{"id":4348,"date":"2025-03-04T13:10:02","date_gmt":"2025-03-04T12:10:02","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-almoster\/?p=4348"},"modified":"2025-03-04T13:12:29","modified_gmt":"2025-03-04T12:12:29","slug":"apollo-i-les-9-muses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-almoster\/pri\/cinque\/apollo-i-les-9-muses\/","title":{"rendered":"Apol\u00b7lo i les 9 muses."},"content":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-almoster\/wp-content\/uploads\/usu1705\/2025\/03\/WhatsApp-Image-2025-03-02-at-00.27.54.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large wp-image-4349\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-almoster\/wp-content\/uploads\/usu1705\/2025\/03\/WhatsApp-Image-2025-03-02-at-00.27.54-1024x540.jpeg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"540\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-almoster\/wp-content\/uploads\/usu1705\/2025\/03\/WhatsApp-Image-2025-03-02-at-00.27.54-1024x540.jpeg 1024w, https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-almoster\/wp-content\/uploads\/usu1705\/2025\/03\/WhatsApp-Image-2025-03-02-at-00.27.54-300x158.jpeg 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-almoster\/wp-content\/uploads\/usu1705\/2025\/03\/WhatsApp-Image-2025-03-02-at-00.27.54-768x405.jpeg 768w, https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-almoster\/wp-content\/uploads\/usu1705\/2025\/03\/WhatsApp-Image-2025-03-02-at-00.27.54-1536x810.jpeg 1536w, https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-almoster\/wp-content\/uploads\/usu1705\/2025\/03\/WhatsApp-Image-2025-03-02-at-00.27.54.jpeg 1600w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ffcc99;\">Frontal d\u2019un sarc\u00f2fag tallat en marbre de Luni-Carrara. S\u2019hi mostra el d\u00e9u Apol\u00b7lo acompanyat de les nou muses. D\u2019esquerra a dreta: Clio, Euterpe, T\u00e0lia, Melp\u00f2mene, Apol\u00b7lo, \u00c8rato, Terps\u00edcore, Cal\u00edope, Ur\u00e0nia i Pol\u00edmnia. Ha estat datat cap a l\u2019any 200 dC. Va ser trobat en 1935 al paviment de l\u2019absis de la capella del Corpus Christi, a la catedral, on havia estat reutilitzat com a llosa sepulcral de la fam\u00edlia Rocabert\u00ed, amb la cara treballada girada cap al terra.\u00a0<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El dijous 20 de mar\u00e7, amb l&#8217;alumnat de cicle superior, vam a anar a Tarragona i, entre altres, vam realitzar l&#8217;activitat musical &#8220;La veu del vent&#8221; a la Catedral de la ciutat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Amb l&#8217;ajuda del Pablo vam comen\u00e7ar entrant al Museu Dioces\u00e0 i ens va explicar, per exemple, que l&#8217;art sovint servia perqu\u00e8 coneguessin fets la gent que era analfabeta.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Durant tot el recorregut les audicions, pintures i escultures serviren per descobrir aspectes de la hist\u00f2ria sonora. L&#8217;observaci\u00f3 del frontal d&#8217;un sarc\u00f2fag, obra de Luni-Carrara, on el d\u00e9u de les arts Apol\u00b7lo estava acompanyat de les 9 muses ens va mostrar els instruments que sonaven a l&#8217;antiguitat. Euterpe, la musa de la m\u00fasica, porta un aul\u00f3s: dues flautes que tocava alhora un mateix int\u00e8rpret, tant de l&#8217;antiga Gr\u00e8cia com de Roma. Amb tot, aquestes dues cultures veien aquesta manifestaci\u00f3 de manera diferent: pels grecs era ci\u00e8ncia i art indispensable per l&#8217;educaci\u00f3 de l&#8217;home i, els romans, la consideraven un entreteniment i espectacle present en molts esdeveniments socials. T\u00e0lia, la musa de la com\u00e8dia, i Melp\u00f2mene, musa de la trag\u00e8dia, apareixen amb una m\u00e0scara.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Vam rec\u00f3rrer el claustre sense tenir <em>claustrof\u00f2bia<\/em> per arribar a la pinacoteca on vam observar pintures amb pneumes (les antigues notes musicals, que nom\u00e9s donaven indicacions sobre l&#8217;altura de les notes amb ritme lliure) cantats pels monjos a l&#8217;\u00e8poca medieval mentre miraven el tetragrama (espai per dibuixar els pneumes format per 4 l\u00ednies horitzontals, diferents de les 5 l\u00ednies que t\u00e9 el pentagrama que fem servir actualment). Tamb\u00e9 tocaven el sac de gemecs per interpretar les notes inventades per Guido d&#8217;Arezzo. En acabat, vam entrar a la sagristia amb la necessitat de mirar amunt per poder admirar les pintures del sostre que ens va deixar l&#8217;art mud\u00e8jar: la cabra tocant el flabiol i el tambor\u00ed per espantar el llop i un grapat de dibuixos relatant hist\u00f2ries. La part final va ser davant de l&#8217;orgue amb una audici\u00f3 enregistrada de la Tocata i fuga de Bach acompanyant-nos. Continuarem amb la manualitat de l&#8217;orgue m\u00e9s petit del m\u00f3n i sortint per la porta gran, en sentit literal i figurat, es va acabar la m\u00fasica.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc;\"><em>Les muses inspiradores acompanyaren tot el nostre trajecte fent-lo atractiu per assolir l&#8217;objectiu que ens hav\u00edem proposat: acostar a la canalla el desenvolupament hist\u00f2ric de la m\u00fasica d&#8217;alguns per\u00edodes mentre descobr\u00edem racons \u00fanics de la catedral; el Pablo tamb\u00e9 hi va tenir molt a veure. Gr\u00e0cies!<\/em><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-almoster\/wp-content\/uploads\/usu1705\/2025\/03\/WhatsApp-Image-2025-03-02-at-00.27.54.jpeg\"><\/a><br \/>\nFrontal d\u2019un sarc\u00f2fag tallat en marbre de Luni-Carrara. S\u2019hi mostra el d\u00e9u Apol\u00b7lo acompanyat de les nou muses. D\u2019esquerra a dreta: Clio, Euterpe, T\u00e0lia, Melp\u00f2mene, Apol\u00b7lo, \u00c8rato, Terps\u00edcore, Cal\u00edope, Ur\u00e0nia i Pol\u00edmnia. Ha estat datat cap a l\u2019any 200 dC. Va ser trobat en&hellip;  <a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-almoster\/pri\/cinque\/apollo-i-les-9-muses\/\" title=\"Read Apol\u00b7lo i les 9 muses.\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":14,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[74,75,79,84],"tags":[],"class_list":["post-4348","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cinque","category-sise","category-cs","category-musc"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-almoster\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4348","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-almoster\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-almoster\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-almoster\/wp-json\/wp\/v2\/users\/14"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-almoster\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4348"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-almoster\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4348\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4375,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-almoster\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4348\/revisions\/4375"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-almoster\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4348"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-almoster\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4348"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/esc-almoster\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4348"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}