIONS.<\/strong> Viscuda i valorada l\u2019experi\u00e8ncia de la roulotte i el tipi com espai f\u00edsic, es va acordar d\u2019iniciar negociacions amb els pol\u00edtics de torn. Es va demanar la rehabilitaci\u00f3 i obertura del antic edifici que havia estat l\u2019escola de Lliurona (un edifici de dos plantes: planta baixa com habitatge de la mestra i planta alta amb dos aules). En aquest moment, la implicaci\u00f3 solid\u00e0ria d\u2019una persona rom\u00e0ntica i enamorada de l\u2019Alta Garrotxa, en Ramon Sala, president de l\u2019associaci\u00f3 dels Amics de l\u2019Alta Garrotxa i pol\u00edtic, va representar un pes espec\u00edfic necessari en la lluita per aconseguir l\u2019escola.<\/p>\n 3\u00aa ETAPA: ABUSOS DE PODER, LLUITA I REPRESSI\u00d3.<\/strong> El departament d\u2019Ensenyament va decidir instal\u00b7lar uns m\u00f2duls prefabricats a Lliurona, doncs els informes dels t\u00e8cnics del Departament varen desaconsellar la obertura del antic edifici.<\/p>\n El secretari de l\u2019Ajuntament d\u2019Albany\u00e0, acompanyat de la Gu\u00e0rdia Civil, va anar a parar les obres que realitzava el Departament d\u2019Ensenyament per a poder col\u00b7locar els m\u00f2duls. A m\u00e9s l\u2019Ajuntament no va permetre el pas dels camions que portaven els m\u00f2duls cap a Lliurona, obligant-los a tornar a enrere.<\/p>\n Davant d\u2019aix\u00f2, ve\u00efnes i ve\u00efns de Lliurona es van defensar com van poder: den\u00fancies p\u00fabliques, r\u00e0bia, manifestaci\u00f3 a l\u2019entrada del poble d\u2019Albany\u00e0, etc. Durant dos mesos ho van intentar. Algunes persones volien deixar les protestes i negociar amb Ensenyament; d\u2019altres optaven per la resist\u00e8ncia. O sigui: escola p\u00fablica o escola lliure autogestionada. Estaven al l\u00edmit, es van adonar que la pressi\u00f3 els estava dividint, i que si feien un pas en fals, es produiria l\u2019escissi\u00f3. Van reflexionar molt sobre el tema i fent un esfor\u00e7 per buscar el que els unia amb Ensenyament, van acordar seguir negociant.<\/p>\n A principis del segon trimestre d\u2019aquest curs, Ensenyament va instal\u00b7lar uns m\u00f2duls prefabricats en uns terrenys cedits per en Wolf Rosenow, propietari i ve\u00ed de l\u2019Espinau, una finca al terme municipal de Beuda.<\/p>\n Val a dir que tres anys m\u00e9s tard, mitjan\u00e7ant la reflexi\u00f3, els ve\u00efns i ve\u00efnes van valorar tot aquest per\u00edode: Esfor\u00e7ant-se per trobar els punts en com\u00fa, es van adonar que l\u2019experi\u00e8ncia educativa autogestionada havia arribat tamb\u00e9 als adults.<\/p>\n L\u2019EXILI<\/strong>. A conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquest fet, el mes de mar\u00e7 de 1995 sortir\u00e0 publicat en el DOGC la creaci\u00f3 del Col\u00b7legi P\u00fablic d\u2019Educaci\u00f3 Infantil i Prim\u00e0ria de Beuda. I des de Ensenyament diuen que l\u2019escola a l\u2019Espinau nom\u00e9s ser\u00e0 per uns mesos mentre s\u2019elabora un projecte de rehabilitaci\u00f3 de l\u2019edifici de l\u2019antiga escola.<\/p>\n 5\u00aaETAPA: SILENCI.<\/strong> En els m\u00f2duls prefabricats hi havia molt poc espai, i les previsions del mes de maig del 95 pel curs seg\u00fcent, superaven la capacitat dels m\u00f2duls. Mentrestant, des del sector pol\u00edtic amb el qual es mantenien les negociacions, se\u2019ns demana-ve paci\u00e8ncia i silenci (s\u2019apropaven eleccions al Parlament).<\/p>\n 6\u00aa ETAPA: SEGONA EXPERI\u00c8NCIA EDUCATIVA AUTOGESTIONADA.