![\"\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/esc-carlit\/wp-content\/uploads\/usu1211\/2017\/11\/IMG-0319-1024x768.jpg\")
\u00a0<\/span><\/p>\nVam poder constatar que, mentre que l’aigua en estat l\u00edquid s’evapora quan el sol l’escalfa, la sal que \u00e9s s\u00f2lida i no s’evapora es queda al mateix lloc.<\/p>\n
Durant els seg\u00fcents dies, l’Adri\u00e0 ens va plantejar alguns reptes. El primer va ser que comptessin quantes d’aquestes tapes hi havia\u00a0a terra\u00a0des de l’escola fins a casa. Entre tots vam esbrinar que eren i per qu\u00e8 serveixen. Despr\u00e9s en vam dibuixar una nosaltres, vam poder fer-la de la forma que volgu\u00e9ssim: rodona, quadrada o rectangle. A dins, vam fer sanefes i van quedar molt maques. Vam descobrir l’empresa Aig\u00fces de Barcelona, que \u00e9s l’encarregada que tinguem aigua a casa per\u00f2…. Com \u00e9s que ens arriba l’aigua a casa?<\/p>\n
L’Adri\u00e0 ens presenta el seg\u00fcent repte, definir unes paraules que, a simple vista, ens semblen extrany\u00edssimes: Potabilitzadora, depuradora, reutilitzar. Cadasc\u00fa de nosaltres les defineix com pot. Al final posem en com\u00fa les respostes i esbrinem que vol dir potabilitzadora i reutilitzar. L’Adri\u00e0 ens explica que vol dir depurar i, a partir d’aquest moment, ens planteja que, amb diferent material, elaborem el que ell anomena com “El cicle urb\u00e0 de l’aigua”, o sigui, que intentem explicar per qu\u00e8 quan obrim l’aixeta tenim aigua, per qu\u00e8 la podem utilitzar per beure o dutxar-nos i on va un cop s’ha utilitzat. Durant tot el proc\u00e9s ens va donant pistes, ja que no \u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n MIREU QUE BONIQUES\u00a0ENS VAN QUEDAR!!<\/p>\n Exposem les nostres maquetes a la resta de companys, i els hi expliquem el recorregut que fa l’aigua d’en\u00e7\u00e0 que plou fins que arriba a casa nostra, i on va despr\u00e9s de ser utilitzada.<\/p>\n L’Adri\u00e0 ens fa una pregunta: a tot arreu tenen tan f\u00e0cil aconseguir aigua? Molts de nosaltres responem que no, que en alguns pa\u00efsos pobres no tenen tanta aigua. Llavors rebem la visita de l’Ousmane<\/span>, un noi que va n\u00e9ixer i viure a Ghana, un pa\u00eds afric\u00e0 i que amb\u00a0tan\u00a0sols 13 anys va emprendre un llarg i dificult\u00f3s viatge que el va dur a Barcelona.<\/p>\n Ens va explicar coses molt interessants sobre el seu pa\u00eds i la seva aventura fins a arribar a Barcelona. Ens vam adonar que per ells no \u00e9s tan f\u00e0cil obtenir aigua, alguns, fins i tot,\u00a0han de rec\u00f3rrer forces<\/span>\u00a0quil\u00f2metres per aconseguir-ne. Ens va explicar que, per anar a l’escola, havia de caminar 4 quil\u00f2metres per anar i 4 per tornar cada dia, i aix\u00f2 ens va sorprendre. L’Adri\u00e0 ens va parlar del Sahel, un altre pa\u00eds de l’\u00c0frica, i ens va dir que en algunes regions d’all\u00e0, les dones havien de caminar 10 km per aconseguir aigua, i que un cop la tenien i carregaven els cabassos, havien de tornar amb tot el pes de l’aigua 10 km m\u00e9s. En grups i amb una cinta m\u00e8trica, vam mesurar la dist\u00e0ncia que hi ha d’una punta a l’altra del camp de futbol del pati. Vam con\u00e8ixer el terme quil\u00f2metre, metre i cent\u00edmetre. Tot i aix\u00f2, encara no \u00e9rem conscients de les dist\u00e0ncies, per nosaltres parlar de\u00a010km<\/span>\u00a0no ens \u00e9s significatiu. Per aix\u00f2, i per tal de conscienciar-nos sobre la barbaritat d’aquest fet, l’Adri\u00e0 ens va fer caminar 1 km al voltant del pati en grups i carregant un cab\u00e0s ple de motxilles! Vam acabar ben esgotats i esgotades.<\/p>\n Va ser una experi\u00e8ncia divertida per\u00f2 for\u00e7a dura. Sobretot va ser una experi\u00e8ncia que ens va fer adonar de la sort que tenim de disposar d’aigua tan f\u00e0cilment i de la dificultat que tenen algunes persones per aconseguir-ne.<\/p>\n La q\u00fcesti\u00f3 ara \u00e9s, si no tenen aigua: COM HO PODEM FER PER QU\u00c8\u00a0EN TINGUIN?