{"id":661,"date":"2010-05-06T13:10:48","date_gmt":"2010-05-06T12:10:48","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/escola-elsestanys\/general\/sardanes-i-romanya\/"},"modified":"2010-05-06T13:10:48","modified_gmt":"2010-05-06T12:10:48","slug":"sardanes-i-romanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-elsestanys\/general\/sardanes-i-romanya\/","title":{"rendered":"SARDANES I ROMANY\u00c0"},"content":{"rendered":"<p><img decoding=\"async\" src=\"file:\/\/\/tmp\/moz-screenshot.png\" \/><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"283\" height=\"191\" src=\"http:\/\/www.xtec.cat\/centres\/c5007943\/projectes\/setmanamusica\/imatges08\/SARDANA2.gif\" \/>El passat divendres vam anar a ballar sardanes a Cass\u00e0 dins la campanya &quot; La sardana a l&#8217;escola&quot;.<\/p>\n<p>Vam aprofitar la sortida per visitar Romany\u00e0, si voleu saber qu\u00e8 vam visitar llegiu  la not\u00edcia completa.<\/p>\n<p>Si en voleu veure les fotos, cliqueu <a href=\"http:\/\/picasaweb.google.es\/ceipestanysplatjadaro1\/SardanesIRomanya\">aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n<style type=\"text\/css\">\n\t<!--\n\t\t@page { margin: 2cm }\n\t\tP { margin-bottom: 0cm; text-align: justify }\n\t\tP.western { font-size: 12pt; so-language: ca-ES }\n\t\tP.cjk { font-size: 12pt }\n\t\tH1 { margin-top: 0cm; margin-bottom: 0cm; text-align: center }\n\t\tH1.western { font-family: \"Times New Roman\", serif; font-size: 12pt }\n\t\tH1.cjk { font-family: \"Arial\"; font-size: 12pt }\n\t\tH1.ctl { font-family: \"Arial\"; font-size: 12pt; font-weight: normal }\n\t\tH2 { margin-top: 0cm; margin-bottom: 0cm; text-align: center }\n\t\tH2.western { font-family: \"Times New Roman\", serif; font-size: 12pt }\n\t\tH2.cjk { font-family: \"Arial\"; font-size: 12pt }\n\t\tH2.ctl { font-family: \"Arial\"; font-size: 12pt; font-weight: normal }\n\t\tH3 { margin-top: 0cm; margin-bottom: 0cm }\n\t\tH3.western { font-family: \"Times New Roman\", serif; font-size: 12pt }\n\t\tH3.cjk { font-family: \"Arial\"; font-size: 12pt }\n\t\tH3.ctl { font-family: \"Arial\"; font-size: 12pt; font-weight: normal }\n\t-->\n\t<\/style>\n<p align=\"CENTER\" lang=\"ca-ES\"><font size=\"3\"><strong>Visita al nucli antic i<br \/>\nrodalies de Romany\u00e0<\/strong><\/font><\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"> <\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" class=\"western\">Visitarem el menhir de la Murtra, el<br \/>\ncementiri municipal, on hi ha la tomba de Merc\u00e8 Rodoreda i el<br \/>\nconjunt megal\u00edtic de la Cova d&#8217;en Daina.<\/p>\n<p align=\"CENTER\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"> <\/p>\n<h1 lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">RECORREGUT &#8211; PUNTS<br \/>\nD&#8217;INTER\u00c8S<\/font><\/h1>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"> <\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">Romany\u00e0<br \/>\nde la Selva, pertany al municipi de Sant Cristina. Fixeu-vos amb les<br \/>\ncases del nucli antic, del voltant de l&#8217;esgl\u00e9sia, totes constru\u00efdes<br \/>\namb pedra, i que ens transporten, si deixem estar els cotxes i amb<br \/>\nuna mica d&#8217;imaginaci\u00f3, a temps medievals. <\/font> <\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">\u00c9s f\u00e0cil<br \/>\nd&#8217;imaginar-nos, veient el nucli antic de Romany\u00e0, que de qualsevol<br \/>\ncantonada ens pot sortir un cavaller, un monjo o qualsevol personatge<br \/>\nde l&#8217;\u00e8poca. <\/font> <\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">Es t\u00e9<br \/>\nconst\u00e0ncia de l&#8217;exist\u00e8ncia de Romany\u00e0 com a