Dani Giraldo de 41 anys i nacionalitat colombiana, ja fa 10 anys que viu al Baix Camp amb la seva família. En Dani no és un pastor com els d’abans, és una persona inquieta, culte i que s’ha format. Aquest pastor entén la seva professió i la transhumància com una manera de reivindicar el patrimoni natural i cultural, aprofitant-lo també com un reclam turístic que beneficia econòmicament als pobles rurals per on passa la seva ruta.
- (Ariadna i Jan H.) Hola Dani, sabem que fa molts anys que ets pastor però amb quants anys vas començar a ser-ho? Vaig començar a treballar de pastor als 21 anys, així que porto 20 anys fent aquest ofici.
- (Biel D. i Eloi P.) Avui en dia, fer de pastor és una feina poc usual. Com se’t va ocórrer la idea de ser-ho? Per mi les cabres son un animal molt important i al començament necessitava la femta de les cabres per l’agricultura.
- (Emma i Dàlia) Quan arribeu a un lloc, on dormiu? I les cabres a on es queden? Les cabres es queden a una tanca que fan ells. Els ramaders/es dormen o al camió o a una tenda de campanya.
- (Simó i Marc) Quant de temps fa que fas el camí ramader de Marina? Fa dos anys que el faig.
- (Nil G. i Hugo) Durant la ruta s’ha perdut alguna cabra? Durant la ruta no s’ha perdut cap cabra perquè el Dani Giraldo va fent sorolls perquè les cabres no es perdin. A més, tenen uns gossos que l’ajuden.
- (Darel i Eliseu) Com ensinistres al gos perquè guiï al ramat? Els gossos tenen instint i el que fem nosaltres és corregir-los.
- (Irene i Èric O.) Tenim entès que la ruta dura uns 23 dies i feu uns 230 km. Trobes a faltar molt a la teva família durant aquests dies? Se’t fa molt llarga la ruta? Els caps de setmana tinc la sort que la meva família es desplaça allà on estigui i d’aquesta manera podem estar junts. A vegades fem un tros de ruta, i les meves filles si estan cansades, pugen a cavall. Per tant, no es fa tan llarg el camí.
- (Pau G. i Iria) Sempre sou el mateix grup de gent? Com us vau conèixer? Van canviant les persones però hi ha 4 fixes. Es coneixen dels camins ramaders i d’altres ajuden a portar les cabres de forma altruista.
- (Hugo M. i Xavi) La ruta sempre la feu aquí a Catalunya o aneu per Espanya, Andorra o França? Anem normalment per Catalunya (Lleida i el Prat) i en alguna ocasió hem fet ruta per una part de França.
- (Logan i Ruth) Per què la ruta ha d’acabar un dia específic? Perquè tenim un cronograma per poder arribar als pobles.
- (Àlex / Tién/ Èric O.) Quan les cabres són velles, què feu amb elles? En alguna ocasió es queden amb altres ramaders/es si veiem que estan fluixetes i no poden seguir la ruta.
- (Eloi V., Lucia i Clàudia) Com us organitzeu pels àpats, és a dir, compreu el menjar cada dia, com el cuineu,…? Normalment nosaltres sempre mengem molt del que produïm com: formatge, llet, etc. Però també ens agrada provar coses de diferents territoris per on passem com les llonganisses, etc. Moltes vegades fem intercanvis, canviant els nostres productes per menjar típic del territori on estem en aquell moment.
- (David, Jan C. i Jan H.) Les cabres mengen tot tipus d’herbes o hi ha algun tipus que no puguin menjar? Les cabres son capritxoses i volen provar-ho tot. Hi han coses que mengen més i d’altres menys. És l’animal que més tipus de plantes menja.
- (David i Dàlia) Guanyeu diners per fer aquesta ruta? No, ho fan de manera altruïsta, per no perdre la tradició ramadera.
- (Pau G. i Eliseu) Per cert, quan una cabra es posa malalta com l’ateneu? Algú de vosaltres és veterinari? No hi ha veterinaris. La majoria de vegades nosaltres les curem amb herbes que trobem pel camí.
- (Leire i Clàudia) Rebeu queixes de la gent perquè les cabres embruten els camins i els carrers dels pobles per on passeu? Als pobles no molt perquè son més rústics, però a alguna ciutat hi ha gent que els hi molesta perquè no estan acostumats. Abans, es recullen els fems amb escombres i les feien servir com a compost.
- (Abel i Pau E.) Totes les cabres que portes a la ruta són teves? Totes les cabres sí, son seves.