{"id":27,"date":"2014-09-17T16:24:03","date_gmt":"2014-09-17T16:24:03","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/esc-musicamartorell\/?page_id=27"},"modified":"2022-05-31T20:34:40","modified_gmt":"2022-05-31T18:34:40","slug":"historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-musicamartorell\/lescola\/historia\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"

CAL NICOLAU<\/strong><\/h3>\n

Denominaci\u00f3: Cal Nicolau Ric
\nSituaci\u00f3: Pla\u00e7a de la Vila, 7
\nL\u00edmits: Tramuntana: Carrer Revall
\nMigdia: Pla\u00e7a de la Vila
\nSol ixent: Casa d\u2019Alfons Morral
\nPonent: Casa de Llu\u00eds Parera
\nParcel\u00b7la cadastral: 821011
\nSuperf\u00edcie cadastral: Solar: 477; soterrani: 460; Baixos: 460; Segon pis: 489
\nSuperf\u00edcie registral: 492,12
\nNaturalesa domini: B\u00e9 patrimonial immoble
\nN\u00famero d\u2019ordre: 13
\nT\u00edtol d\u2019obtenci\u00f3: Compra a Joan Nicolau Trillas
\nData d\u2019adquisici\u00f3: 4 de desembre de 1975
\nDades registre propietat: Tom. 930
\nLlibre 71
\nFoli: 210
\nFinca: 713. Inscripci\u00f3, 10<\/p>\n


\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

– Descripci\u00f3<\/strong><\/h6>\n

Casa constru\u00efda l\u2019any 1834. Consta de celler, planta baixa i dos pisos. \u00c9s seu de l\u2019Escola Municipal de M\u00fasica. La fa\u00e7ana, si b\u00e9 s\u00f2bria, \u00e9s d\u2019aspecte monumental. La planta baixa s\u2019obre en quatre portals, dos de centrals de mig punt, i un de quadrat a cada banda, i als extrems, a l\u2019esquerre, un portal d\u2019escala de perfil rectangular, rematat sobre la llinda per una tarja de mig punt, mentre que a la dreta, per tal de repartir sim\u00e8tricament les obertures, s\u2019ha optat per simular l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un portal de les mateixes proporcions, per\u00f2 tapiat. Al primer pis \u2013 o planta noble -, la fa\u00e7ana ostenta tres balcons, un de central doble, situat sobre els dos portals rodons, i un de m\u00e9s petit a cada costat. El balc\u00f3 central correspon a l\u2019antic sal\u00f3 de la casa, i els dels extrems a dues habitacions de sala i alcova, la de la dreta, coneguda amb el nom de \u201cCambra de la Reina\u201d, per haver-la ocupada la reina Isabel II, en una de les seves visites a Barcelona. Els quatre balcons del segon pis s\u00f3n de caracter\u00edstiques similars als anteriors, per\u00f2 aquests s\u00f3n sostinguts per m\u00e8nsules, i corresponien als habitatges situats sobre la planta noble, als que s\u2019accedia per l\u2019escala de l\u2019esquerre. Totes les baranes s\u00f3n de ferro forjat.
\nEl vest\u00edbul del portal d\u2019entrada \u00e9s cobert per una volta de ma\u00f3, i d\u00f3na acc\u00e9s a un pati rectangular, delimitat per vuit columnes toscanes de pedra de Montju\u00efc, dues de centrals, definint un atri, i tres de laterals, a banda i banda. L\u2019espai entre columnes \u00e9s tancat per grans carreus de pedra, excepte en sis, que a la part superior, presenten finestres amb reixa de ferro forjat, i sis obertures de ventilaci\u00f3 a la base. A les reixes que flanquegen les columnes de l\u2019atri, podem veure les inicials \u201cAN\u201d, a l\u2019esquerre, i la data \u201c1834\u201d, a la dreta.
\nL\u2019escala d\u2019acc\u00e9s a la plana noble, s\u2019inicia a l\u2019 interior de l\u2019atri, a la dreta, i \u00e9s formada per quatre trams de graons de pedra, amb una barana de ferro forjat amb passam\u00e0 de fusta. La distribuci\u00f3 interior de les depend\u00e8ncies de la casa, es fa a trav\u00e9s d\u2019un corredor que t\u00e9 com a centre el pati. El sal\u00f3 i dues habitacions de sala i alcova, donen sobre la fa\u00e7ana de la pla\u00e7a de la Vila, i el menjador i altres dues habitacions, tamb\u00e9 compostes de sala i alcova, a la galeria del carrer del Revall. Tots els espais, s\u00f3n decorats amb composicions murals d\u2019estil imperi, en les que predominen les blondes i draperies, les garlandes i els corns de flors i fullam, els ventalls i les corones de plomes, les refer\u00e8ncies a l\u2019amor, les cari\u00e0tides i els cistells de fruita, l\u2019evocaci\u00f3 de paisatges, les estacions, i diverses escenes mitol\u00f2giques, preferentment localitzades als sostres. En opini\u00f3 del Dr. Francesc Fontbona, historiador de l\u2019Art, i especialista en pintura catalana del segle XIX, el conjunt mural de Cal Nicolau, \u00e9s \u00fanic a Catalunya (1994). Aix\u00f2 no obstant, la manca d\u2019una protecci\u00f3 adequada a l\u2019hora de fer les obres de l\u2019Escola Municipal de M\u00fasica, va ocasionar la destrucci\u00f3 de les pintures de l\u2019antic sal\u00f3 de la casa, utilitzat actualment com auditori, i tamb\u00e9 en va malmetre d\u2019altres. L\u2019any 2003, l\u2019Ajuntament de Martorell, va aprovar un projecte de restauraci\u00f3 presentat pel Sr. Emili Juli\u00e0, actualment en fase d\u2019execuci\u00f3. Aquest projecte, perioditzat a mig i llarg termini, contempla la consolidaci\u00f3 i restauraci\u00f3 de tot el conjunt mural. El setembre de l\u2019any 2005, va finalitzar la restauraci\u00f3 de la cambra de la Reina, un dels espais m\u00e9s emblem\u00e0tics de la casa.
\nProtecci\u00f3: B\u00e9 Cultural d\u2019inter\u00e8s Local (BCIL)<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