l\u00edmit de la Vall<br \/>\nd&#8217;Aro des de l&#8217;any 881 en un diploma del Rei Carlemany, i de la seva<br \/>\nesgl\u00e9sia, de l&#8217;any 1019 com a pertanyent a Girona. <\/font> <\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">La<br \/>\nhist\u00f2ria de Romany\u00e0 est\u00e0 lligada a Santa Cristina d&#8217;Aro des del<br \/>\n1858, any de la independ\u00e8ncia de Santa Cristina respecte a Castell<br \/>\nd\u2019Aro. Malgrat tot, a la gent de Romany\u00e0 els era molt m\u00e9s senzill<br \/>\nde comunicar-se amb Llagostera, (per anar al seu mercat setmanal) que<br \/>\nno anar al lluny\u00e0 poble de Santa Cristina. <\/font> <\/p>\n<h1 lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><\/h1>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"> <\/p>\n<h2 lang=\"ca-ES\" class=\"western\">LA CREU DE ROMANY\u00c0<\/h2>\n<p align=\"JUSTIFY\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">La Creu de<br \/>\nRomany\u00e0, situada a l&#8217;esquerra del nucli en direcci\u00f3 a Calonge. <\/font> <\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">Fou<br \/>\ninaugurada l&#8217;agost de 1904. <\/font> <\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">D&#8217;una<br \/>\nal\u00e7ada d&#8217;uns 7 metres, alguns dels seus blocs pesen prop d&#8217;una tona.<br \/>\nLa seva construcci\u00f3 es degu\u00e9 a l&#8217;acord d&#8217;alguns propietaris del<br \/>\nterme de Romany\u00e0, d&#8217;acord amb el pensament del Pont\u00edfex Lle\u00f3 XII,<br \/>\nque recoman\u00e0 al\u00e7ar creus als cims de les muntanyes en homenatge a<br \/>\nCrist. <\/font> <\/p>\n<\/p>\n<h2 lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><strong>el menhir de la Murtra<\/strong><\/h2>\n<p align=\"JUSTIFY\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">Manuel<br \/>\nCazurro Ruiz, l&#8217;any 1912 publica una ressenya d&#8217;aquest monument amb<br \/>\ncroquis del menhir, llavors caigut. <\/font> <\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">El Menhir<br \/>\nantropomorf de granit va ser redre\u00e7at l&#8217;any 1952, per una colla de<br \/>\nvoluntaris guixolencs i Cristinencs, i per membres del Centre<br \/>\nExcursionista Montclar de Sant Feliu de Gu\u00edxols, sota la batuta de<br \/>\nLlu\u00eds Esteva . <\/font> <\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">Possiblement<br \/>\nfou constru\u00eft aproximadament vers 3000 &#8211; 2500 a. C. <\/font> <\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"> <\/p>\n<h2 lang=\"ca-ES\" class=\"western\">Cementiri<\/h2>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">Aqu\u00ed hi<br \/>\nreposen les despulles de la famosa escriptora catalana Merc\u00e8<br \/>\nRodoreda. <\/font> <\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"> <\/p>\n<h1 lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">Merc\u00e8 Rodoreda i<br \/>\nRomany\u00e0<\/font><\/h1>\n<p align=\"JUSTIFY\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">L&#8217;any 1972<br \/>\nl&#8217;escriptora Merc\u00e8 Rodoreda s&#8217;instal\u00b7l\u00e0 en un dels nous xalets de<br \/>\nla urbanitzaci\u00f3 adjacent al nucli de Romany\u00e0, despr\u00e9s de retornar<br \/>\nde l&#8217;exili. Aquest xalet, apel\u00b7lat aleshores El Senyal (avui El<br \/>\nSenyal Vell), propietat de la seva amiga Carme Manrubia fou testimoni<br \/>\nde l&#8217;acabament de la novel\u00b7la Mirall trencat (1974), del recull de<br \/>\nViatges i flors (1980) i de la redacci\u00f3 de Quanta, quanta guerra&#8230;<br \/>\n(1980), la seva darrera novel\u00b7la publicada en vida. Estudioses de<br \/>\nl&#8217;obra de Rodoreda com Mari \u00c0ngela Vilallonga o Carme Arnau han<br \/>\nassenyalat la import\u00e0ncia dels espais de Romany\u00e0 a la literatura de<br \/>\nla darrera etapa de l&#8217;escriptora. A m\u00e9s, hi ha una demostrada<br \/>\npres\u00e8ncia d&#8217;aquests espais dins les novel\u00b7les esmentades o els<br \/>\n&quot;Viatges a uns quants pobles&quot; de Viatges i flors. Aix\u00ed,<br \/>\napareixen parts del jard\u00ed del xalet El Senyal Vell a Mirall trencat,<br \/>\nat\u00e8s que la redacci\u00f3 fou paral\u00b7lela a la concepci\u00f3 del jard\u00ed.