\nde m\u00fasica de Flix<\/strong><\/p>\n
PARLEM\u00a0 DE\u00a0 DONES:<\/u><\/em><\/strong><\/p>\n FANNY \u00a0\u00a0HENSEL<\/em><\/strong><\/p>\n Els qui em coneixeu sabeu que soc b\u00e0sicament una lectora compulsiva, per tant comprendreu que la meva participaci\u00f3 ser\u00e0 fruit d\u2019alguna lectura i per comen\u00e7ar he consultat una de les meves darreres lectures, una gran troballa per a mi; es tracta del llibre: \u201cArmonias y suaves cantos<\/em><\/strong>: Las mujeres olvidadas de la m\u00fasica cl\u00e1sica<\/em>\u201d de la historiadora Anna Beer (Editorial Acantilado).<\/p>\n L\u2019autora ens narra la vida de vuit compositores, des del segle XVI fins al XX. Seria molt feixuc parlar-vos de totes elles d\u2019una tirada. Per comen\u00e7ar he triat una compositora que si b\u00e9 ella no \u00e9s tan reconeguda com es mereix, el seu nom no us ser\u00e0 desconegut, parlem de Fanny Hensel <\/em><\/strong>(Hamburg 1805 \u2013 Berl\u00edn 1847). La germana gran del compositor alemany F\u00e8lix Mendelssohn- Bartholdy.<\/p>\n \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Fanny era la filla gran del banquer Abraham Mendelssohn d\u2019origen jueu. Amb aquesta dada ens podem fer c\u00e0rrec que res va mancar als seus fills. Els dos germans \u00a0grans, la Fanny i en F\u00e8lix, van sobresortir des de molt joves com a \u201cprodigis musical Probablement la primera decepci\u00f3 que Fanny va rebre va ser quan despr\u00e9s d\u2019un viatge a Par\u00eds, el seu\u00a0\u00a0pare va port<\/span>ar com a presents: a Felix material per a l\u2019escriptura de la m\u00fasica i per a Fanny un c<\/span>ollar, aix<\/span>\u00f2 s\u00ed, era un collar molt especial. Fanny va fer notar aquest fet clarament disc<\/span>riminatori al seu pare i ell va respondre amb unes paraules que ben segur van ser doloroses per a ella: <\/span>\u201cEs posible que la m\u00fasica se convierta\u00a0<\/em>\u00a0en su profesi\u00f3n (F\u00e9lix), mientras que para ti puede y debe ser \u00fanicamente un adorno, no el fundamento de tu ser y de tu obrar\u201d. <\/em>Malgrat la seva admiraci\u00f3 per la seva filla i el reconeixement d\u2019igualtat amb el seu germ\u00e0, Abraham es va oposar sempre al fet que la seva filla actu\u00e9s en p\u00fablic.\u00a0<\/span>De Fanny tan sols s\u2019esperava que c<\/span>ompongu\u00e9s m\u00fasica \u201cfemenina\u201d, \u00e9s a dir, m\u00fasica lleugera, sense pretensions.<\/p>\n \n <\/p>\n <\/p>\n Amb aquesta mentalitat F\u00e8lix Mendelssohn ha estat reconegut com a gran compositor\u00a0 i int\u00e8rpret,\u00a0 mentre Fanny Hensel va quedar ignorada durant anys.\u00a0De tornada d\u2019un viatge a Anglaterra per visitar el seu germ\u00e0, Fanny es queixava que malgrat ser molt ben rebudaho era com a \u201cla germana de F\u00e8lix\u201d, per ella mateixa i per la seva obra no era ning\u00fa. Cal dir que a Abraham, li preocupava un altre perill que no tenia res a veure amb el fet \u00a0que fos dona sin\u00f3 amb el fet de ser jueus, aleshores ja \u00a0hi havia un greu antisemitisme. Pretenia protegir-la de les burles freq\u00fcents i de la viol\u00e8ncia f\u00edsica que es donava pel carrer. Davant d\u2019aquest ambient negatiu i perill\u00f3s vers els jueus, entraran a formar part de l\u2019esgl\u00e9sia protestant, adoptaran el cognom Bartholdy (amb el prop\u00f2sit que amb els anys s\u2019oblidi la seva proced\u00e8ncia) d\u2019aqu\u00ed que en algunes citacions del compositor s\u2019afegeixi aquest nom: F\u00e8lix Mendelssohn-Bartholdy i Fanny \u00a0de segon nom es posar\u00e0 Cec\u00edlia, patrona de la m\u00fasica; anys m\u00e9s tard adoptaria el nom del seu esp\u00f3s: Fanny Hensel.