– Mem\u00f2ria hist\u00f2rica<\/strong><\/h6>\n

L\u2019increment del preu del vi i l\u2019apertura de nous mercats, durant els anys 20 i 30 del segle XIX, va anar expandint de manera progressiva el conreu de la vinya, i va facilitar l\u2019acumulaci\u00f3 de capitals per part dels terratinents, especialment durant la crisi generada per l\u2019aparici\u00f3 de la fil\u00b7loxera en la viticultura francesa (1869), que va ser aprofitada pels productors i comerciants catalans, per a multiplicar les seves exportacions. Aquest va ser el context, en el que tres generacions de la fam\u00edlia Nicolau, es van passar a dir \u201cRic\u201d.
\nL\u2019any 1820, coincidint amb l\u2019inici del Trienni Constitucional, Anton Nicolau Canalias, hisendat, natural de Castellbisbal, propietari de la masia de can Nicolau de Dalt, es va traslladar a viure a Martorell, en companyia de la seva esposa, Teresa Pasteller, i de dos fills de curta edat, Josep, de 4 anys, i Teresa, d\u2019uns mesos. No fora res d\u2019estranyar, que el despla\u00e7ament de la fam\u00edlia a Martorell, hagu\u00e9s estat motivat per la inseguretat que les bandes armades havien generat en el medi rural. El matrimoni va tenir cinc fills m\u00e9s: Mag\u00ed, Jaume, Miquel, Domingo, i Maria, la majoria d\u2019ells, morts en la inf\u00e0ncia. Teresa Pasteller, l\u2019esposa, va morir el 1831.
\nL\u2019any 1834, Anton Nicolau, va emprendre la construcci\u00f3 de la casa de la pla\u00e7a de la Vila, i poc despr\u00e9s, un cop acabada l\u2019obra, va encarregar la decoraci\u00f3 mural que abans hem descrit, probablement coincidint amb el matrimoni de l\u2019hereu, Josep Nicolau Pasteller (1816-1869), amb Rosa Bujons, celebrat el 1839. No coneixem l\u2019autor d\u2019aquestes pintures, per\u00f2 el seu repertori iconogr\u00e0fic, \u00e9s molt similar al dels motius decoratius que il\u00b7lustren els jocs de cartes de Francesc Santacana Campmany (1810-1896), conservats al Museu l\u2019Enrajolada, datats un any abans del matrimoni de Josep Nicolau (1838).
\nAnton Nicolau, va ser alcalde de Martorell (1845), i va ser el primer, que amb l\u2019assessorament d\u2019un \u201cartista comisionado\u201d \u2013 aquest artista deuria ser Francesc Santacana Campmany -, va redactar el primer cat\u00e0leg d\u2019edificis d\u2019inter\u00e8s hist\u00f2ric de Martorell (1845).\"\"Josep Nicolau i Rosa Bujons, van tenir quatre fills: Josep Anton, Joaquim, Josepa i Francisca. A la mort del pare l\u2019any 1869, Josep Anton, el primog\u00e8nit, de 26 anys, esdev\u00e9 hereu universal, i entra en possessi\u00f3 de l\u2019her\u00e8ncia paterna, integrada per una trentena de finques, entre elles la casa de Martorell, que ja d\u2019entrada va hipotecar junt amb altres cinc propietats, a favor del seu germ\u00e0 Joaquim, de 21 anys, estudiant de dret, pel valor d\u2019un pr\u00e9stec de 114.000 pessetes que aquest l\u2019hi havia fet, comprometent-se a retornar-li els diners en el