A continuaci\u00f3 us deixem el text d\u2019un conte i l\u2019enlla\u00e7 al seu v\u00eddeo perqu\u00e8 pugueu gaudir de la lectura aquests dies de confinament. No deixeu de llegir!!!<\/p>\n
Va, veniu, que comen\u00e7a el conte. Busqueu un lloc per seure que avui us explicar\u00e9 la hist\u00f2ria del Bernat. Qu\u00e8? Comencem?<\/span><\/p>\n El Bernat \u00e9s un nen com tots els altres. B\u00e9, com tots els altres potser no que no ho \u00e9s. O aix\u00f2 \u00e9s el que la gent pensava. El Bernat no entenia qu\u00e8 tenia de diferent. \u201cSegur que, si em fixo molt en les coses que fan els altres, podr\u00e9 ser com ells i ja no es riuran de mi\u201d, es deia. A l\u2019hora del pati, el Bernat va adonar-se que tothom jugava a all\u00f2 que m\u00e9s li agradava. \u201cVull ser exactament com ells\u201d, es repetia. I despr\u00e9s de rumiar una estona, ho va tenir clar\u00edssim. \u201cA mi, el que m\u00e9s m\u2019agrada \u00e9s jugar a nines.\u201d Per\u00f2 tan bon punt va comen\u00e7ar a preparar una de les seves desfilades, es va sentir: \u201cAix\u00f2 s\u00f3n coses de nenes!!!\u201d \u201cAix\u00f2 s\u00f3n coses de nenes!!!\u201d…<\/p>\n Per Carnestoltes, el Bernat va descobrir que cadasc\u00fa es disfressava d\u2019all\u00f2 que volia. N\u2019hi havia que es vestien de pirata, de superheroi, de fada, de princesa… Aquest cop, el Bernat no es volia equivocar, i per aix\u00f2 va triar el que li feia m\u00e9s il\u00b7lusi\u00f3. \u201cEm disfressar\u00e9 de papallona.\u201d Per\u00f2 quan va fer el primer batec d\u2019ales, un altre cop es va sentir: \u201cAix\u00f2 s\u00f3n coses de petits!!!\u201d, \u201caix\u00f2 s\u00f3n coses de petits!!!\u201d…<\/p>\n A la tarda, els seus amics s\u2019apuntaven a fer tot all\u00f2 que m\u00e9s els divertia. \u201cVine a fer karate\u201d, li deien. Per\u00f2 el Bernat estava decidit a ser exactament com els altres. Qu\u00e8 puc fer? Ja ho tinc! M\u2019apuntar\u00e9 a classes de cuina! \u00c9s el que m\u00e9s em diverteix, va pensar. Per\u00f2 abans que l\u2019ou s\u2019hagu\u00e9s fregit, ja va tornar a sentir: Aix\u00f2 s\u00f3n coses de grans!!!, aix\u00f2 s\u00f3n coses de grans!!!<\/p>\n El Bernat no entenia res de res. Per m\u00e9s que s\u2019hi esfor\u00e7ava, no aconseguia ser com els altres. Potser s\u00ed que ell era un nen diferent, i aix\u00f2 el feia sentir sol i trist. Dins el seu cap, els pensaments se li embolicaven i no sabia com desfer-los. I si demanava ajuda als pares…<\/p>\n Qu\u00e8 et passa, fill? Sembla que t\u2019hagis empassat una ceba, que fas aquesta cara… Per\u00f2 el Bernat no sabia per on comen\u00e7ar. Va digues, qu\u00e8 vols?, va preguntar el pare. I el Bernat tot d\u2019una va cridar. \u201cVull portar arracades!\u201d<\/p>\n \u201cArracades!!! Aix\u00f2 no s\u00f3n coses de nens!!!\u201d van dir tots dos alhora.<\/p>\n I despr\u00e9s d\u2019aquella resposta, el m\u00f3n del Bernat es va enfosquir. Ja n\u2019estava fart, de sentir sempre la mateixa cantarella.<\/p>\n Al cap de poc, una noia va passar pel seu costat i el Bernat es va atrevir a preguntar: Quines s\u00f3n les coses de nenes?<\/p>\n La noia va rumiar un moment: No ho s\u00e9, a mi m\u2019agraden les flors. M\u00e9s tard, va passar un jove i el Bernat va preguntar: Quines s\u00f3n les coses de grans?<\/p>\n Com vols que ho s\u00e0piga? A mi el que m\u2019agrada \u00e9s inventar-me hist\u00f2ries.<\/p>\n I abans que el Bernat pogu\u00e9s tornar a dir res, va apar\u00e8ixer una dona cridant: A\u00a0mi m\u2019agrada volar. I fent un altre giravolt va insistir: Vols venir amb mi?<\/p>\n El Bernat va adonar-se que era ben dif\u00edcil all\u00f2 de ser com els altres. Per\u00f2 aleshores, una noia simp\u00e0tica va apropar-se i li va dir: A mi m\u2019agrada fer abra\u00e7ades. I a tu? Qu\u00e8 t\u2019agrada a tu?<\/p>\n A mi? El Bernat no s\u2019atrevia a contestar. S\u2019havia preocupat tant a ser com els altres que gaireb\u00e9 ja no sabia qu\u00e8 li agradava. Per\u00f2 tot d\u2019una ho va recordar. A mi m\u2019agrada portar arracades. Les teves s\u00f3n molt boniques, va dir-li a la noia. Si vols te les regalo, va afegir ella. Et queden la mar de b\u00e9.