{"id":5016,"date":"2017-05-12T12:18:34","date_gmt":"2017-05-12T10:18:34","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/esc-santgil\/?p=5016"},"modified":"2017-05-12T12:24:22","modified_gmt":"2017-05-12T10:24:22","slug":"la-cuina-diaria-un-exemple-de-reaccio-quimica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-santgil\/activitats-centre\/primaria\/superior\/la-cuina-diaria-un-exemple-de-reaccio-quimica\/","title":{"rendered":"LA CUINA DI\u00c0RIA UN EXEMPLE DE REACCI\u00d3 QU\u00cdMICA"},"content":{"rendered":"

Els periodistes de 6\u00e8 estem estudiant les reaccions qu\u00edmiques i veiem que a cuina \u00e9s un molt bon exemple per a veure\u00b4n .<\/p>\n

Comencem per definir\u00a0 que \u00e9s una reacci\u00f3 qu\u00edmica.
\nUna reacci\u00f3 qu\u00edmica<\/strong> \u00e9s un proc\u00e9s que implica un canvi en l’estructura electr\u00f2nica d’una o de diverses mol\u00e8cules, mitjan\u00e7ant el trencament i formaci\u00f3 d’enlla\u00e7os qu\u00edmics. Per exemple, diverses mol\u00e8cules poden reaccionar per formar-ne una altra (o diverses de diferents), o b\u00e9 una sola mol\u00e8cula es pot descompondre en d’altres de m\u00e9s petites, o canviar la seva estructura interna. S’anomena reactius a les mol\u00e8cules que reaccionen, i productes a les que s’obtenen com a resultat de la reacci\u00f3.
\nUna de les principals reaccions qu\u00edmiques \u00e9s la fotos\u00edntesi i les que cada dia fa el nostre cos per metabolitzar el que mengem.
\nLa cuina di\u00e0ria<\/strong>, \u00e9s basa en un seguit de reaccions qu\u00edmiques. ( ou ferrat, oxidaci\u00f3 del tom\u00e0quet, de la fruita, fermentaci\u00f3 de formatges\/iogurt.Podem distinguir les que poden ser beneficioses d’aquelles que cal evitar perqu\u00e8 s\u00f3n nocives per a la salut.
\nHi ha unes reaccions anomenades reaccions de Maillard que s\u00f3n les responsables de modificar la composici\u00f3 dels aliments mentre es cuinen, potenciant-ne el color, l’aroma i el sabor, fent-los m\u00e9s segurs i digeribles, per\u00f2, a la vegada, tamb\u00e9 responsables de l’aparici\u00f3 de subst\u00e0ncies t\u00f2xiques que caldr\u00e0 minimitzar o eliminar.
\nAlgunes d\u2019 aquestes reaccions com la fermentaci\u00f3 de la llet ens aporta bacteris beneficiosos per la nostra salut, afavorint els bacteris de la nostra flora intestinal
\nEXPERIMENTEM<\/strong>
\nHIP\u00d2TESIS:<\/strong>
\n\u2022 Posant ferments a la llet ( una mica d\u2019 iogurt) la llet es convertir\u00e0 en iogurt si hi ha la temperatura necess\u00e0ria.
\nSi partim del ferment d\u2019un iogurt ensucrat 1 alumne diu que quedar\u00e0 igual i la resta diuen que diferent.<\/p>\n

. Quedar\u00e0 m\u00e9s l\u00edquid: 11 persones
\n\u2022 Quedar\u00e0 m\u00e9s s\u00f2lid: 1 persona
\nEXPERI\u00c8NCIA:<\/strong><\/p>\n

Posem llet en tots els vasets i als de color groc li afegim una cullerada d\u2019iougurt ensucrat i als vasets transparents el mateix per\u00f2 amb iogurt natural. Deixem 12 h els vasets dins la iogurtera que donar\u00e0 la temperatura necess\u00e0ria per a fer el proces de fermentaci\u00f3.<\/p>\n

COMPROVACI\u00d3 DE LA HIP\u00d2TESI:<\/strong>
\nAl cap de 12 hores observem que no hi ha difer\u00e8ncia significativa entre els iogurts fets amb els iogurt ensucrat del natural. No obstant potser als ensucrats hi ha quedat una mica m\u00e9s d\u2019 aigua.<\/p>\n

Han quedat bon\u00edssims!<\/strong><\/p>\n

\"IOGURT<\/a> \"IMATGE<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els periodistes de 6\u00e8 estem estudiant les reaccions qu\u00edmiques i veiem que a cuina \u00e9s un molt bon exemple per a veure\u00b4n .
\nComencem per definir\u00a0 que \u00e9s una reacci\u00f3 qu\u00edmica.
\nUna reacci\u00f3 qu\u00edmica \u00e9s un proc\u00e9s que implica un canvi en l’estructura electr\u00f2nica d’una o de… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":5020,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[15],"tags":[115,315],"class_list":["post-5016","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-superior","tag-activitat-cs","tag-experimentem"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-santgil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5016","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-santgil\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-santgil\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-santgil\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-santgil\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5016"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-santgil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5016\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5022,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-santgil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5016\/revisions\/5022"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-santgil\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5020"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-santgil\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5016"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-santgil\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5016"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-santgil\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5016"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}