De la biblioteca, el conte “Més”

De nou fem servir les propostes magnífiques que en Jaume Centelles ens fa arribar des de la seva web.

Malgrat s’hagi canviat la data de la Diada de Sant Jordi al 23 de juliol, des de les escoles i biblioteques no ens resistim a viure la festa, virtualment. M’afegeixo a la celebració, amb la narració d’un relat que aplega llibres, princeses i dracs.

Hi ha un ritual que es produeix cada nit en moltes llars. Un infant tria un llibre perquè li llegeixi l’adult. Normalment el demana una i altra vegada, el mateix, i ai! del pare o la mare que es vulgui fer el llest i se salti algunes frases o pàgines per acabar abans! El nen o la nena sap de memòria totes i cascuna de les paraules i no ho permetrà!

Això és el que passa exactament en aquesta història de la gran Emily Gravett.

L’aventura de «Més!» comença a les guardes on veiem un petit drac abillant-se per anar a dormir: Es pren un got de llet, es raspalla les dents, juga una estona a la banyera i finalment agafa un llibre i una manta de dracs vermells i marxa cap a la seva cambra. (Noteu la mirada del petit drac, primer adreçant-se a la mare i després picant-nos l’ullet, abans de dir-li a la dragona gran: «Mare, m’expliques aquest conte?»)
En aquest punt ens aturem per comprovar que el llibre que té el petit drac és idèntic al que tenim nosaltres a les mans (si li traiem la “camisa”, la coberta exterior).
S’arrauleixen i la mare comença a explicar les aventures d’en Cuallarga, el drac vermell que no dorm mai. «Més?» suplica el petit drac i la mare li torna a llegir el conte però aquesta vegada és lleugerament més curt.
»Més!» insisteix una i altra vegada el petit drac i la mare cada vegada escurça més el conte fins que al final cau adormida.
Mentre la situació es repeteix el petit es va enfurismant perquè no està sent escoltat i veiem com la seva pell va virant del verd al vermell… fins a l’esclat final (apoteòsic!).

MOLTES GRÀCIES, JAUME!!!

PETONETS BESTIALS D’EN LLAGARAM