termini de tres anys, i a abonar-li un 5% d\u2019inter\u00e8s anual. Trenta set anys despr\u00e9s, el 1906, moria \u201cl\u2019hereu\u201d, sense haver pogut aixecar l\u2019hipoteca de la casa, i tamb\u00e9 poc despr\u00e9s el seu germ\u00e0 Joaquim, casat amb Anna d\u2019Olwer i Vantr\u00f3, pares de Llu\u00eds Nicolau d\u2019Olwer. L\u2019any 1911, l\u2019hipoteca es va inscriure a favor de la v\u00eddua, Anna d\u2019Olwer, fins que tres anys despr\u00e9s, el 1914, Juan Nicolau Carreras, l\u2019hereu de Josep Anton Bujons, va aconseguir de cancel\u00b7lar-la en el que afectava a la casa de la pla\u00e7a de la Vila, abonant 10.000 pessetes a la v\u00eddua del seu oncle Joaquim.
\nJosep Anton Nicolau Bujons (Martorell, 1842 \u2013Barcelona, 1906), i el seu nebot, Llu\u00eds Nicolau d\u2019Olwer (Barcelona, 1888 \u2013 M\u00e8xic, 1961), fill del seu germ\u00e0 Joaquim, s\u00f3n probablement, les dues figures m\u00e9s rellevants de la fam\u00edlia Nicolau, sobretot el segon, Llu\u00eds Nicolau d\u2019Olwer, un dels personatges m\u00e9s fascinants de la cultura i la pol\u00edtica catalana de la primera meitat del segle XX.
\nEl primer, Josep Anton Nicolau Bujons, va assolir un gran prestigi social, com a home de negocis, col\u00b7leccionista d\u2019art, i amic personal de la reina Isabel II (1833-1904), a la que ell, a 18 anys, havia conegut a la casa paterna (1860), en ocasi\u00f3 de la visita que la reina i la seva fam\u00edlia feien a Catalunya. Segons el testimoni d\u2019Isidre Clopas, la Reina va ser obsequiada pels propietaris martorellencs, amb una festa veneciana celebrada a Can Abat, on amb l\u2019aigua de l\u2019Anoia s\u2019havia creat un llac per a petites embarcacions. Cal dir, que dos anys abans, el 1858, Charles Clifford, fot\u00f2graf de la Casa Real, havia estat a Martorell, on va fotografiar el Pont del Diable \u2013 \u00e9s la primera fotografia que coneixem d\u2019aquest monument -, i les obres de construcci\u00f3 del nou pont del ferrocarril. Si s\u2019observa aquesta fotografia, es veu la figura d\u2019una dona abillada amb robes de classe alta, dirigint la vista al pont en construcci\u00f3. \u00c9s la muller del fot\u00f2graf ?, o es tracta de la reina Isabel II ? No ho sabem. En tot cas, la imatge del Pont del Diable, era familiar a la sobirana. Una de les vaixelles del Palau Reial de Madrid, amb dibuixos de monuments espanyols, est\u00e0 decorada amb cinc vistes diferents del Pont del Diable de Martorell, i per altra banda, durant la seva visita a la f\u00e0brica de l\u2019Espa\u00f1a Industrial de Barcelona, havia presenciat el proc\u00e9s d\u2019estampaci\u00f3 d\u2019una indiana, amb el dibuix del Pont del Diable i Montserrat. Al Museu Municipal Vicen\u00e7 Ros, es conserva un fragment d\u2019aquesta estampaci\u00f3, donaci\u00f3 de la baronessa de G\u00fcell. Un altre martorellenc vinculat durant molts anys amb Isabel II, va ser Josep Sunyol, metge personal de la reina.<\/p>\n

