ELS MONSTRES

Mateu: És una persona que menja nens, abans existia i ara s’ha mort.

Adrià: Una persona que menja nens o els mata.

Noèlia: Algo que pot ser bo o dolent. Normalment és lleig

Joana: Algo que fa por.

Joel C.: Un vampir.

Alex: Un llop.

Albert: Per mi dues coses, uns són de color verd, amb punxes i pels nens petits i els altres són uns que surten a les pelis, els hi ha passat algo i fan por.

La Joana , l’Àngela i la Jana diuen que no ho saben.

El Mateu hi afegeix que ” Al pessebre hi ha el monstre del tambó “, toca el tambó sense mans i converteix els nens en pols.

Després ho hem buscat al diccionari i ….

NO S’ASSEMBLA EN RES !!!!

 

AMB EN MIQUEL OLIVA

dscn2738_3024x2268

Aquest divendres va venir el Miquel, l’avi de l’Albert i de l’Adrià a explicar-nos coses de la torre.

És fantàstic perquè cada vegada sabem més coses:

  • La torre va caure de dia ens va afirmar.
  • Les pedres de la torre van arribar fins l’escola.
  • Hi havia una bassa que va quedar coberta per les pedres, des de llavors no hi va haver més bassa i es va convertir en la plaça major d’Ardèvol.
  • Per acabar de fer caure la torre van fer uns forats i hi van posar dinamita; així va acabar de caure. Ho van fer l’any 1932 ( el mateix any de la República ).
  • Va caure perquè li fallaven els fonaments!
  • La torre rectangular també era més alta però un llamp hi va fer una esquerda i des de Belles Arts de Lleida van decidir treure’n un troç. Sabeu perquè hi va caure un llamp? Doncs perquè el fuster ( en Freixes ) que vivia a la casa de davant de la torre va voler posar una TV a casa seva i va pensar que si posava l’antena a sobre de la torre podria veure-la millor. L’antena va atreure el llamp i la torre va quedar malmesa.

El Miquel va ser alcalde de Pinós i ens ha explicat que en aquell moment en que ell era alcalde es va fer la porta i els accessos per poder pujar a la torre.

Diu també que es creu que per sota la torre hi ha algun passadís secret que porta cap al bosc: així es podien escapar si volien.

Hem entrat dins la torre per veure el què queda de la torre rodona i el costat per on hi havia l’esquerda ( ara les pedres fan una panxa ).

GRÀCIES MIQUEL !!!

 

La Joana i l’Àngela van poder parlar amb el Roger ( jardiner ) qui ens va dir que ens hem d’esperar a la primavera per plantar les plantes aromàtiques a la torre i que les hem de plantar amb arrel i no amb llavor.

 

 

PROJECTE COMPARTIT

El projecte de la torre d’Ardèvol s’ha convertit en un projecte d’escola, de grans i petits !

Els petits van convidar als grans a ajudar-los a descobrir què havia passat amb la torre i a cuidar-la; els grans ho van acceptar i vam sortir tots de l’escola a veure la Lola.

La Lola ens va dir que tenia vuitanta anys i pico i que sempre havia vist la torre de la mateixa manera que està ara. També ens va dir que havia sentit que al costat de la torre hi havia una bassa i que, amb les pedres de la torre rodona la van cobrir.

L’Anna va preguntar: – Què vol dir vuitanta i pico ?, li vam explicar però la Lola no ens va dir quin era ” el pico “.

Després vam anar decidits a veure l’Antònia i pel camí ens vam trobar el Domènec ( l’avi de l’Abril i l’Àngela ) i ens va explicar el mateix que el Marius: ” els moros van fer la torre al voltant de la quadrada però no estava ben ” assentada ” i un dia va caure.

Quan vam anar a veure l’Antònia ella ens va dir que només feia cinquanta anys que estava a Ardèvol i que sempre l’havia vist allà.

Ara l’Adrià i l’Albert convidaran a venir al seu avi, el Miquel, que potser sap alguna cosa més !

dscn2728_3024x2268 dscn2730_3024x2268 dscn2731_3024x2268

Emocionant dia !

22 de desembre: un dia carregat d’emocions

Un bonic fanalet que vam fer amb la Glòria i al cap de poquet van venir els nostres familiars a qui vam recitar poemes i cançons, també vam veure el que ens havia preparat amb gran entusiasme el nostre amic invisible i després de fer cagar el tió tots plegats vam compartir jocs ( els petits ) i converses ( els grans ).

dscn2688_3024x2268

ENTORN

Caminada al dolmen de la Pera !!!

dscn2679-copy

Només sortir la Jana ens pregunta: – I què és un dolmen? Molts d’ells no ho sabien i, deixem el dubte a l’aire.

La següent gran pregunta era: – Cap on hem de tirar? Hem mirat la llegenda que hi ha a la plaça, l’Abril ens deia que ella hi havia anat amb el seu pare però amb cotxe,…. Fins que hem trobat els senyals i hem anat seguint la ruta número 13!

Hem trobat caques de guineu, cartells, petjades, ….

D’avui ens emportem: haver passat un bonic matí.