Edwing Gordon músic, investigador i pedagog nord-americà, ha portat a terme la investigació més completa i exhaustiva sobre com aprenem música, veient les enormes semblances que hi ha entre com aprenem el llenguatge parlat i com aprenem música. De la mateixa manera que el correcte desenvolupament del llenguatge parlat requereix que els nens sentin parlar des del moment que neixen -i això és força temps abans que ells mateixos puguin articular les seves primeres paraules-, amb la música passa el mateix. Sense l’estimulació primerenca de l’esfera auditiva del cervell es perdran cèl.lules i s’impediran connexions que perjudicaran el desenvolupament musical dels nens al llarg de la seva vida.
L’extraordinària base teòrica que Gordon ofereix als professors de música a través del seu treball de recerca, serveix per construir el que són programes d’educació musical primerenca capaços de treure el màxim benefici d’aquesta etapa tan crucial de la vida.
La Music Learning Theory (Teoria de l’aprenentatge musical, MLT), intenta descriure la forma d’aprendre la música i les etapes per les quals va passant aquest procés d’assimilació. Segons la Music Learning Theory (Teoria de l’aprenentatge musical, MLT), si entre els 0 i els 18 mesos, el nostre sistema auditiu és estimulat adequadament crearem complexes connexions neuronals que condicionaran les nostres habilitats musicals futures, si no és així aquestes connexions es crearan preferentment en el sistema visual.
En el model d’aprenentatge basat en la Music Learning Theory, es nodreix l’univers sonor dels nens des del moment del naixement amb música variada: amb cançons i recitats en diferents modes i mètriques. Aquesta varietat incitarà a la comparació i per tant a la discriminació quan es percebin les diferències, i és la percepció de les diferències i no la de les semblances el que contribueix incommesurablement al desenvolupament de l’audiation (és el procés cognitiu que té lloc quan escoltem amb comprensió la música que sona al nostre cap. Audiation és a la música el que el pensament és al llenguatge. El cervell dóna sentit al so musical en captar la lògica interna de les relacions que teixeixen els sons).
A través de cançons, recitats i patrons derivats d’aquests exposem als infants a una variada i rica gama de modes i rítmes. Durant les sessions no esperem respostes predeterminades dels nens, cadascú respondrà a la seva manera i al seu ritme. És un mètode que es basa en l’experiència vivencial de la música, i de la seva assimilació a través de l’oïda. Els alumnes construeixen una sòlida base auditiva i interpretativa a través de cantar, el moviment rítmic, i l’aprenentatge de patrons tonals i rítmics abans de ser introduïts en la notació musical. L’objectiu primordial és desenvolupar l’audiation tonal i rítmica dels alumnes.
L’Audició preparatòria, està formada per 7 etapes distribuïdes en: Aculturació (des del naixement fins als 2-4 anys), Imitació (des dels 2-4 anys fins als 3-5 anys) i Assimilació (des dels 3-5 anys fins als 4-6 anys). Tots els nens van progressant per cadascuna de les etapes, però potser que no ho facin al mateix temps en el camp tonal i en el rítmic.
Nosaltres ens basarem, fonamentalment, en l’Aculturació, que és la base de contacte experiencial amb la música. Inclou tres etapes: Etapa 1: Absorció: escolta i recull auditivament els sons musicals de l’entorn. Etapa 2: Resposta sense intenció: es mou i balboteja en resposta, però sense relació, amb els sons musicals de l’entorn. Etapa 3: Resposta intencionada: intenta relacionar el moviment i el balboteig amb els sons musicals de l’entorn.
I, en l’Imitació amb les etapes següents: Etapa 4: sortint de l’egocentrisme: reconeix que el seu moviment i el seu balboteig no coincideixen amb els sons musicals de l’entorn. Etapa 5: captant el sentit: és capaç d’imitar amb una mica de precisió els sons musicals de l’entorn, especialment patrons rítmics i tonals.