<\/p>\n El mes de febrer de 1825 la fam\u00edlia va traslladar-se\u00a0 a una gran mansi\u00f3 al carrer Leipzigerstrasse n\u00famero 3, (Berl\u00edn) i en aquest nou escenari l\u2019activitat intel\u00b7lectual va cr\u00e9ixer, augmentant aix\u00ed el ventall de possibilitats dels m\u00fasics Mendelssohn, tant per con\u00e8ixer personatges de gran inter\u00e8s cultural com per donar-se a con\u00e8ixer ells mateixos, dins d\u2019una relativa intimitat com pretenia el pare de Fanny. Es van establir els \u201cSonntagsmusiken\u201d (Diumenges musicals). Ella n\u2019era l\u2019organitzadora i amb el temps van arribar a tenir ben poc de privat, la gent feia mans i m\u00e0nigues per assistir a la vetllada. En una interpretaci\u00f3 de \u201cPaulus\u201d de F\u00e8lix es van imprimir llibrets que es repartiren entre m\u00e9s de tres-cents convidats. L\u2019any 1828, despr\u00e9s d\u2019un any de preparatius van interpretar La Passi\u00f3 segons Sant Mateu de J.S.Bach. Com podeu veure, no anaven amb mis\u00e8ries.<\/p>\n Per\u00f2 Fanny tamb\u00e9 va formar la seva pr\u00f2pia fam\u00edlia. Va enamorar-se del pintor Wilhelm Hensel. Abraham no va permetre que es casessin \u00a0fins que ell no fos m\u00e9s solvent; van enviar a Hensel a Roma durant cinc anys per a la millora dels seus coneixements i per fer-se un nom dins del m\u00f3n de l\u2019art. En la dist\u00e0ncia, ell pintava per a ella i ella componia per a ell. En aquesta \u00e8poca va compondre trenta-dos lieders, molts d\u2019ells sobre la tem\u00e0tica de la separaci\u00f3 dels amants. Despr\u00e9s d\u2019aquesta llarga separaci\u00f3 Wilhem i Fanny es van casar, ella mateixa va compondre la m\u00fasica per a la seva boda.<\/p>\n \n En algun moment de la seva relaci\u00f3, Wilhem havia estat recel\u00f3s de la relaci\u00f3 tan intensa que hi havia entre tots dos germans. De fet, ell pensava que no estaria a l\u2019altura davant d\u2019un F\u00e8lix Mendelssohn. Va fer a la seva dona un present molt \u201crom\u00e0ntic\u201d que ara ens pot semblar cursi per\u00f2 que era molt significatiu, consistia en un quadern en forma de cor per escriure les seves composicions i que ell pensava \u00a0il\u00b7lustrar posteriorment.\u00a0 Era com dir-li: compon tant com vulguis, tens tot el meu suport i el meu amor.<\/span><\/p>\n Fanny va quedar embarassada i va haver de fer rep\u00f2s absolut, la fam\u00edlia temia per tots dos. Sortosament mare i fill van sobreviure tot i quedar molt afeblits durant un temps. La criatura es va dir Sebastian Ludwing F\u00e8lix, en honor a Bach, Beethoven i Mendelssohn. Durant la crian\u00e7a va baixar molt el seu ritme de composici\u00f3 per\u00f2 lentament va recuperar-lo. El segon embar\u00e0s tamb\u00e9 fou de risc i malgrat el rep\u00f2s absolut va perdre la criatura.<\/p>\n <\/p>\n En un viatge que va fer la fam\u00edlia a It\u00e0lia, Fanny va rebre una gran impressi\u00f3, probablement per l\u2019ambient que hi va trobar, aix\u00f2 li provoc\u00e0 una forta empenta per la creaci\u00f3 de noves composicions. L\u2019efecte continu\u00e0 en tornar a Berl\u00edn, tenia molt clar que la seva idea era la composici\u00f3 d\u2019obres de \u201cmajor escala\u201d. Una d\u2019aquestes obres \u00e9s la suit per a piano \u00a0Das Jahs<\/em><\/strong> (L\u2019any) en la qual cada moviment \u00e9s dedicat a un mes de l\u2019any. L\u2019\u00e0lbum tamb\u00e9 era il\u00b7lustrat per Hensel \u201cen la parte superior de cada mes hab\u00eda un precioso dibujo ilustrativo…Todo era sencillo y noble\u201d <\/em>No us transcric tots els elogis dels cr\u00edtics perqu\u00e8 em faria pesada, de tot el que he escoltat fins ara aquesta obra \u00e9s la que m\u00e9s m\u2019ha agradat de Fanny, encara que em queda molt per con\u00e8ixer; cerqueu i escolteu-la tamb\u00e9 vosaltres, no us en penedireu. El seu marit sempre la va animar