De la mà d’en Jaume Centelles, un altre conte pel confinament!
Ray Bradbury va escriure aventures de ciència ficció, terror, fantasia i alguns contes fantàstics, un dels quals, «Uncle Einar», és un clàssic d’aquests dies d’acabament de primavera.
L’home de les ales verdes és un conte que ens parla de la sensació de solitud i aïllament que sent l’oncle Einar quan perd els seus poders sobrenaturals.
Us l’explico a continuació:
El conte explica com l’oncle Einar té unes ales que li permeten volar a la nit, quan ningú no el veu. Un dia, una topada amb un pal d’alta tensió fa que perdi la capacitat d’orientació, aquella mena de radar que tenen alguns animals com els ratpenats. Aquella pèrdua de percepció nocturna serveix perquè l’oncle Einar conegués a la Brunil·la, amb qui, com ja podeu imaginar, acaba casant-s’hi.
La Brunil·la i l’Einar vivien feliços i tenien quatre fills però un dia, l’home de les ales verdes es va adonar que la seva percepció nocturna s’havia perdut per sempre més. Aquesta certesa el va deprimir i es va obsessionar amb el cel, els núvols i els horitzons infinits, definitivament tancats per a ell.
Però no tot estava perdut perquè va descobrir la manera de volar durant el dia sense que ningú no sospités qui era. Així s’arriba al final feliç esperat
Proposta didàctica: Fem un estel!
Ara que arriba el bon temps i podrem anar a la platja, estigueu molt atents al cel, no fos cas que veiéssiu un estel amb forma d’home amb ales verdes i penséssiu “Oh! Quin estel més ben fet” perquè us equivocaríeu. Potser és l’oncle Einar…
Podeu aprofitar i enlairar el vostre estel.
Primer cal fer-ne un. N’hi ha de molts tipus i no són complicats de construir. Hi ha nombrosos llibres de manualitats i tutorials on line que expliquen maneres senzilles de fabricar estels amb materials escolars.
Per fer un senzill estel casolà necessitareu:
2 pals (els pals de jardí són ideals, però si no en teniu podeu usar les broquetes de fusta)
Corda fina, cordill o fil de pescar.
Una bossa de plàstic o papers de seda.
Cel·lo i tisores
Quan el tingueu fet, espereu un dia una mica ventós i sortiu al carrer a provar-lo. Sort! Segur que vola!
A més a més, mireu: aquí us deixo un altre tutorial:
Petonets bestials confinats d’en LLAGARAM
L’escola
Comentaris recents