<\/strong> Durant l\u2019any 1995 va arribant gent a Lliurona amb intenci\u00f3 d\u2019instal\u00b7lar-se. Una de les persones que va arribar va ser una mestra. Ve\u00efnes i ve\u00efns van fer alguna reuni\u00f3 amb ella, i es va arribar a l\u2019acord que es responsabilitzaria de l\u2019Educaci\u00f3 Infantil, per conta i risc del pares i mares i de la mestra titular, doncs des de Ensenyament no s\u2019atenia a les demandes per cobrir la necessitat de una mestra m\u00e9s.<\/p>\n Molt a prop d\u2019on es van instal\u00b7lar els m\u00f2duls, es van tornar a habilitar la roulotte i el tipi per crear-hi un espai en el que es desenvolup\u00e9s l\u2019educaci\u00f3 infantil, doncs el prefabricat va quedar petit. La nova mestra va comen\u00e7ar a desenvolupar el projecte educatiu dissenyat, i algunes aportacions noves.<\/p>\n El nou espai creat va suposar una porta oberta a una nova corrent educativa: es va comen\u00e7ar a fer \u00fas de l\u2019assemblea com a eina de conviv\u00e8ncia, i els alumnes d\u2019educaci\u00f3 infantil van comen\u00e7ar a decidir com i quan volien fer les seves feines; s\u2019estimulava l\u2019autonomia, que els alumnes fossin capa\u00e7os de resoldre per ells mateixos les seves necessitats.<\/p>\n Per altre banda, la mestra venia d\u2019un entorn molt diferent. Necessitava dels nens per aprendre a moure\u2019s en el medi rural. D\u2019aquesta manera \u00e9s com va aprendre a recon\u00e8ixer les plantes i els arbres, els bolets, la cura d\u2019animals, etc. Aix\u00ed es va crear una interacci\u00f3 entre alumnes i mestra. Tots ensenyaven i tots aprenien. Va ser una experi\u00e8ncia molt interessant i motivadora pels dos.<\/p>\n Poc temps despr\u00e9s, els alumnes de prim\u00e0ria van comen\u00e7ar a interessar-se pel funcionament de la roulotte i de seguida s\u2019hi van afegir amb la seva mestra.<\/p>\n Durant aquest curs es van fer moltes assemblees que van ajudar a ser m\u00e9s solidaris, a acceptar p\u00fablicament els seus errors, a ser m\u00e9s responsables, menys autoritaris, a escoltar-se m\u00e9s, i en definitiva, a sentir-se millor.<\/p>\n Els alumnes m\u00e9s grans van comen\u00e7ar a mostrar-se m\u00e9s solidaris amb els petits, els preparaven fitxes, etc. Paral\u00b7lelament, tamb\u00e9 es feien assemblees entre pares, mares i mestres, per parlar sobre algun problema concret.<\/p>\n Durant els curs seg\u00fcent, 1996-97, es va continuar amb la mateixa l\u00ednia pedag\u00f2gica. De dotze alumnes passaren a ser setze: set d\u2019infantil i nou de prim\u00e0ria.<\/p>\n Els pares i les mares van aportar idees molt interessants, i es van ampliar els tallers extraescolars.<\/p>\n Els nens i nenes de prim\u00e0ria van comen\u00e7ar dos grans projectes: el natural (bot\u00e0nica, fauna, geografia i matem\u00e0tiques), i l\u2019hist\u00f2ric (hist\u00f2ria de Lliurona, a partir de sortides per contactar amb els antics habitants del poble).<\/p>\n Tot i que el curs va ser interessant a nivell pedag\u00f2gic, la mestra titular de la pla\u00e7a va decidir per motius personals demanar un canvi al Departament d\u2019Ensenyament, i el juliol de 1997 s\u2019acomiad\u00e0 de l\u2019escola.<\/p>\n BLOQUEIG POL\u00cdTIC.<\/strong><\/p>\n 7\u00aa etapa: EL CANVI DE MESTRA I ABSENTISME.<\/strong><\/p>\n L\u2019inici del curs 1997-98, el Departament d\u2019Ensenyament va enviar una nova mestra.