Dilluns vam obrir els quatre ous que havíem estat incubant durant aquestes setmanes. Han estat dies d’espera, de converses al voltant de la incubadora i de moltes hipòtesis sobre què devia estar passant a dins.

La realitat va ser aquesta:

un ou no estava fecundat,

dos es van quedar aturats cap als dies 6/7 de desenvolupament,

i ens quedava l’últim.

Ja s’havien superat els dies previstos de naixement i no hi havia cap senyal. Després de valorar-ho amb calma, vam decidir obrir-lo amb molta cura, pensant que probablement tampoc havia evolucionat.

Però en obrir-lo vam descobrir que hi havia un pollet viu.

Era molt fluixet. Es movia poc i necessitava ajuda. Van ser moments intensos i delicats. Amb el suport del veterinari el vam poder atendre com calia i es va quedar uns dies amb ell per assegurar-nos que tirava endavant.

I avui divendres ha tornat.

Ha entrat a la classe petit, però fort. Es mou, piula, menja… i ens té a tots fascinats. Els infants l’han rebut amb una emoció preciosa, d’aquelles que no s’ensenyen amb cap fitxa.

Ja li hem posat nom: Lluna.

Aquesta experiència no ha estat exactament com l’havíem imaginada, però ha estat molt real. Hem parlat de vida, de processos que s’aturen, de decisions difícils i de la importància de cuidar i demanar ajuda quan cal.

Ara la Lluna ja forma part de la nostra classe. I nosaltres continuem aprenent, amb ella, cada dia.