La setmana passada l’Anna Romeu va portar a classe la revista Viure als Pirineus on hi havia un article que explicava que han trobat un pou d’aigües calentes sulfuroses a Llívia. Ens van sorgir molts dubtes: què devia ser allò d’aigües sulfuroses? Com pot ser que surti aigua calenta de sota terra? Com s’escalfa? Qui devia descobrir que hi havia aquestes aigües a Llívia? Tot plegat ens va portar a demanar a les famílies si sabien què eren les aigües sulfuroses.
Algunes famílies ens han dit que són aigües riques en un mineral que es diu SOFRE, un mineral que fa pudor d’ou podrit. Que aquestes aigües són bones per les malalties de la pell, que n’hi ha de fredes i de calentes. Fins i tot ens han dit que a la Cerdanya tenim banys d’aquestes aigües. Els de Llo i Dorres ho són.
L’Àlex Rull ens ha dit que ell a casa té molts minerals, que mirarà si té SOFRE (que en castellà es diu AZUFRE) i ens el portarà. Que també podem aprofitar per conèixer altres minerals. Que bé!
Com que l’article diu que han trobat aquest pou d’aigües a darrere de l’ermita del parc de Sant Guillem, avui hem anat a investigar.
No hem trobat cap pou però sí una tapa d’aigua. Hem olorat per veure si sentíem la pudor d’ou podrit, però res. Hem tocat el terra per veure si notàvem l’escalfor, però no. Hem anat a tocar el rec per si un cas l’aigua era calenta o tenia sofre, però tampoc. Finalment hem anat al riu i tampoc hem tingut sort.
Com que no hem trobat cap pista del pou d’aigua calenta hem decidit que enviarem un correu electrònic al senyor alcalde per veure si ens pot ajudar.
