Appolain Jubi és un camerunès que ha passat molts moments durs per la seva vida, més dolents que bons. Ens va dir que vivia la vida molt feliç passés el que passés. Gairebé cada dia venia el seu tiet a portar regals per a l’Appolain i els seus 5 germans, tots volien ser com el seu tiet perquè era una mica ric. Un dia la seva mare el va despertar a la nit i li va donar un bitllet d’autobús i se’n va anar a Toulousse. Quan va arribar, un noi desconegut el va acompanyar a casa del seu tiet, estava supercontent i el tiet li va donar una abraçada supergran, quasi l’ofega, va arribar un temps que discutien el tiet i l’exparella del tiet perquè no volien que estigués a casa. El Appolain se’n va adonar i va plorar molt fins que va agafar una cabina telefònica i va trucar a un amic que vivia a Madrid llavors se’n va anar a Madrid i tampoc estava bé perquè estava tot el dia sol, llavors va estar mesos demanant diners i va aconseguir els diners i se’n va anar a Lleida. A Lleida li van passar moltes coses: Vivia al carrer, li donaven mantes i coses perquè no passes fred, però no va anar tot bé perquè li van tirar una aigua gelada i pedres, fins que va aconseguir treball i ara està molt bé. De tot això que ha passat, sempre n’ha tret la part positiva, és una persona MOLT RESILIENT!
