{"id":2591,"date":"2022-03-21T20:26:08","date_gmt":"2022-03-21T19:26:08","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-rmuntanerlh\/?p=2591"},"modified":"2022-03-30T11:23:27","modified_gmt":"2022-03-30T09:23:27","slug":"contes-pel-barri","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-rmuntanerlh\/primaria\/6e\/contes-pel-barri\/","title":{"rendered":"CONTES PEL BARRI"},"content":{"rendered":"<p>Un any m\u00e9s, gr\u00e0cies a la iniciativa promoguda pel CRP (Centre de Recursos Pedag\u00f2gics) de l\u2019Hospitalet del Llobregat, s\u2019ha pogut dur a terme una de les activitats m\u00e9s creatives: els contes del barri. Emmarcada dins del seminari de coordinaci\u00f3 Prim\u00e0ria-ESO, consisteix a fomentar l\u2019escriptura de contes lliures que comencen als instituts p\u00fablics del barri de Bellvitge-Gornal i les escoles els han d\u2019acabar.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Aqu\u00ed us deixem dos dels quatre contes que vam escriure.<\/p>\n<p>Esperem que gaudiu mentre els llegiu!<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong><u>LA MEM\u00d2RIA<\/u><\/strong> <strong><u>DE LA BRUIXA<\/u><\/strong><\/p>\n<p>Hi havia una vegada una noia que s&#8217;anomenava Jennifer Morgan i era la leg\u00edtima heretera del tron del regne de Turuck l\u2019any 1266 d.c. El problema era que ella no volia convertir-se en reina per les estrictes normes de la societat i de la reialesa i tamb\u00e9 pels estereotips.\u00a0Un dia la princesa Jennifer havia baixat a les masmorres per distreure\u2019s i va escoltar un soroll molt estrany, resulta que va trobar una porta. Quan estava a punt d&#8217;obrir-la, l\u2019Alexander va apar\u00e8ixer darrere de la Jennifer.<\/p>\n<p>&#8211; Sa majestat! &#8211; va cridar.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0D\u00e9u meu, Alexander! Gaireb\u00e9 em provoques un atac al cor- va exclamar la Jennifer.<\/p>\n<p>&#8211; Qu\u00e8 feies a les masmorres?- va preguntar l\u2019Alexander.<\/p>\n<p>La Jennifer no li va sortir cap paraula de la boca. R\u00e0pidament es va inventar una mentida.<\/p>\n<p>&#8211; M&#8217;havia\u00a0 equivocat de cam\u00ed i he arribat fins a aqu\u00ed.<\/p>\n<p>L&#8217;Alexander va arrufar el nas. No es va creure les seves paraules.<\/p>\n<p>L\u2019Alexander i la Jennifer eren millors amics des de petits. Malgrat que l\u2019Alexander era un servent de la fam\u00edlia reial, va decidir ser l\u2019amic de la Jennifer. Al principi eren nom\u00e9s amics per\u00f2 despr\u00e9s van acabar tenint una amistat molt especial.<\/p>\n<p>Al vespre, la\u00a0 princesa va tornar a les masmorres amb molta cura de que no hi hagu\u00e9s ning\u00fa i va anar a investigar el soroll que provenia de la porta. Es va apropar i lentament la va obrir. Es va espantar quan la porta va fer un soroll molt agut. Tot seguit va haver de tancar els ulls quan una forta llum la va cegar. Darrere seu va sentir uns passos, va saber que eren els gu\u00e0rdies que l\u2019estaven buscant. La Jennifer va entrar r\u00e0pidament per aquella porta i la va tancar sense saber que aix\u00f2 li canviaria la vida.<\/p>\n<p>Va mirar al seu voltant i es va adonar que estava en un bosc&#8230;<\/p>\n<p>&#8211; Com \u00e9s possible?- va pensar mentre caminava.<\/p>\n<p>Tot seguit, va veure una cabanya i es va dirigir cap all\u00e0 molt cansada.<\/p>\n<p>Va entrar perqu\u00e8 la porta estava oberta. Tot era fosc i hi havia teranyines als mobles.<\/p>\n<p>&#8211; Hi ha alg\u00fa? M\u2019he perdut i no s\u00e9 com tornar a casa meva- va dir amb els ulls cristal\u00b7litzats.<\/p>\n<p>&#8211; Qui ets tu? I qu\u00e8 fas aqu\u00ed?- va preguntar una figura femenina.<\/p>\n<p>&#8211;\u00a0 Ho sento molt, he aparegut en aquest bosc i necessito ajuda- va xiuxiuejar mentre es tocava els seus cabells rossos.<\/p>\n<p>&#8211; Em dic Alison, i tu? &#8211; va preguntar la desconeguda.<\/p>\n<ul>\n<li>Jennifer Morgan \u2013 va respondre la princesa.<\/li>\n<\/ul>\n<p>L\u2019Alison es va quedar congelada ja que sabia perfectament d\u2019on provenia aquest cognom.