El 15 de desembre de l\u2019any 1889, l\u2019escriptor Ar\u00edstides Mestres (1850-1899) \u2013 germ\u00e0 del tamb\u00e9 fam\u00f3s escriptor Apel\u00b7les Mestres -, va publicar a la revista \u201cLa Ilustraci\u00f3 Catalana\u201d, un extens article, parlant de la col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019Art de Josep Anton Nicolau Bujons, del qual reprodu\u00efm aquests fragments:
\n\u201cDias passats tingu\u00e9rem la satisfacci\u00f3 de visitar la rica \u00e9 inagotable colecci\u00f3 d\u2019antiguetats que poseheix lo nostre amich D. Joseph A. Nicolau Bujons, fill de Martorell i resident a Barcelona. Lo efecte que produheix la entrada en lo seu gran sal\u00f3, decorat admirablement y sense que al mateix temps s\u2019observi en son interior la m\u00e9s m\u00ednima nota discordant, seria sols comparable \u00e1 la impressi\u00f3 causada per un d\u2019aquells cuentos de las \u201cMil y una nits\u201d.<\/p>\n

\u201cLo Sr. Nicolau s\u2019ha dedicat desde jove com labori\u00f3s viticultor de que gosa molta fama, \u00e1 millorar lo patrimoni que havia heredat dels seus pares. \/Y una volta assegurat lo pervenir de la seva fam\u00edlia ab la producci\u00f3 de vins generosos, llavoras comens\u00e0 \u00e1 dedicarse per complet al estudi de las bellas arts, tota vegada que son esperit \u00fanicament gosa, quan se troba rodejat de curiositats art\u00edsticas y tota mena d\u2019obras del ingeni hum\u00e1.\/ Vet aqu\u00ed, donchs, la historia del personatje que avuy nos ocupa.\u201d<\/em><\/p>\n

