{"id":19115,"date":"2024-12-09T08:19:56","date_gmt":"2024-12-09T07:19:56","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escmadorell\/?p=19115"},"modified":"2024-12-09T15:22:52","modified_gmt":"2024-12-09T14:22:52","slug":"el-tio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escmadorell\/portada\/el-tio\/","title":{"rendered":"El Ti\u00f3"},"content":{"rendered":"<div class=\"rich-text__text rte\">\n<p>El ti\u00f3 de Nadal (tamb\u00e9 dit simplement ti\u00f3, tronc de Nadal, soca o xoca) \u00e9s\u00a0<strong>un dels elements de la mitologia catalana i aragonesa i una tradici\u00f3 molt arrelada a Catalunya<\/strong>, Arag\u00f3 (on es diu en aragon\u00e8s tronca, toza o tiz\u00f3n de Navidad), Occit\u00e0nia (on es diu en occit\u00e0 cachafu\u00f2c o soc de Nadal) i Andorra. Malgrat les m\u00faltiples variants locals, la tradici\u00f3 consisteix a aconseguir un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal. Normalment el 8 de desembre, dia de la Pur\u00edssima Concepci\u00f3, es col\u00b7loca en algun rac\u00f3 de casa amb una manta perqu\u00e8 no tingui fred i se l&#8217;alimenta di\u00e0riament fins al dia que es fa cagar. Hi ha llars on el ti\u00f3 \u00e9s simplement una pe\u00e7a de fusta, un tros de suro, o una caixa, de mides diferents segons convingui per l&#8217;espai i mides dels regals que haur\u00e0 de cagar.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignright\" src=\"https:\/\/encrypted-tbn0.gstatic.com\/images?q=tbn:ANd9GcTUB7mCgzovonCT4vpY1w55KlVz4k-tH8VHjQ&amp;s\" alt=\"Ti\u00f3, Ti\u00f3, caga Ti\u00f3\u2026.. | MUSEU ETNOL\u00d2GIC I DE CULTURES DEL M\u00d3N\" \/><\/p>\n<p>Es tracta d&#8217;una tradici\u00f3 amb segles d&#8217;hist\u00f2ria, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d&#8217;hivern. El ti\u00f3 \u00e9s un ritual d&#8217;origen rural, significa l&#8217;abund\u00e0ncia, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies. \u00c9s l&#8217;auguri del renaixement de la natura despr\u00e9s de l&#8217;estaci\u00f3 hivernal. Amb el temps i la desaparici\u00f3 del foc a terra de les llars, tamb\u00e9 ha desaparegut el costum de cremar-lo despr\u00e9s de la cagada i tamb\u00e9 els costums al voltant de les cendres que quedaven. Aquestes eren utilitzades com a elements de protecci\u00f3 contra el llamp, les cuques o altres a les cases i als camps.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 existeix la denominaci\u00f3 cagati\u00f3 referida a la festa de fer cagar el ti\u00f3. \u00c9s adequada per a referir-se a la festa, per\u00f2 no al ti\u00f3 en si mateix. La paraula t\u00e9 l&#8217;origen en les can\u00e7ons tradicionals que comencen amb aquests mots, en qu\u00e8 \u00abcaga\u00bb \u00e9s un verb en imperatiu, per exemple: &#8220;Caga, ti\u00f3,\/ ametlles i torr\u00f3&#8221;.<\/p>\n<p><strong>El ti\u00f3 va estar a punt de desapar\u00e8ixer, per\u00f2 gr\u00e0cies al fet d&#8217;haver-lo humanitzat i haver-ne fet una senya d&#8217;identitat dels catalans ha perdurat fins a ser imprescindible.<\/strong><\/p>\n<p>El ti\u00f3 \u00e9s una de les tradicions nadalenques m\u00e9s estimades del nostre temps; no hi ha infant que es resisteixi a aquest tronc m\u00e0gic. \u00c9s un dels rituals m\u00e9s vius, per\u00f2 no ha estat sempre aix\u00ed. Al Principat, als anys cinquanta, era en decad\u00e8ncia. De fet, despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial a Catalunya Nord la tradici\u00f3 del \u2018tiroll\u2019 (com s\u2019anomena en rossellon\u00e8s) va comen\u00e7ar a desapar\u00e8ixer i a ser substitu\u00efda per la del Pare Noel.