<br \/>\nIgualment, &quot;Viatge al poble de la por&quot; de Viatges i flors<br \/>\n\u00e9s un retrat quasi literal de la casa i el seu jard\u00ed. En aquesta<br \/>\nl\u00ednia, Quanta, quanta guerra&#8230; immortalitza la masia El Refugi i<br \/>\nels boscos de Romany\u00e0. L&#8217;estudiosa Vilallonga destaca aix\u00ed<br \/>\nl&#8217;estreta relaci\u00f3 que es palesa entre les obres de la darrera etapa<br \/>\nde Rodoreda i el seu entorn m\u00e9s immediat de Romany\u00e0, que<br \/>\nconverteixen la poblaci\u00f3 en un espai literari en si.<\/font><\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"> <\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">Rodoreda<br \/>\nmor\u00ed l&#8217;any 1983 a Girona i fou enterrada al cementiri de Romany\u00e0 de<br \/>\nla Selva, tal com ella havia desitjat.<\/font><\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"> <\/p>\n<h3 lang=\"ca-ES\" class=\"western\">CUCA DE LLUM<\/h3>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"> <\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">Carregueu-me<br \/>\nb\u00e9 la pila<\/font><\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">que he de fer<br \/>\nmolta claror,<\/font><\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">asseguda en<br \/>\nbranquill\u00f3<\/font><\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">que \u00e9s cosa<br \/>\nque molt s&#8217;estila.<\/font><\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"> <\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">Ja ve la<br \/>\nfosca i, tot d&#8217;una,<\/font><\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">encenc el meu<br \/>\nfanal verd,<\/font><\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">instal\u00b7lada<br \/>\nprop d&#8217;un gerd<\/font><\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">per engelosir<br \/>\nla lluna.<\/font><\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"> <\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">S\u00f3c un estel<br \/>\nde la terra;<\/font><\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">si m\u00e0<br \/>\nincivil em desterra<\/font><\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">i em reclou<br \/>\ndintre d&#8217;un got,<\/font><\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"> <\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">m&#8217;apagar\u00e9 de<br \/>\nseguida,<\/font><\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">i que la m\u00e0<br \/>\nentossudida<\/font><\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">em torni a<br \/>\nencendre si pot.<\/font><\/p>\n<p align=\"CENTER\" class=\"western\"><font size=\"3\"><font size=\"3\"><span lang=\"ca-ES\"><strong>c<\/strong><\/span><\/font><font size=\"3\"><span lang=\"ca-ES\"><strong>onjunt<br \/>\nmegal\u00edtic de la Cova d&#8217;en Daina<\/strong><\/span><\/font><\/font><\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">El dolmen<br \/>\n\u00e9s un dels m\u00e9s complerts que es conserven. Pel tipus de<br \/>\nconfiguraci\u00f3 del sepulcre, es dedueix que fou constru\u00eft vers al<br \/>\n2700 &#8211; 2200 a. C.