<\/p>\n<p>&#8211; Morgan\u2026 ets la princesa de Turuck? \u2013 va preguntar molt seriosa.<\/p>\n<p>&#8211; Malauradament s\u00ed que ho soc &#8211; va respondre mentre posava els ulls en blanc.<\/p>\n<p>L\u2019Alison la va convidar a quedar-se a la seva cabanya ja que li interessava molt que alg\u00fa de la reialesa estigu\u00e9s a la seva caseta.<\/p>\n<p>Van passar uns mesos, i l\u2019Alison i la Jennifer es van convertir en grans amigues per\u00f2 l\u2019Alison li amagava un secret molt gran.<\/p>\n<ul>\n<li>Soc una bruixa&#8230; \u2013 va confessar l\u2019Alison.<\/li>\n<li>Qu\u00e8!? &#8211; va interrompre la Jennifer.<\/li>\n<\/ul>\n<p>&#8211; Fa uns quants anys el meu germ\u00e0 i jo \u00e9rem molt propers i ens estim\u00e0vem molt. Quan els nostres pares van morir, el meu germ\u00e0 es va emportar tota la responsabilitat d\u2019anar a treballar al castell. Jo vaig decidir estudiar m\u00e0gia negra per ajudar-li una mica amb els diners, tot semblava anar b\u00e9 fins que un dia el rumor que hi havia una bruixa a la ciutat va arribar als soldats. Van descobrir que la bruixa era jo i em van portar davant del rei. Els seus consellers van decidir buscar una bruixa amb m\u00e0gia blanca per portar-me a una altra dimensi\u00f3. Sa majestat va saber que el meu germ\u00e0 era un dels seus servents i li va explicar en qu\u00e8 m\u2019havia convertit. El meu germ\u00e0 em va mirar amb odi i f\u00e0stic i aquell dia el meu m\u00f3n es va destruir.<\/p>\n<p>-D\u00e9u meu Alison no sabia res d&#8217;aix\u00f2 &#8211; va dir la princesa molt sorpresa.<\/p>\n<p>&#8211; Era obvi que no ho sabies.<\/p>\n<p>&#8211; Per qu\u00e8 m&#8217;expliques tot aix\u00f2? &#8211; va preguntar la Jennifer.<\/p>\n<p><em>\u201cperqu\u00e8 em fas sentir coses que mai havia sentit, una sensaci\u00f3 tan m\u00e0gica i bonica. Crec que ja puc dir que estic molt enamorada de tu i vull que s\u00e0pigues tota la meva hist\u00f2ria\u201d<\/em> va pensar l\u2019Alison.<\/p>\n<ul>\n<li>Perqu\u00e8 ets la meva amiga \u2013 va respondre.<\/li>\n<li>Qui era el teu germ\u00e0? \u2013 va preguntar.<\/li>\n<\/ul>\n<p>&#8211; Jo soc el seu germ\u00e0 -va dir una veu darrere seu i les dues noies es van girar amb sorpresa.<\/p>\n<p>&#8211; Alexander William!? &#8211; va cridar Jennifer en veure el seu millor amic &#8211; Com m\u2019heu pogut amagar aix\u00f2?!!!!!! \u2013 va dirigir-se als dos.<\/p>\n<p>La Jennifer va decidir tornar al castell, bastant decebuda. Va anar a parlar amb els seus pares ja que no volia ser reina. La reialesa no va estar d\u2019acord i la Jennifer, tota furiosa, va marxar corrent i amb les preses, es va xocar amb un arbre. Aquest arbre la va portar a la dimensi\u00f3 de la m\u00e0gia lila, que \u00e9s una dimensi\u00f3 feminista. Es va convertir en la reina de la m\u00e0gia lila. Aquest lloc li agradava m\u00e9s perqu\u00e8 tot era m\u00e9s just.<\/p>\n<p>Sent la reina lila podia canviar moltes coses que no li agradaven a la dimensi\u00f3 on vivien els seus pares. Una de les primeres coses que va canviar va ser fer que les dones i els homes tinguessin els mateixos drets i oportunitats.<\/p>\n<p>Un cop que el m\u00f3n havia canviat, la Jennifer va en busca de l\u2019Alison per salvar-la de la seva dimensi\u00f3 i retornar les dues a casa.<\/p>\n<p>De l\u2019emoci\u00f3 de tornar al castell, l\u2019Alison declara el seu amor a la Jennifer i trencant totes les regles antigues, es casen i es converteixen en les dues primeres reines de Turuck.<\/p>\n<p>Van viure molt de temps juntes i felices.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong><u>EL MISTERI A LES COL\u00d2NIES D\u2019ESTIU<\/u><\/strong><\/p>\n<p>En unes col\u00f2nies d&#8217;estiu a la muntanya, hi va haver una baralla entre unes noies: la Sof\u00eda, una nena que no es comunicava molt amb els nens i nenes de la classe; i l\u2019Erika, una noia que manava molt. Els professors van arribar abans que l&#8217;Erika acab\u00e9s de fer-li molt de mal a l\u2019ull a la Sofia i van castigar a les dues noies.<\/p>\n<p>Al cap d&#8217;una estona, els monitors van anar a veure com estaven, per\u00f2 nom\u00e9s van trobar a l&#8217;Erika.