<\/p>\n<p>Els tions havien deixat de tenir sentit a la ciutat. \u00c9s un ritual foguer, i als pisos no hi havia llar de foc. La tradici\u00f3 com l\u2019entenem avui no t\u00e9 res a veure amb l\u2019original. Antigament, s\u2019agafava un dels troncs del costat de la llar de foc per a fer de ti\u00f3 (cada any era un de diferent). En realitat, despr\u00e9s de fer-lo cagar, el ti\u00f3 es cremava a la llar de foc. Era la manera de renovar el foc de casa, que simb\u00f2licament era una manera de renovar el temps. A m\u00e9s, hi havia un detall molt m\u00e9s important: la creen\u00e7a que aquest tronc, una vegada cremat, tenia propietats m\u00e0giques per a la llar (p. ex. les cendres servien contra els llamps o les cuques del camp, anava molt m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un innocent tronc que cagava).<\/p>\n<\/div>\n<h2 class=\"rich-text__heading rte h2\">M\u00e9s enll\u00e0 de la tradici\u00f3: la humanitzaci\u00f3 i el ressorgiment del ti\u00f3.<\/h2>\n<div class=\"rich-text__text rte\">\n<p>Tot plegat feia que la tradici\u00f3 ja no tingu\u00e9s sentit tal com era concebuda i de mica en mica es va anar perdent. Per\u00f2 malgrat tot, el ti\u00f3 ha aconseguit ressorgir. I en aix\u00f2 va ser clau Ferran Margarit, que l\u2019any 1975 va posar per primera vegada cara als tions. En va preparar uns quants i els va portar a la Fira de Santa Ll\u00facia de Barcelona i es van convertir en un aut\u00e8ntic \u00e8xit de vendes.<\/p>\n<p>Humanitzant-lo i d\u2019alguna manera urbanitzant-lo \u00e9s com se n\u2019ha garantit la superviv\u00e8ncia. Ara el ti\u00f3, cofat amb una barretina i dibuixat amb una cara somrient, ens anuncia, tot reposat en un rac\u00f3 de casa, l\u2019arribada de Nadal. D\u2019alguna manera s\u2019ha infantilitzat aquesta figura nadalenca per fer-la sobreviure.<br \/>\nLa infantilitzaci\u00f3 de la festa \u00e9s un proc\u00e9s complicat, per\u00f2 quan una manifestaci\u00f3 festiva entra en crisi sol passar, explica Amadeu Carb\u00f3, que assegura que \u00e9s un proc\u00e9s pel qual han passat tradicions com ara el Carnestoltes o la Castanyada.<\/p>\n<p>Actualment, el ti\u00f3 s\u2019ha convertit en el millor amic dels m\u00e9s menuts de casa i fins i tot s\u2019han escrit contes i s\u2019han cosit peluixos en honor seu. Per\u00f2 encara que sembli curi\u00f3s, fa anys no es feia cagar pensant en la canalla, sin\u00f3 que tenia una funci\u00f3 familiar i normalment cagava les postres de Nadal. Una tradici\u00f3 que en algunes cases encara perdura.<\/p>\n<\/div>\n<h2 class=\"rich-text__heading rte h2\">Costumari i simbologia: quin significat t\u00e9 la tradici\u00f3 de fer cagar el ti\u00f3?<\/h2>\n<div class=\"rich-text__text rte\">\n<p>El car\u00e0cter de celebraci\u00f3 infantil que des de fa segles revesteix l&#8217;acte de fer cagar el ti\u00f3 per Nadal amaga al seu darrere antigues pr\u00e0ctiques rituals dirigides a propiciar l&#8217;abund\u00e0ncia i la cohesi\u00f3 familiar al bell mig de l&#8217;hivern. No hem d&#8217;oblidar que el ti\u00f3 \u00e9s abans de tot un tros de soca robusta que hom crema al foc a terra. Aquest foc hivernal simbolitzava la comunitat i la continu\u00eftat de la<br \/>\nfam\u00edlia: feia claror i allunyava els elements estranys de la fam\u00edlia.<\/p>\n<p>Originalment, cremava de Nadal a Reis, i despr\u00e9s es guardava en un lloc discret a tall d&#8217;amulet protector de la casa, els camps i el bestiar. Per aquest motiu era costum escampar-ne les cendres pels conreus i als estables, i fins i tot damunt dels llits, com un ritu per propiciar la fertilitat. Al Pallars el deixaven cremar fins a mitjanit perqu\u00e8 deien que la Mare de D\u00e9u baixava per la xemeneia a posar els bolquers al Nen Jes\u00fas i a escalfar-se. En alguns llocs la veneraci\u00f3 per aquest tros de fusta arribava a l&#8217;extrem d&#8217;adre\u00e7ar-li oracions i oferir-li aliments (pr\u00e0ctiques que coneixem perqu\u00e8 van mer\u00e8ixer la reprovaci\u00f3 del bisbe de Braga al segle VII).