<\/p>\n La primera idea que surt \u00e9s:<\/p>\n Ens posem a treballar amb la idea d’enviar aigua des de Barcelona fins a \u00c0frica, per\u00f2 aviat surten els primers inconvenients:<\/p>\n Si volem enviar suficient aigua per\u00a0abastir\u00a0a moltes regions d’\u00c0frica, necessitem bidons molt grans i vaixells encara m\u00e9s grans. Si decidim fer molts viatges amb vaixell, per tal de\u00a0transportar\u00a0quantitats m\u00e9s petites, gastarem molta benzina…<\/p>\n Veiem un v\u00eddeo on un nen comen\u00e7a a fer un forat\u00a0a terra\u00a0fins que troba aigua. Eureka! En molts llocs d’\u00c0frica tenen aigua, el problema \u00e9s que no \u00e9s\u00a0accessible!<\/p>\n Un pou podria ser la soluci\u00f3! Per\u00f2 no \u00e9s f\u00e0cil fer-ne un, i tampoc \u00e9s econ\u00f2mic.<\/p>\n A mesura que anem investigant sobre el tema, ens adonem que la millor manera d’ajudar a aquestes regions m\u00e9s necessitades, \u00e9s a trav\u00e9s d’organitzacions especialitzades, com per exemple\u00a0Interm\u00f3n\u00a0Oxfam<\/span>. Decidim doncs crear una iniciativa solid\u00e0ria amb l’objectiu d’aconseguir\u00a0donatius que puguin anar destinats a construir pous a l’\u00c0frica.<\/p>\n https:\/\/www.oxfamintermon.org\/ca\/que-puedes-hacer-tu\/donativos-socios\/iniciativas-solidarias\/iniciativas\/que-corri-laigua<\/a><\/p>\n \u00c9s en aquest punt, que constatem que ha sorgit un projecte paral\u00b7lel al que est\u00e0vem duent a terme. Per aix\u00f2, i per tal de no desviar-nos de la pregunta inicial del projecte, la recuperem i seguim investigant amb la idea de donar\u00a0resposta\u00a0a la pregunta: COM ES FA L’AIGUA?<\/p>\n Fins ara hem vist que l’aigua no es fa gr\u00e0cies al cicle natural, tampoc ens\u00a0d\u00f3na\u00a0resposta con\u00e8ixer el cicle urb\u00e0 de l’aigua. Per\u00f2, si nosaltres som una gran quantitat d’aigua, podem crear aigua? Ens dibuixem per dins per veure quins \u00f2rgans coneixem i quin d’ells creiem que pot crear aigua. Representem quin \u00e9s el recorregut que creiem que fa l’aigua una vegada entra per la nostra boca.<\/p>\n S\u00ed, l’aigua entra i surt del nostre cos per\u00f2 no la creem, per aix\u00f2 \u00e9s tan necessari beure aigua, sobretot si fem esport i suem molt.<\/span><\/p>\n Res del que hem anat treballant fins ara ha donat resposta a la nostra pregunta, i per aix\u00f2 se’ns planteja la hip\u00f2tesi: potser l’aigua no es fa, ja existeix.<\/p>\n L’Adri\u00e0 ens explica que \u00e9s l’aigua, f\u00edsicament parlant. \u00c9s una mica complex per\u00f2 aprenem que \u00e9s una mol\u00e8cula composta d’hidrogen; que \u00e9s un gas, i oxigen; que \u00e9s el que nosaltres respirem i necessitem per viure. Ens explica que per fer una mol\u00e8cula d’aigua necessitem tres elements (boletes): dues d’hidrogen i una d’oxigen..<\/p>\n Ara, ens\u00a0d\u00f3na\u00a0plastilina de dos colors diferents i ens demana que a partir d’aquestes tres boletes creem una piscina.<\/span><\/p>\n Alguns hem ajuntat totes les boletes, altres no hem sabut ben b\u00e9 com ho hav\u00edem de fer.<\/p>\n Efectivament, per fer un oce\u00e0 necessitem que totes les mol\u00e8cules compostes per hidrogen i oxigen s’ajuntin.<\/span><\/p>\n Finalment dedu\u00efm que efectivament no podem crear aigua, l’aigua que tenim ja ve de fa molts anys. L’Adri\u00e0 ens explica que cient\u00edfics han intentat crear aigua i ho han aconseguit, per\u00f2 era tan pura que no era recomanable pel consum. L’aigua necessita\u00a0sals\u00a0minerals.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/esc-carlit\/wp-content\/uploads\/usu1211\/2017\/11\/IMG-0187.jpg\")
<\/a>\u00a0\u00a0![\"\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/esc-carlit\/wp-content\/uploads\/usu1211\/2017\/11\/IMG-0186.jpg\")
<\/a><\/p>\n<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/a><\/p>\n<\/a> <\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/a><\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0<\/p>\n<\/p>\n<\/a> <\/a> <\/a> <\/a><\/p>\n<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0 <\/a><\/p>\n<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 <\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0 <\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/a><\/p>\n\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n\u00a0\u00a0<\/p>\n