La col\u00b7lecci\u00f3 de Josep A. Nicolau era molt diversa: pintura renaixentista i barroca, gravats, escultura, orfebreria, rellotges, porcel\u00b7lanes, mobiliari, numism\u00e0tica, i altres objectes preciosos. Tamb\u00e9 va exercir el mecenatge i la protecci\u00f3 sobre molts artistes del seu temps: \u201dLo reputat coleccionista es al mateix temps un decidit protector de las arts modernas, cosa que per nosaltres es lo principal\u201d, diu Ar\u00edstides Mestres, i afegeix, ja al final del seu article: \u201cSi tots aquells que tenen m\u00e9s capital del que las sevas necessitats exigeixen, tingu\u00e9ssin a b\u00e9 imitar\u00b7lo, llavoras los artistas viur\u00edan en la abundancia, contribuhint al mateix temps \u00e1 aminorar las penalitats del poble. \/Y llavoras tamb\u00e9 en lloch d\u2019\u00e9sser olvidats despr\u00e9s de la seva mort, viur\u00edan eternament en la historia com altres Mecenas, unint son nom als de aquells h\u00f2mens ilustres que tingueren lo bon gust de protegir.\u201d
\nAr\u00edstides Mestres, ens d\u00f3na una llarga llista dels artistes afavorits per l\u2019amistat de J.A. Nicolau: Josep Llu\u00eds Pellicer (1842-1901), a qui el col\u00b7leccionista va dedicar una sala de la seva casa: \u201cla qual se troba literalment atestada de dibuxos, acuarelas, s\u00e8pias y treballs \u00e1 la ploma\u201d d\u2019aquest artista; Ramon Tusquets (1838-1904), tamb\u00e9 amb una sala pr\u00f2pia, \u201cen la cual pogu\u00e9rem admirar varis passatjes de la historia de Catalunya, pintats per lo citat Sr. Tusquets\u201d; Ramon Mart\u00ed Alsina (1826-1894), un dels artistes m\u00e9s ben representats a la col\u00b7lecci\u00f3, amb un espai monogr\u00e0fic, \u201cahon s\u2019hi troban de manifest trenta o quaranta quadros del anomenat pintor\u201d, mentres que en altres habitacions de la casa, segons la minuciosa descripci\u00f3 d\u2019Ar\u00edstides Mestres, hi havia penjades obres de Josep M. Tamburini (1856-1932), Francesc Torrescassana (1845-1918), Antoni Caba (1838-1907), Ramon Amado (1844-1888), Modest Urgell (1839-1919), Francesc Sans Cabot (1834-1881), Ignasi Pinazo Camarlench (1849-1916), i del pintor itali\u00e0 Achile Battistuzzi, resident a Barcelona, on va morir l\u2019any 1891. Aquest pintor, \u00e9s autor d\u2019un oli representant el Pont del Diable de Martorell, datat el 1876.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

L\u2019any 1914, poc despr\u00e9s d\u2019haver-se iniciat la Guerra Europea, segons Isidre Clopas, \u201cla familia Nicolau \u2013como otros tantos terratenientes de su tiempo- pas\u00f3 por una dif\u00edcil situaci\u00f3n econ\u00f3mica y vendi\u00f3 gran parte de las colecciones art\u00edsticas.\u201d Ja hem vist abans, les dificultats de Josep Anton Nicolau, per aixecar l\u2019hipoteca de la casa de la pla\u00e7a de la Vila.
