La Júlia de 6è ens vol recomanar un llibre que li ha agradat molt.
“Invisible” és un llibre escrit per Eloy Moreno.
Només se n’ha fet 1 edició, la qual va ser publicada l’1 de febrer de 2018 i ha estat traduïda al català i al castellà. L’editorial és “Nube de tinta”.
Està narrada en sentit invers, és a dir, des del final cap al principi, i des del punt de vista de cada protagonista. Consta de 304 pàgines que ens faran emocionar, pensar i reflexionar.
El protagonista és el nen Vespa i els coprotagonistes són en Zaro, la Kiri, l’MM i el drac.
Qui no ha desitjat mai ser invisible?
Qui no ha desitjat deixar de ser-ho?
En Vespa vol ser invisible, fins al punt que en alguns moments es pensa i es creu ser invisible de veritat. Quan ho desitja amb totes les seves forces, creu que la resta del món no el pot veure. Bé, la seva germana petita, la Lluna, sempre el veu, és l’única capaç de fer-ho.
Els dracs amagats, que desperten per ajudar al noi també són personatges que apareixen en aquesta història, així com moltes altres persones que prefereixen mirar a una altra banda i actuar amb normalitat quan les coses no van bé.
Per sort, això és una novel·la i té un final “feliç”, però hi ha molts nois i noies que no tenen la sort de tenir dracs al seu voltant per ajudar-los.
Aquesta novel·la m’agrada moltíssim per les connexions personals que s’hi poden fer. Al principi se’m feia una mica estranya: nois invisibles, dracs, noies amb cent polseres … i no entenia res. Però vaig seguir llegint. Em va ajudar el fet que els capítols són molt curts i fàcils de llegir, i em vaig trobar amb una història que passa massa vegades en col·legis i instituts.
A mesura que vas llegint, entens per què el noi vol ser invisible i et sorprèn que només una persona estigui disposada a ajudar-lo, encara que quasi massa tard.
Per sort el llibre acaba “bé”, però a la vida real hi ha massa nois i noies que decideixen que no poden més i acaben intentant suïcidar-se per culpa d’aquest tema. Crec que és un llibre que s’hauria de llegir obligatòriament a tots els centres educatius, perquè dóna un missatge molt important.
