El cap de setmana del 18 i 19 de juny, abans que la fi de curs se’ns avancés, vam voler arrapar una darrera excursió -i de retruc celebrar el primer curs d’una gran experiència amb algun afegit. Per això, vam començar aplegant-nos algunes famílies a l’Alberg de l’Espluga de Francolí, des d’on ens mouríem l’endemà cap a l’excursió al Bosc Pintat de Poblet.
El dissabte a la tarda ens trobàrem un grapat de famílies a l’Alberg de l’Espluga. Algunes havien aconseguit –per fi- fer-hi un lloc a l’agenda. D’altres eren ja botes conegudes per la Comissió. L’harmoniosa i ordenada amplitud del lloc, just a la vora del Monestir, eren l’entorn merescut per amanir les experiències acumulades durant el curs amb la convivència entre àpats, jocs i observació d’estels. Una passejada prèvia ens va servir per fer un tast del que vindria, i també per moure la gana i cansar els nens. Després del sopar i els estels, l’excitació dels infants va acabar en son tranquil, només destorbat per algun plor i pel batre de maitines a punt d’alba.
L’endemà l’excursió va ser un cim de convocatòria: vam gairebé doblar el record d’assistència (ens vam aplegar més de 80 persones i personetes) i vam ampliar la varietat d’edats. Amb la justificació d’algunes absències, tot feia pensar que la línia duta durant el curs havia estat encertada. El recorregut -circular i senyalitzat- era una mica més curt que els altres (vora 4 km), però afegia un començ de pujada una mica més accentuada del que estàvem acostumats. Un sol amb trets ja d’estiu assetjava inútilment la contrada, trenada de verdor i d’ombra.
Ja en baixant dels cotxes vam recuperar mànigues i camals, i en poques passes el camí era ja completament cobert d’arbreda fronda. Carrasques, pi roig, aurons, boix i moltes d’altres espècies, embolcallaven atapeïts les vessants i les vores, i teixien el terra fosc i els marges amb arrels i fulles entre estols de roques variades.
Les criatures van sorprendre’ns més que mai, pujant amatents el primer mig tram amb esforç assolible. Parlaven, jugaven entre ells i anaven i tornaven aturant-se només quan els troncs apareixien pintats. Llavors es plantaven sobre el punts de guaita ja fixats, i buscaven el posat que convertia aquell escampatall de colors en un enorme bolet. Tots ells van fer el trajecte esplèndidament, mostrant amb això la traça guanyada des de la primera sortida i també els pams crescuts des d’aquell novembre.
A la fi ens vam aplegar, com ja és costum, vora entrepans i carmanyoles, acompanyats aquesta vegada de bon vi de la Terra Alta obsequiat per l’AMIPA. Uns glops de vi per a la satisfacció d’un curs d’excursions assolit. Uns glops de vi per un munt de riures, converses i caliu trobat durant l’hivern. Uns glops de vi per una Comissió compartida. Bé ha valgut l’esforç la companyia, que potser envejava aquella guineu que ens espiava des del marge.
I com no podia faltar, aquí us deixem un recull d’imatges d’aquell fantàstic cap de setmana. Salut i cames!