<\/p>\n De sobte, el Bernat va entendre que encara que fos diferent tamb\u00e9 podia ser com els altres. Nom\u00e9s havia de fer el mateix que feia tothom: triar el que m\u00e9s li agradava. I a ell el que m\u00e9s li agradava era portar arracades. Oi que li queden b\u00e9?<\/p>\n \u201cVolem portar arracades… Volem portar arracades…\u201d<\/p>\n Al Bernat, ja no li importava gens all\u00f2 de ser diferent. Potser s\u00ed que al principi alg\u00fa se\u2019l va mirar, per\u00f2 tamb\u00e9 es miraven aquell nen que es passejava feli\u00e7 amb el seu cavall.<\/p>\n Ei Bernat, quines arracades tan xules!!!, va dir el marrec allunyant-se.<\/p>\n All\u00f2 de ser diferent era realment fant\u00e0stic. Com aquestes mans. Mireu-les b\u00e9 i veureu que cadascuna s\u2019ha pintat les ungles d\u2019un color diferent. Proveu… proveu de trobar dues persones que tri\u00efn un color igual. Segur que, si us hi fixeu b\u00e9, veureu que totes s\u00f3n diferents.<\/p>\n Hist\u00f2ria original, il\u00b7lustraci\u00f3 i\u00a0interpretaci\u00f3 musical <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A continuaci\u00f3 us deixem el text d\u2019un conte i l\u2019enlla\u00e7 al seu v\u00eddeo perqu\u00e8 pugueu gaudir de la lectura aquests dies de confinament. No deixeu de llegir!!! Va, veniu, que comen\u00e7a el conte. Busqueu un lloc per seure que avui us explicar\u00e9 la hist\u00f2ria del Bernat. Qu\u00e8? Comencem? El Bernat \u00e9s un nen com tots […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3580,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[11,12,14,71,7,5,13],"tags":[],"class_list":["post-3568","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-eso","category-4t-eso","category-4t-deso","category-biblio","category-blogs","category-primaria","category-4r-deso"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-antoniubachisoler\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3568","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-antoniubachisoler\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-antoniubachisoler\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-antoniubachisoler\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-antoniubachisoler\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3568"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-antoniubachisoler\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3568\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3584,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-antoniubachisoler\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3568\/revisions\/3584"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-antoniubachisoler\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3580"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-antoniubachisoler\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3568"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-antoniubachisoler\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3568"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-antoniubachisoler\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3568"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nA l\u2019escola, els companys deien que era un nen molt diferent i sovint es reien d\u2019ell. Uuhhh, Uhh, ha, ha, haaaa…<\/p>\n
\nI aix\u00ed comen\u00e7a el conte:<\/p>\nVULL PORTAR ARRACADES<\/h4>\n
\nDespr\u00e9s va passar un nen i el Bernat va tornar a preguntar. Quines s\u00f3n les\u00a0coses de petits?
\nNo ho s\u00e9, a mi m\u2019agrada anar a cavall…<\/p>\n
\nAlumnes de 1r i 2n de l’escola Pau Sans L’Hospitalet de Llobregat
\nCurs 2018-2019
\nVull portar arracades
\n1r Premi Jocs Florals Escolars de Catalunya,
\nCategoria audiovisual, edici\u00f3 2019
\nGui\u00f3\u00a0Mireia Vidal<\/p>\nAcc\u00e9s al v\u00eddeo clicant aqu\u00ed<\/a><\/h3>\n