<\/font><\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">Es tracta<br \/>\nd&#8217;una galeria coberta amb forma de U feta de lloses de granit. Del<br \/>\nt\u00famul artificial de tend\u00e8ncia circular &#8211; ovalada i del seu cr\u00f2mlech<br \/>\nen queden restes molt visibles. El monument fa interiorment 7,60 m de<br \/>\nllarg per 1,70 d&#8217;ample i 1,50 d&#8217;al\u00e7ada m\u00e0xima. <\/font> <\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" class=\"western\">Les peces de m\u00e9s grand\u00e0ria<br \/>\nrecuperades de l&#8217;aixovar foren trobades en l&#8217;excavaci\u00f3 de Pere Cama<br \/>\ni Casas el segle XIX. Altres de m\u00e9s petites pertanyen a l&#8217;excavaci\u00f3<br \/>\nd&#8217;Esteva Crua\u00f1as. Del conjunt cal destacar nombrosos ossos molt<br \/>\nfragmentats i moltes dents de gent gran i de criatures. Set puntes de<br \/>\ns\u00edlex de diverses tipologies i fragments de ganivet, tamb\u00e9 de<br \/>\ns\u00edlex. Dos fragments cer\u00e0mics amb l\u00ednies incisives i un altre<br \/>\nfragment de vora, potser campaniforme. M\u00e9s de tres centenars de<br \/>\ngrans collarets d&#8217;esteatita i de cala\u00efta. Dues plaquetes de<br \/>\nfibrolita de color gris verd\u00f3s i dues altres de sorrenca molt fina,<br \/>\nuna perforada. Una pe\u00e7a discoidal de pissarra negrosa i una petita<br \/>\npe\u00e7a feta amb una l\u00e0mina fina d&#8217;or, en forma cil\u00edndrica,<br \/>\nenrotllada.\n<\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"><font size=\"3\">En aquesta<br \/>\nzona s&#8217;hi poden localitzar varis suros centenaris. A Romany\u00e0, se<br \/>\nn&#8217;hi troben una gran quantitat. Entre ells hi destacava el monumental<br \/>\nSuro Gros, situat molt a prop de la font, dins la pairalia de Can<br \/>\nCama. Les seves dimensions no deixen cap dubte del perqu\u00e8 del seu<br \/>\nnom, 25 metres d&#8217;amplada i 14 metres d&#8217;al\u00e7ada. Aquest gegant, rest\u00e0<br \/>\nen peu fins al 1957, any en que mor\u00ed de vell i es destralej\u00e0. <\/font> <\/p>\n<p align=\"LEFT\" lang=\"ca-ES\" class=\"western\"> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El passat divendres vam anar a ballar sardanes a Cass\u00e0 dins la campanya &quot; La sardana a l&#8217;escola&quot;. Vam aprofitar la sortida per visitar Romany\u00e0, si voleu saber qu\u00e8 vam visitar llegiu la not\u00edcia completa. Si en voleu veure les fotos, cliqueu aqu\u00ed. Visita al nucli antic i rodalies de Romany\u00e0 Visitarem el menhir de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":21,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-661","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-elsestanys\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/661","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-elsestanys\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-elsestanys\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-elsestanys\/wp-json\/wp\/v2\/users\/21"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-elsestanys\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=661"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-elsestanys\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/661\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-elsestanys\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=661"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-elsestanys\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=661"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escola-elsestanys\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=661"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}