<\/p>\n<p>L&#8217;acte de fer cagar el ti\u00f3 est\u00e0 relacionat estretament amb el do de la fertilitat que acabem d&#8217;apuntar<img decoding=\"async\" class=\"alignleft\" src=\"https:\/\/encrypted-tbn0.gstatic.com\/images?q=tbn:ANd9GcS9Fshw_2VkgfOKF91J81V6_nh9hTGt1lCY0g&amp;s\" alt=\"Historia del ti\u00f3, el caga regalos catal\u00e1n - 11ONZE\" \/>.<br \/>\nDe la mateixa manera que a l&#8217;arbre de Nadal se li pengen boletes que recorden la fruita que no dona a l&#8217;hivern, obligar a fer cagar el ti\u00f3 \u00e9s com recordar simb\u00f2licament a la natura, justament pels volts del solstici d&#8217;hivern, que continu\u00ef produint b\u00e9ns fungibles. Ritus solsticials similars han estat documentats en pobles hisp\u00e0nics en principi tan dispars entre si com el Pa\u00eds Basc i Extremadura, arreu de l&#8217;Europa (des d&#8217;Anglaterra fins en alguns pa\u00efsos eslaus), i fins i tot en determinades cultures de l&#8217; \u00c0frica negra.<\/p>\n<p>Joan Soler Amig\u00f3 assenyala en la seva Enciclop\u00e8dia de la fantasia popular catalana que el costumari del ti\u00f3 que ens ha arribat fins avui s&#8217;estengu\u00e9 durant els segles XVIII i XIX des de les zones rurals i muntanyoses de l&#8217;interior cap a les poblacions costaneres i a les grans ciutats, coincidint amb les migracions interiors de l&#8217;\u00e8poca.<\/p>\n<p>Informaci\u00f3 extreta de <a href=\"https:\/\/tiocatala.cat\/ca\/pages\/historia\">https:\/\/tiocatala.cat\/ca\/pages\/historia<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El ti\u00f3 de Nadal (tamb\u00e9 dit simplement ti\u00f3, tronc de Nadal, soca o xoca) \u00e9s\u00a0un dels elements de la mitologia catalana i aragonesa i una tradici\u00f3 molt arrelada a Catalunya, Arag\u00f3 (on es diu en aragon\u00e8s tronca, toza o tiz\u00f3n de Navidad), Occit\u00e0nia (on es&hellip;  <a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/escmadorell\/portada\/el-tio\/\" title=\"Read El Ti\u00f3\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[272,93,4],"tags":[],"class_list":["post-19115","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-curs-24-25","category-festes-i-tradicions","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escmadorell\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19115","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escmadorell\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escmadorell\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escmadorell\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escmadorell\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19115"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escmadorell\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19115\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19117,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escmadorell\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19115\/revisions\/19117"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escmadorell\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19115"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escmadorell\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19115"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escmadorell\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19115"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}