<\/p>\n A nivell pol\u00edtic, no es fa cas del que demana el ve\u00efnat. Els 5 quil\u00f2metres intransitables que separen el poble de l\u2019escola son el detonant. Ve\u00efnes i ve\u00efns es reuneixen per fer una assemblea, on es va decidir no portar la mainada, onze, a l\u2019escola, i durant dos mesos varen practicar l\u2019absentisme.<\/p>\n Durant aquests dos mesos es va intentar fer escola lliure a Lliurona mateix, sense gaire base pedag\u00f2gica i manca de criteris i recursos.<\/p>\n L\u2019amena\u00e7a del tancament de l\u2019escola p\u00fablica per part de la Inspecci\u00f3 del Departament, va fer apar\u00e8ixer dubtes, preocupaci\u00f3 i por que van portar a la desuni\u00f3 del ve\u00efnatge que va privar que l\u2019espai d\u2019una escola lliure i autogestionada fos possible.<\/p>\n En aquest punt de la hist\u00f2ria, cal recordar que el m\u00f2duls al Espinau tenien que estar durant els mesos per acabar el curs 1993-94 (dos trimestres), i ja portaven tres anys i amb unes condicions lamentables d\u2019estructura i espai f\u00edsic.<\/p>\n Tamb\u00e9 el projecte de rehabilitaci\u00f3 del edifici de la antiga escola de Lliurona, estava pr\u00e0cticament aturat per part de l\u2019Administraci\u00f3.<\/p>\n El bloqueig pol\u00edtic, un cop m\u00e9s, era evident.<\/p>\n I, un cop m\u00e9s son els ve\u00efns i les ve\u00efnes les que desencallen la situaci\u00f3 amb els seus esfor\u00e7os i medis. Buscant i trobant el que els uneix, es va optar per anar-hi totes juntes cap a l\u2019escola p\u00fablica, arranjant el cam\u00ed per anar a estudi al Espinau.<\/p>\n 8\u00aa etapa: SOLIDARITAT I PACI\u00c8NCIA.<\/strong><\/p>\n El novembre de 1997, els nens i les nenes tornaren a l\u2019escola. La segona mestra, la d\u2019educaci\u00f3 infantil, es va retirar, de manera que la nova mestra titular es va quedar amb l\u2019escola.<\/p>\n El gener de 1998, la caixa de resist\u00e8ncia rural va fer una aportaci\u00f3 econ\u00f2mica solidaria per adquirir un vehicle 4\u00d74 que es va col\u00b7lectivitzar per fer el transport escolar.<\/p>\n El curs 1998-99 va comen\u00e7ar amb vuit mainades.<\/p>\n Durant tot el curs es van fer mil i una gestions i negociacions per aconseguir la tornada de l\u2019escola a Lliurona. L\u2019estiu del 1999, s\u2019instal\u00b7laven els m\u00f2duls prefabricats en uns terrenys cedits per els propietaris de can Perusa, na Montse Santonja i en Baltasar Navarro, ve\u00efns de Lliurona. La rehabilitaci\u00f3 del edifici antic qued\u00e0 totalment desestimada per part de l\u2019Administraci\u00f3.<\/p>\n El curs 1999-00, va comen\u00e7ar igual que l\u2019anterior, amb la mateixa metodologia. L\u2019escola disposava de televisi\u00f3, v\u00eddeo, ordinador i una antena parab\u00f2lica. Tamb\u00e9 disposava d\u2019uns grans finestrals per on unes nenes i uns nens rebels miraven per veure com brollava, incontrolada, la vida a la muntanya. Aquest curs eren onze mainades.<\/p>\n 9\u00aa etapa: TOT CONTINUA IGUAL.<\/strong><\/p>\n Els cursos 2000-01 i 2001-02, varen passar sense pena ni gl\u00f2ria.<\/p>\n Al no existir un projecte educatiu definit, la mestra \u00e9s abocada a fer classe amb molt bones intencions per\u00f2 pocs recursos. I tot i que la din\u00e0mica i la metodologia educativa no agradava a tothom, les onze mainades es trobaven arropades i contentes amb la mestra.<\/p>\n En el curs 2002-03 va haver-hi un important augment d\u2019alumnes, de onze passen a setze, per la qual cosa es va sol\u00b7licitar a Ensenyament la pla\u00e7a d\u2019una segona mestra per infantil.