La setmana passada vam fer l’\u00faltim claustre de l’escola fent una valoraci\u00f3 d’aquest curs tan diferent dels altres. Un tancament de curs i tamb\u00e9 un comiat d’algunes persones que han passat per l’equip deixat la seva marca amb la seva feina, els seus somriures i les seves paraules.
\nAlgunes tant boniques com aquestes:<\/p>\n
Recordo com si fos ahir el dia que vaig arribar a l’escola, una nova escola.<\/em> No s\u00e9 qu\u00e8 he apr\u00e8s aquest confiament, ni aquest curs, i estic m\u00e9s ofuscada del normal. S\u00e9 que no s\u00e9 fer un munt de coses per\u00f2 que hi ha gent en un rac\u00f3 petit del m\u00f3n que ho intenta fermament, i a vegades ho aconsegueix molt b\u00e9. S\u00e9 que malgrat que sovint estiguin cansats o desorientats, i no s\u00e0piguen cap on caminar, no deixen de fer-ho. Doncs la vida no s’atura mai, i els infants, no deixen de cr\u00e9ixer perqu\u00e8 nosaltres tinguem temps de repensar l’educaci\u00f3, la metodologia, la inclusi\u00f3, o el temps que fa.<\/em><\/p>\n Aquest curs m’heu ensenyat que una escola \u00e9s un bonic engranatge sense motor, que gira amb la millor for\u00e7a de totes, la nostra. Engranatge que gira per un objectiu com\u00fa, per uns pilars fonamentals universals, que gira perqu\u00e8 caminem, per\u00f2 no tots al mateix ritme, ni tots en el mateix cam\u00ed moltes vegades, ni tots amb la mateixa for\u00e7a, ni amb les mateixes habilitats. I no em malinterpreteu, aix\u00f2 \u00e9s realment fer cam\u00ed ajudant-nos els uns als altres, aprofitant habilitats d\u2019uns i d\u2019altres, caminant plegats, cadasc\u00fa al seu pas. Certament, en alguns moments, masses potser, hem hagut de c\u00f3rrer, per\u00f2 no \u00e9s el mateix c\u00f3rrer amb una m\u00e0 que empeny que en soledat, i certament jo (com d’altres) que vam arribar perdudes i “novates” hem caminat a passos maldestres i dubtosos per darrere, sentint que ho f\u00e8iem de costat.<\/em><\/p>\n Nom\u00e9s espero haver pogut aportar alguna cosa en aquest bonic engranatge, no haver caminat massa lenta, i no haver endarrerit el viatge massa.<\/em><\/p>\n Espero haver aportat ni que sigui una engruna petita en aquesta platja gegant que anomenem educaci\u00f3 i en la que tots ens bronzegem, encara que uns necessitem m\u00e9s protecci\u00f3 que d’altres. S\u00e9 que trobarem els paraig\u00fces necessaris per quan faci tempesta, i un para-sol ben gran per quan el sol faci b\u00e9 la seva feina. I tamb\u00e9 s\u00f3c conscient que tot just aprenem obrir\u00a0un paraig\u00fces\u00a0o plantar un para-sol, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00e9 que de ganes no en falten, i ja sabem obrir paraig\u00fces.<\/em> No sabeu la tristor que em fa deixar-vos, per\u00f2 si ho faig \u00e9s precisament perqu\u00e8 tinc la sensaci\u00f3 que no us deixo enrere, que anireu amb mi all\u00e0 on la vida, o la borsa docent em porti.<\/em> Aquest text ens el va regalar la Noemi en el comiat. Si voleu veure altres coses que escriu, ho podeu fer al seu instagram @madremiaqueterrible<\/p>\n
\nRecordo retrobaments inesperats i converses banals, recordo salutacions euf\u00f2riques riures nerviosos i un bonic acolliment. El joc de si som m\u00e9s de muntanya o de platja, de dol\u00e7 o de salat, el bol\u00edgraf de color verd que mai va guixar i la paraula resili\u00e8ncia.<\/em>
\nResili\u00e8ncia la que hem hagut d’aprendre tots, la que estem aprenent encara avui. Resili\u00e8ncia tamb\u00e9 la que m’heu mostrat.<\/em>
\nJo portava el cabell curt i unes altres ulleres, i vosaltres no ho s\u00e9 per\u00f2 recordo els bra\u00e7os oberts i la mirada amplia, ja des del primer dia.<\/em><\/p>\n
\nPer quan faci vent o arribi un temporal, o en el pitjor dels casos una pand\u00e8mia, no tingueu por, ja estem entrenats, nom\u00e9s cal fer pinya, i aferrar-nos al que tenim, a aquest bonic engranatge. Junts els uns amb als altres ens farem de pilars, i suportar un temporal no \u00e9s el mateix quan tenim un suport per insignificant que sembli.<\/em><\/p>\n
\nGr\u00e0cies per compartir cam\u00ed plegats.<\/em><\/p>\n