Aquest matí hem realitzat la primera sortida del curs amb els xiquetes i xiquetes de I2. Les sortides al nostre entorn generen en els infants emocions, descobertes i mil aprenentatges diferents i únics.
Aquestes sortides representen una font de motivació, de descoberta, de relació amb les persones de l’entorn: a la sortida de l’escola, just al començar a caminar ens hem adonat d’un vol d’oronetes al cel que ens han fet mirar cap a dalt i observar aquets petits ocells, unes passes més endavant hem descobert una grua molt gran de color vermell, de camí cap a la biblioteca ens hem trobat amb la iaia del Matteo, que ens ha saludat, una veïna darrere la finestra de casa ens ha dit adéu i de tornada hem sentit un soroll i hem descobert com netejaven una façana,… cosetes que l’atzar ens ha donat i que ens han fet aturar i han cridat la nostra atenció. Petites coses, no planificades, insignificants per als ulls dels adults però molt grans per als petits ulls d’un infant.
Aquests passejos, camí cap a la biblioteca, també ens permeten aprendre d’una manera diferent i anar a un ritme diferent, al ritme que ens marquen els infants, respectant el seu temps, un temps més tranquil i lent que el que estem acostumats els adults: el temps dels infants, el que ells necessiten, per descobrir les seves possibilitats i conèixer els límits que malauradament l’entorn urbà ens imposa, però, mirem-ho de la part positiva, també ens permet descobrir, conèixer i estar alerta dels perills.
Un cop a la biblioteca, un nou entorn, un entorn cultural, molts de contes que ens permet descobrir el món d’un altra manera. Coneixem a l’Elena, la bibliotecària, i escoltem amb atenció el conte que ens explica la Sandra. L’atenció, el silenci, el respecte als contes i al nou entorn,… aprenentatges que ens demanen temps i un adult pacient que els acompanya des del respecte a la individualitat de cada nen/a.
Les sortides, quin munt de petits detalls que ens aporten, veritat? Petits detalls que formen part de la vida quotidiana dels infants.