\nL\u2019any 1924, la casa pairal de la fam\u00edlia Nicolau a Martorell, encara conservava tot el sabor i l\u2019ambient, de les cases constru\u00efdes per la naixent burgesia agr\u00e0ria, als inicis de la implantaci\u00f3 del r\u00e8gimen liberal, durant la tercera d\u00e8cada del segle XIX, segons podem comprovar en un reportatge fotogr\u00e0fic realitzat pel Dr. Josep Salvany i Ca\u00f1ameras (Martorell, 1866 \u2013 Barcelona, 1929).
\nL\u2019any 1959, en ocasi\u00f3 de la Feria Internacional del Campo, celebrada a Madrid, Catalunya particip\u00e0 amb la construcci\u00f3 d\u2019una t\u00edpica masia catalana, per a la que Joan Nicolau Trillas, ced\u00ed una part del mobiliari i tamb\u00e9 algunes de les pintures que decoraven la casa de Martorell.
\nPel que fa a la figura de Llu\u00eds Nicolau d\u2019Olwer, transcric la nota biogr\u00e0fica publicada a la Gran Enciclop\u00e8dia Catalana. Va n\u00e9ixer l\u2019any 1888 a Barcelona, i era fill de Joaqu\u00edm Nicolau i Bujons, advocat, i d\u2019Anna d\u2019Olwer i Vantr\u00f3. L\u2019any 1910 es llicenci\u00e0 en dret, i es doctor\u00e0 a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro. Tamb\u00e9 va publicar per aquells temps Gerbert (Silvestre II) i la cultura catalana del segle X (1910) i Literatura catalana. Perspectiva general (1917). El 1917 fou membre adjunt de la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, i el 1918 n\u2019esdevingu\u00e9 numerari. Membre de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, el 1918 fou elegit regidor de Barcelona i tot seguit tinent d\u2019alcalde i president de la Comissi\u00f3 de Cultura, des de la qual contribu\u00ed a la creaci\u00f3 de les escoles del Mar i del Bosc i dels primers grups escolars. Aquesta activitat no va interrompre per\u00f2, la publicaci\u00f3 d\u2019alguns treball d\u2019erudici\u00f3, com Del di\u00e0leg en la poesia medieval catalana (1920, Epistolari d\u2019en Mil\u00e0 i Fontanals (1922 i 1932), i sobretot L\u2019escola po\u00e8tica de Ripoll en els segles X-XIII (1915-1920). L\u2019any 1922 particip\u00e0 en la creaci\u00f3 d\u2019Acci\u00f3 Catalana, de la que en fou membre del consell central i director del seu diari \u201cLa Publicitat\u201d, fins a finals de 1923. Pel juny d\u2019aquell any fou elegit diputat per Barcelona de l\u2019Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya. Exiliat arran de la implantaci\u00f3 de de la Dictadura de Primo de Rivera, s\u2019establ\u00ed a Ginebra i actu\u00e0 prop de la Societat de Nacions en defensa de Catalunya. Public\u00e0 La cr\u00f2nica del Conqueridor i els seus problemes (1926), i l\u2019edici\u00f3, la introducci\u00f3, el text i les notes de la part de la Cr\u00f2nica de Muntaner relativa a L\u2019expedici\u00f3 dels catalans a Orient. Per tal de con\u00e8ixer m\u00e9s el tema viatj\u00e0 per Sic\u00edlia, Tunis i Malta; fruit d\u2019aquests viatges \u00e9s El pont de la mar blava (1928). Public\u00e0 tamb\u00e9 Resum de literatura catalana (1927), Paisatges de la nostra hist\u00f2ria (1929), i La Catalogne a l\u2019\u00e8poque romana (1920).<\/p>\n