a publicar per\u00f2 per a Fanny l\u2019\u00faltima paraula la tenia F\u00e8lix i aquest no compartia l\u2019opini\u00f3 de Wilhem. Fou Lea, la mare dels Mendelssohn, qui va escriure a F\u00e8lix demanant-li que reflexion\u00e9s, sense cap \u00e8xit, F\u00e8lix deia que les obligacions que comportava publicar la seva obra podrien afectar a Fanny: \u201cPermitir que su m\u00fasica se publicara la conturbar\u00eda, y no puedo soportar esa idea, aunque ocurriera una sola vez\u201d. <\/em>I malgrat tot reconeixia que si ho feia li donaria tot el seu suport per\u00f2 no tenia intenci\u00f3 d\u2019animar-la a fer-ho. Com es pot veure, la protecci\u00f3 -de vegades asfixiant- que els homes exercien vers les dones de la seva fam\u00edlia, les convertia en objectes de porcellana fina.<\/p>\n Van passar uns anys dif\u00edcils despr\u00e9s de l\u2019avortament del seu segon fill i la mort de la seva mare. Al 1843 ja s\u2019havia recuperat, tornaven a funcionar els \u201cDiumenges musicals\u201d i tornava a compondre; va fer imprimir per a F\u00e8lix \u201cDoce piezas para piano\u201d; tamb\u00e9 va compondre la seva \u00fanica Sonata per a piano en Do menor<\/strong>. De fet Fanny va arribar a compondre m\u00e9s de 400 peces, la majoria per a piano. Era ja 1846 quan es va decidir a publicar, tot demanant la comprensi\u00f3 dels germans: \u201cConf\u00edo en que no os cause perjuicio alguno… que esta publicaci\u00f3n no os traiga la deshonra<\/em>.\u201d <\/em>Aix\u00ed es disculpava amb la seva fam\u00edlia; ara s\u00ed, passava de l\u2019\u00e0mbit privat al p\u00fablic.<\/p>\n Fanny va seguir component i editant. En una entrada al seu diari, al maig de 1846 escrivia: \u201cMe siento como si acabara de nacer<\/em>\u201d. Aquestes paraules ens defineixen clarament, igual que el nom del seu fill, com se sentia i qu\u00e8 representava la m\u00fasica per a ella, no era un \u201cadorno\u201d. Tot anava b\u00e9 per\u00f2 aquella felicitat i aquella alegria no durarien massa temps. El 14 de maig de 1847 estaven assajant una obra de F\u00e8lix quan va perdre el sentit d\u2019una m\u00e0, va retirar-se a una habitaci\u00f3 propera des d\u2019on podia sentir els m\u00fasics, seguiria gaudint de la m\u00fasica fins al final. Aquella mateixa nit va morir d\u2019un vessament cerebral, la seva mare tamb\u00e9 havia mort pel mateix motiu. El seu germ\u00e0 F\u00e8lix, en assabentar-se de la mort de Fanny, es va desmaiar i va rebre un fort cop al cap. Sis mesos m\u00e9s tard, el 4 de novembre F\u00e8lix, el germ\u00e0 estimat de Fanny, moria d\u2019un ictus.<\/p>\n Aquestes s\u00f3n unes pinzellades, potser impressionistes, que confio que us serveixin com a primera empenta per con\u00e8ixer millor aquesta compositora, que de no haver nascut dona i burgesa, de ben segur hauria estat reconeguda a totes les sales de m\u00fasica d\u2019Europa com ho va estar el seu germ\u00e0 F\u00e8lix, sin\u00f3 m\u00e9s.<\/p>\n A Fanny Hensel no li van posar f\u00e0cil, pel fet de ser dona i tamb\u00e9 pel seu estatus social, res va frenar el seu impuls creador, mai va deixar de compondre i finalment public\u00e0 la seva obra i va ser reconeguda, va aconseguir la seva fita. La seva perseveran\u00e7a i la de moltes dones com ella ens han d\u2019esperonar per no deixar morir les nostres inquietuds.<\/p>\n A trav\u00e9s d\u2019Internet podreu trobar les seves composicions. Catalunya R\u00e0dio dins el programa \u201cEl Compositor de la setmana\u201d, que dirigeix Xavier Chavarria, la setmana del 5 al 9 de setembre van dedicar-la a Fanny Mendelssohn, \u00e9s un programa molt interessant que podeu escoltar a la web de Catalunya R\u00e0dio \u201cA la Carta\u201d, i on us ser\u00e0 facilitada m\u00e9s informaci\u00f3 i una bona selecci\u00f3 de les seves obres. Gaudiu-la.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" ![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/emmflix\/wp-content\/uploads\/usu2283\/2023\/07\/Fanny_Hensel_1842.jpg\")