<\/p>\n<p>-On \u00e9s la Sofia?- van preguntar els monitors.<\/p>\n<p>-No ho s\u00e9 &#8211; va respondre amb indifer\u00e8ncia l&#8217;Erika.<\/p>\n<p>Els monitors van buscar a la Sofia per tot arreu i, finalment, la van trobar en meitat del bosc, molt gelada&#8230; amb hipot\u00e8rmia, a prop de la mort. La van traslladar r\u00e0pidament a la casa de col\u00f2nies i es va quedar all\u00e0.<\/p>\n<p>A la nit, el grup de monitors en companyia de tots els nens i nenes, menys la Sofia, van sortir per fer una activitat de recerca amb llanternes, aigua i roba d\u2019abric per no passar fred.<\/p>\n<p>Llavors, caminant, caminant&#8230; van trobar una casa en runes i un nen que es deia Fofito, va entrar sol, sense que se n\u2019adonessin&#8230;\u00a0 All\u00e0 hi havia una motxilla amb un llibre vell i misteri\u00f3s que posava: \u201cLa pres\u00e8ncia mai vista\u201d (La llegenda diu que en aquest bosc van trobar un os mutant, que era la mascota d\u2019un pag\u00e8s i protegia el corral).<\/p>\n<p>Despr\u00e9s de veure i llegir la portada, el llibre es va cremar r\u00e0pidament. Aleshores, Fofito es va espantar i va avisar a la colla d\u2019amics per comentar-ho. Aquests no el van creure i es van burlar d\u2019ell perqu\u00e8 pensaven que era una broma de mal gust.<\/p>\n<p>En aquell moment, la colla de nens i nenes va escoltar un soroll que semblava l\u2019udol d\u2019un llop i justament que va sonar aix\u00f2, es va parar el temps. Tothom es va dirigir cap a la casa per buscar pistes. All\u00ed, van veure un ca\u00e7ador que vivia en meitat del bosc.<\/p>\n<ul>\n<li>\u00c9s certa aquesta llegenda? \u2013 van preguntar la colla.<\/li>\n<li>S\u00ed, per\u00f2 la vostra companya ha sigut la que ha parat el temps&#8230; aquella nena que estava perduda en meitat del bosc \u2013 va contestar el ca\u00e7ador.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Tanmateix, van decidir dividir-se en dos grups, un aniria a la casa de col\u00f2nies per parlar amb la Sofia i l\u2019altre entraria a la casa en runes per buscar pistes.<\/p>\n<p>De sobte, van veure passar una ombra pel darrere amb forma d\u2019animal i&#8230; mai es va saber res de la colla d\u2019amics i amigues.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un any m\u00e9s, gr\u00e0cies a la iniciativa promoguda pel CRP (Centre de Recursos Pedag\u00f2gics) de l\u2019Hospitalet del Llobregat, s\u2019ha pogut dur a terme una de les activitats m\u00e9s creatives: els contes del barri. Emmarcada dins del seminari de coordinaci\u00f3 Prim\u00e0ria-ESO, consisteix a fomentar l\u2019escriptura de contes lliures que comencen als instituts p\u00fablics del barri de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":21,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[15],"tags":[],"class_list":["post-2591","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-6e"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-rmuntanerlh\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2591","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-rmuntanerlh\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-rmuntanerlh\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-rmuntanerlh\/wp-json\/wp\/v2\/users\/21"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-rmuntanerlh\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2591"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-rmuntanerlh\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2591\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2592,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-rmuntanerlh\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2591\/revisions\/2592"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-rmuntanerlh\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2591"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-rmuntanerlh\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2591"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-rmuntanerlh\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2591"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}