<\/p>\n En el curs 2003-04, hi havia a l\u2019escola setze mainades: sis d\u2019infantil i deu de prim\u00e0ria, i una nova mestre s\u2019incorpor\u00e0 per portar el cicle d\u2019educaci\u00f3 infantil.<\/p>\n Abans d\u2019acabar el curs, la mestra d\u2019infantil comunic\u00e0 als pares i mares que per motius personals demanar\u00e0 un canvi d\u2019empla\u00e7ament. Pel que fa a la mestra de primaria i tamb\u00e9 per motius personals, deixar\u00e0 la pla\u00e7a de titular.<\/p>\n 10\u00aa etapa: REESTRUCTURACI\u00d3 DEL CLAUSTRE.<\/strong><\/p>\n En el curs 2004-05, es produeix un canvi de mestres, tant en infantil com a prim\u00e0ria. Son quinze les mainades que comencen aquest curs.<\/p>\n Els nous mestres porten nous aires educatius i es comen\u00e7a a redactar el Projecte Educatiu de Centre: metodologia propera a l\u2019escola activa, curr\u00edculum escolar lligat al entorn natural i hist\u00f2ric, sortides per contactar amb les escoles ve\u00efnes de Llad\u00f3, Cistella, Agullana, etc.<\/p>\n Curs 2005-06, es consensua i es consolida el Projecte Educatiu de Centre. Son setze mainades que omplen l\u2019escola.<\/p>\n Se segueix amb les sortides puntuals per continuar el contacte i el coneixement de les escoles ve\u00efnes. Tamb\u00e9 per anar-hi al teatre, cinema, espectacles i divertiments varis.<\/p>\n Hom podr\u00edem dir que durant aquest dos cursos, el Projecte Educatiu est\u00e0 aconseguint els objectius consensuats, tant a nivell curricular com en els extraescolars.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Lliurona o Llorona (amb o \u00e0tona com la d\u2019Olot), est\u00e0 situat al nord-est de la comarca de la Garrotxa (Girona) i forma part del antic municipi de Bassegoda, situat a l\u2019est de la subcomarca de l\u2019Alta Garrotxa, a una altitud de 766 metres i que… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":22,"menu_order":20,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-26","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-lliurona\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-lliurona\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-lliurona\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-lliurona\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-lliurona\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-lliurona\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":524,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-lliurona\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26\/revisions\/524"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-lliurona\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/22"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-lliurona\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nEl projecte educatiu continu\u00e0 durant el curs 1992-93, amb set mainades.<\/p>\n
\nAl inici del curs 1993-94, ja son vuit mainades entre tres i nou anys.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-lliurona\/wp-content\/uploads\/usu2341\/2023\/04\/lliurona-1.png\")
<\/a><\/p>\n
\n4\u00aa ETAPA: L\u2019ESCOLA P\u00daBLICA.<\/strong>
\nEs van haver de desmuntar la roulotte i el tipi de Lliurona, a canvi que el Departament d\u2019Ensenyament instal\u00b7l\u00e9s els m\u00f2duls prefabricats a l\u2019Espinau, municipi de Beuda.<\/p>\n
\nEl curs 1994-95 comen\u00e7a amb nou mainades, tres d\u2019educaci\u00f3 infantil i sis de prim\u00e0ria.<\/p>\n
\nEl curs 1995-96 comen\u00e7a amb dotze mainades.<\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a> <\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n