{"id":4741,"date":"2018-05-21T20:36:18","date_gmt":"2018-05-21T18:36:18","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/escaiguerols\/?p=4741"},"modified":"2018-05-21T21:00:58","modified_gmt":"2018-05-21T19:00:58","slug":"descobrint-la-riera-de-caldes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escaiguerols\/general\/descobrint-la-riera-de-caldes\/","title":{"rendered":"DESCOBRINT LA RIERA DE CALDES"},"content":{"rendered":"

Hi ha una composici\u00f3 musical que \u00e9s m\u00e0gica. \u00c9s aquella que conjuga el riure dels infants amb el cant dels ocells, la remor d’una riera que baixa inquieta i el ball dels arbres que mouen les seves branques en una dansa centen\u00e0ria.<\/p>\n

Els Cient\u00ed\"\"<\/a>fics i les Cient\u00edfiques de l’aigua hem anat a la riera de Caldes a fer descobertes que mai ens hauriem pensat… I ens hem mullat els peus a l’aigua de la riera que uneix els pobles que representen la nostra aula: des de Lli\u00e7\u00e0, passant per Palau de Plegamans, fent una visita a Santa Perp\u00e8tua de la Mogoda i continuant per La Llagosta, on ja li queda poc per unir les seves aig\u00fces amb un gran riu que se l’emportar\u00e0 cap al mar.<\/p>\n

I \u00e9s que heu de saber que la riera Caldes neix a les muntanyes de Gallifa, no gaire lluny del poble (hi podeu anar un dissabte d’aquells solejats); fa el seu recorregut al costat d’un munt de pobles, entre ells Caldes de Montbui, que li d\u00f3na el nom, per\u00f2 no sabem per qu\u00e8. D’aquesta manera, la riera, en el seu passeig de 22 quil\u00f2metres, va a parar a l’\u00faltim poble, La Llagosta, on serveix d’afluent a un riu important de Catalunya: el Bes\u00f2s. I barrejant les seves mol\u00e8cules, ballaran dol\u00e7ament fins arribar a les aig\u00fces salades del Mar Mediterrani.<\/p>\n

L’Alba ens acompanya en aquesta aventura d\"\"<\/a>‘aprendre i descobrir la riera. Ens convida a composar els sons de la natura amb objectes que trobem a l’entorn per crear la m\u00fasica de la hist\u00f2ria que ella ens narra. Ens endinsem de peus a l’aigua per sentir a cada c\u00e8l\u00b7lula de la nostra pell la seva frescor i com s’arrossega al voltant del nostre cos, fent-nos pessigolletes als dits dels peus. Fem equilibris entre la corrent i les pedres i ja ens sentim part de la riera. Ara, en silenci i amb el respecte del lloc om som, descobrim all\u00f2 que ens \u00e9s invisible als nostres ulls. Aixequem les pedres i a sota… VIDA! Vida que viu a l’aigua. Petits \u00e9ssers invertebrats que donen valor a l’aigua que ens remulla, perqu\u00e8 amb la seva pres\u00e8ncia ens estan dient: “No tingueu por, aquesta aigua \u00e9s saludable”.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

<\/h5>\n

 <\/p>\n

\u00a0 \u00a0– “Millor que no contaminem l’aigua del riu. Millor que anem amb compte, perqu\u00e8 al riu hi ha animals que hi viuen”.<\/strong><\/h6>\n
\u00a0 \u00a0– “He apr\u00e8s que al riu hi ha sangoneres”.<\/strong><\/h6>\n
\u00a0 \u00a0– “Jo no sabia que hi havia aquest tipus de “bitxos” al riu”.<\/strong><\/h6>\n
\u00a0 \u00a0–\u00a0 “Podem dir que l’aigua del riu no est\u00e0 contaminada”.<\/strong><\/h6>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/h6>\n
\u00a0 \u00a0– “He apr\u00e8s que la naturalesa \u00e9s bona. No m’ha “traicionat” com altres vegades”.<\/strong><\/h6>\n
\u00a0 \u00a0– “Podem saber quant mesura un riu, quina temperatura t\u00e9 i quina profunditat t\u00e9”.<\/strong><\/h6>\n
\u00a0 \u00a0– “Es poden fer m\u00fasica i sons amb coses de la natura”.<\/strong><\/h6>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Podeu veure m\u00e9s fotos a l’\u00e0lbum de 3R.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha una composici\u00f3 musical que \u00e9s m\u00e0gica. \u00c9s aquella que conjuga el riure dels infants amb el cant dels ocells, la remor d’una riera que baixa inquieta i el ball dels arbres que mouen les seves branques en una dansa centen\u00e0ria.
\nEls Cient\u00ed<\/a>fics i… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":4743,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[12,1],"tags":[],"class_list":["post-4741","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r","category-general"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escaiguerols\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4741","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escaiguerols\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escaiguerols\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escaiguerols\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escaiguerols\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4741"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escaiguerols\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4741\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4759,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escaiguerols\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4741\/revisions\/4759"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escaiguerols\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4743"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escaiguerols\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4741"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escaiguerols\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4741"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/escaiguerols\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4741"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}