La poesia és un tresor educatiu. A dins del cofre hi ha joies com la creativitat, la sensibilitat, la imaginació, el ritme, la millora del vocabulari, la fluïdesa lectora, la dicció i l’obertura de la mirada cap a altres realitats.
És per això que els nostres infants ja fan tastets des de petits i, en les maletes viatgeres, els versos mai han faltat i sempre han estat presents.
Avui us presento un blog de poesia infantil i juvenil que us recomano visitar de tant en tant!!
Si cliqueu AQUÍ, trobareu una mà de poemes que, de ben segur, us agradaran. Hi podreu fer diferents cerques.
Gaudiu-ne!
La biblioteca és un castell
Els llibres viuen dins un castell,
grossos o prims, més nous o més vells.
La biblioteca és un castell.
Històries i històries de tots colors,
pàgines i pàgines de tot el món.
La biblioteca és un castell.
Entra en silenci
no fos cas que s’espantin.
Tafaneja els títols, les pintures i lletres.
Tot allò que t’agradi,
revistes i còmics, dibuixos o planetes,
hores i hores dins mil històries,
tardes i tardes travessant mapes,
somnis i somnis tancats en clau
perquè tu els obris i a volar.
I si demanes al guardià dels llibres
quin llibre vols, què vols saber,
t’ensenyarà de tot i més:
de por i misteris o juganers,
de plorar i riure o aventurers.
La biblioteca és un castell.
I si tant et fascina que no pots esperar
fins arribar al desenllaç, demana al guardià
i te’l deixarà un dia, pot ser una setmana,
un llibre, dos llibres, anem cap a casa:
no arrenquis fulls, no perdis el punt.
Si tu vols, l’abraces
o millor, li parles;
pot ser et contesta,
hi trobaràs paraules
que arriben a l’ànima.
Agafa’m
A estones em fa pessigolles,
altres són carícies tendres,
el resseguir del seu dit
pel camí de tantes lletres.
altres són carícies tendres,
el resseguir del seu dit
pel camí de tantes lletres.
Ales de papallona
que s’aturen i aletegen.s’entrebanquen, i segueixen
pel camí de tantes lletres.
que s’aturen i aletegen.s’entrebanquen, i segueixen
pel camí de tantes lletres.
Em fulleja, em remena,
el que dic es vol aprendre.
Ara em penso que ha escollit
algun poema…
el que dic es vol aprendre.
Ara em penso que ha escollit
algun poema…
I a mi que més se me’n dóna
si quan va passant els dits
sento que ens anem fent amics
i la galta m’acarona.
si quan va passant els dits
sento que ens anem fent amics
i la galta m’acarona.
– M’enduc aquest, senyoreta!
– Has de parlar fluixet
que som a la biblioteca.
– Has de parlar fluixet
que som a la biblioteca.
(Núria Freixa)
La bibliotecaPasseu,
entreu,
és casa nostra,
casa de tots.
Portes obertes
i camins per traçar .
Tresors amagats,
saviesa a grapats.
Màgia de lletres
amb cor de colors.
Llum per a xiquets
i per a grans inquiets.
Passeu,
entreu,
tot un món
us està esperant.
(Sàlvia del Berri)
Petonets d’en LLAGARAM