<\/a>s\u201d i el seu pare no va mirar prim a l\u2019hora de contractar els millors professors del moment per a tots dos. Fanny ben aviat va aprendre composici\u00f3 i es va convertir en amant de la m\u00fasica de Beethoven. Als tretze anys Fanny va interpretar per a l\u2019aniversari del seu pare els vint-i-quatre preludis del \u201cClave bien temperado\u201d\u00a0 de J.S. Bach. Amb els anys Fanny reconeixia la confian\u00e7a \u00a0i la depend\u00e8ncia, en l\u2019\u00e0mbit musical, que tenia d\u2019en F\u00e8lix, com \u201cdepenia del seu est\u00edmul\u201d: \u201cNo entiendo exactamente a qu\u00e9 se refiere Goethe cuando habla de fuerza demon\u00edaca, pero una cosa est\u00e0 clara: si existe, t\u00fa (Felix)la ejerces sobre m\u00ed\u201d. <\/em>En els fragments del seu diari i en la seva correspond\u00e8ncia es fa pal\u00e8s aquest lligam tan fort que existia entre tots dos germans. Poder compartir tot all\u00f2 que bullia en el seu interior era important, com a compositors era enriquidor per a les seves obres i com a germans servia al refor\u00e7ament d\u2019un gran vincle que sempre va existir entre tots dos.<\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a> Les desigualtats en el tracte no van ser motiu per enterbolir la relaci\u00f3 tan \u00edntima i profunda que, com us deia, hi havia entre tots dos germans. Van compartir tot all\u00f2 que componien malgrat els llargs viatges de F\u00e8lix. Com a mostra de l\u2019admiraci\u00f3 que hi havia entre els germans, trobem en algunes de les obres de F\u00e8lix fragments compostos per Fanny i tamb\u00e9 a l\u2019inrev\u00e9s. Els aniversaris familiars eren motiu suficient per compondre i interpretar les seves composicions. En aquestes festes familiars tamb\u00e9 hi havia for\u00e7a amics, entre ells m\u00fasics reconeguts que van poder gaudir i recon\u00e8ixer el talent dels Mendelssohn.<\/p>\n<\/a><\/p>\n
\nArticle realitzat per Remei Franch Catal\u00e0 amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l’escola
\nde m\u00fasica de Flix
\nPARLEM\u00a0 DE\u00a0 DONES:
\nFANNY \u00a0\u00a0HENSEL
\nEls qui em coneixeu sabeu que soc b\u00e0sicament una lectora compulsiva, per tant comprendreu que la meva participaci\u00f3 ser\u00e0 fruit d\u2019alguna lectura i per comen\u00e7ar he consultat una… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[29],"tags":[],"class_list":["post-1287","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/emmflix\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1287","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/emmflix\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/emmflix\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/emmflix\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/emmflix\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1287"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/emmflix\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1287\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1300,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/emmflix\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1287\/revisions\/1300"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/emmflix\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1287"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/emmflix\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1287"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/emmflix\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1287"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}