Un cop acabada la Dictadura de Primo de Rivera, torna a Catalunya i representa l\u2019oposici\u00f3 catalana dins el Comit\u00e9 Revolucionari Republic\u00e0. Al produir-se l\u2019al\u00e7ament de Jaca (desembre de 1930), va haver de fugir a Fran\u00e7a, i a l\u2019adveniment de la Segona Rep\u00fablica form\u00e0 part del govern provisional, amb la cartera d\u2019economia. An\u00e0 a Barcelona, amb Marcel\u00b7l\u00ed Domingo i Fernando de los R\u00edos, per acordar amb Francesc Maci\u00e0 la instauraci\u00f3 de la Generalitat i l\u2019obtenci\u00f3 de l\u2019autonomia. El juny fou elegit diputat a corts per Barcelona, i el 1932 fou catedr\u00e0tic de llat\u00ed medieval i de literatura llatina medieval a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona; el 1933 fou elegit President d\u2019Acci\u00f3 Catalana Republicana. D\u2019aquest temps s\u00f3n: Del patriotisme a la democr\u00e0cia en el proc\u00e9s constitucional de la Catalunya antiga (1933), L\u2019art dans la vie sociale catalane d\u2019apr\u00e8s les romans du XVe si\u00e8cle (1933), Mitologia barcelonina (1934) i La cr\u00f2nica de Ramon Muntaner. Filiaci\u00f3 dels seus textos (1936). El 1933 fou elegit president de l\u2019Ateneu Barcelon\u00e8s, i presid\u00ed la delegaci\u00f3 espanyola a la Confer\u00e8ncia Econ\u00f2mica i Monet\u00e0ria Mundial de Londres. El 1934 fou noment president de la representaci\u00f3 catalana a la Comissi\u00f3 Mixta de Traspassos de Serveis de l\u2019estat a la Generalitat. El 16 de febrer de 1936 fou elegit diputat per Barcelona, amb el major nombre de vots de tot el territori de la Rep\u00fablica. Fou nomenat governador del Banc d\u2019Espanya durant el govern Aza\u00f1a. Iniciada la Guerra Civil, en exercici del seu c\u00e0rrec, fou evacuat de Madrid a Val\u00e8ncia (1936) i de Val\u00e8ncia a Barcelona (1938). Public\u00e0 en aquest moment Gerbert i Catalunya. El 1935 fou delegat de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans a la Uni\u00f3 Acad\u00e8mica Internacional, que presid\u00ed en 1936-1937. El 1936 represent\u00e0 l\u2019Institut al Comit\u00e8 Internacional de Ci\u00e8ncies Hist\u00f2riques, i en 1936-1938 fou membre del consell d\u2019aquest comit\u00e9. Acabada la guerra an\u00e0 a Ginebra, i despr\u00e9s a Par\u00eds, on presid\u00ed la Junta d\u2019Ajut als Republicans Espanyols (JARE). Form\u00e0 part de la Fundaci\u00f3 Ramon Llull i intervingu\u00e9 en la publicaci\u00f3 de la \u201cRevista de Catalunya\u201d i d\u2019\u201dEl Poble Catal\u00e0\u201d. Al produir-se la invasi\u00f3 nazi es va traslladar a Bordeus, i despr\u00e8s a Vichy, on per instigaci\u00f3 del govern espanyol, fou empresonat pel govern de Petain, durant l\u2019hivern de 1940-1941. Al ser alliberat, li van ser confiscats els b\u00e9ns familiars i personals i els fons de la JARE. El 1943 torna a Par\u00eds, i la Gestapo el detingu\u00e9 durant unes setmanes. El 1945 form\u00e0 part d\u2019un govern republic\u00e0 a l\u2019exili presidit per Giral. Va ser ambaixador de la Rep\u00fablica a M\u00e8xic (1946-1950), on es va establir. Fou mantenidor dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a Montpeller (1946) i president dels de Nova York (1951). El 1952 resid\u00ed a Roma en missi\u00f3 cultural del govern mexic\u00e0, i presid\u00ed els jocs florals de Tolosa de Llenguadoc. D\u2019aquest darrer per\u00edode s\u00f3n Algunes notes sobre el Banc d\u2019Espanya (1945), L\u2019abat-bisbe Oliba (1947),
\nLa duquessa d\u2019Atenes i els documents misteriosos (1958), Caliu. Record de mestres i amics (1958), i Tirant lo blanc:examen de algunas cuestions (1961). Almenys des del 1945 treball\u00e0 sobre Abelard, i en tradu\u00ed les lletres. Des de la instal\u00b7laci\u00f3 a M\u00e8xic, especialment des del 1949, s\u2019havia dedicat tamb\u00e9 a l\u2019estudi dels cronistes d\u2019\u00cdndies, als quals dedic\u00e0 alguns treballs, que li valgueren d\u2019\u00e9sser nomenat membre del Colegio de M\u00e9xico. (GEC, vol. 16, p\u00e0g. 151)<\/p>\n

Llu\u00eds Nicolau d\u2019Olwer, va morir a l\u2019exili, l\u2019any 1961, sense haver pogut retornar a Catalunya.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

CAL NICOLAU
\nDenominaci\u00f3: Cal Nicolau Ric
\nSituaci\u00f3: Pla\u00e7a de la Vila, 7
\nL\u00edmits: Tramuntana: Carrer Revall
\nMigdia: Pla\u00e7a de la Vila
\nSol ixent: Casa d\u2019Alfons Morral
\nPonent: Casa de Llu\u00eds Parera
\nParcel\u00b7la cadastral: 821011
\nSuperf\u00edcie cadastral: Solar: 477; soterrani: 460; Baixos: 460; Segon pis: 489
\nSuperf\u00edcie registral: 492,12
\nNaturalesa domini: B\u00e9 patrimonial immoble
\nN\u00famero d\u2019ordre: 13
\nT\u00edtol… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":19,"menu_order":20,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-27","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-musicamartorell\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/27","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-musicamartorell\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-musicamartorell\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-musicamartorell\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-musicamartorell\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-musicamartorell\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/27\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":950,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-musicamartorell\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/27\/revisions\/950"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-musicamartorell\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/19"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-musicamartorell\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}