{"id":6635,"date":"2025-02-04T10:06:06","date_gmt":"2025-02-04T09:06:06","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ecamanresa\/?p=6635"},"modified":"2025-02-04T11:20:38","modified_gmt":"2025-02-04T10:20:38","slug":"conclusions-de-la-jornada-sobre-ladaptacio-de-la-vinya-al-canvi-climatic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ecamanresa\/general\/conclusions-de-la-jornada-sobre-ladaptacio-de-la-vinya-al-canvi-climatic\/","title":{"rendered":"Conclusions de la jornada sobre l’adaptaci\u00f3 de la vinya al canvi clim\u00e0tic"},"content":{"rendered":"

\"Jornada<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Adaptar la vinya al canvi clim\u00e0tic \u00e9s imprescindible per a la superviv\u00e8ncia del sector. En la jornada d’intercanvi d’experi\u00e8ncies de professionals vit\u00edcoles vam con\u00e8ixer algunes mesures que poden ser molt \u00fatils.<\/p>\n

La jornada va ser impulsada per la Xarxa de Productes de la Terra i el Consell Comarcal del Bages, sota l’organitzaci\u00f3 de l’associaci\u00f3 L’Era i en el marc de les jornades t\u00e8cniques que peri\u00f2dicament proposa l’Escola Agr\u00e0ria de Manresa. La sessi\u00f3 es va fer el 20 de novembre a Horta d\u2019Aviny\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

La gesti\u00f3 de l’aigua a la vinya<\/h4>\n

Per comen\u00e7ar, amb en Miquel Palau, l\u2019en\u00f2leg del Celler Abadal, vam fer una visita a camp en la qual ens va explicar les seves inquietuds envers l\u2019adaptaci\u00f3 a les noves condicions clim\u00e0tiques extremes dels \u00faltims anys, i de les pr\u00e0ctiques que ha volgut provar per a superar aquests desafiaments.<\/p>\n

Als camps d\u2019Abadal, de les 40 hect\u00e0rees de vinya que conreen, nom\u00e9s una part s\u00f3n amb coberta o encoixinat, i la resta en s\u00f2l nu<\/strong>. El motiu \u00e9s la gesti\u00f3 de les cobertes, que no \u00e9s senzill en cap cas, i menys en la zona del Bages on les produccions no toquen m\u00e0xims i on la pluviometria mitjana anual ronda els 450 mm\/m2<\/strong> i any. A banda de les pujades extremes de temperatura durant les onades de calor, cada vegada m\u00e9s freq\u00fcents.<\/p>\n

Per a gestionar les cobertes s\u2019ajuden de sondes h\u00eddriques a diferents profunditats, aix\u00ed poden saber el moment en qu\u00e8 el s\u00f2l s\u2019eixuga massa de pressa. Arribat aquest moment, \u00e9s quan cal segar o b\u00e9 aixecar les cobertes dels carrers de les vinyes. Amb aquesta informaci\u00f3 que extreuen de les sondes tamb\u00e9 han pogut veure que l\u2019aigua de pluja s\u2019infiltra molt m\u00e9s en un s\u00f2l cobert que en un s\u00f2l nu<\/strong>. Per tant, les cobertes s\u2019enduen una bona part de l\u2019aigua en segons quins moments, per\u00f2 en episodis de pluja contribueixen a emmagatzemar m\u00e9s aigua al s\u00f2l.<\/p>\n

Per\u00f2 encara van m\u00e9s enll\u00e0, i amb la instal\u00b7laci\u00f3 de c\u00e0meres termogr\u00e0fiques han pogut constatar que les cobertes tenen un efecte tamp\u00f3 amb les temperatures extremes en les onades de calor<\/strong>. L\u2019any 2023, en qu\u00e8 al maig ja es va arribar a temperatures ambient de 35\u00baC, la temperatura en fulles era fins a 6\u00baC inferior en vinyes amb coberta verda respecte a les vinyes en s\u00f2l nu<\/strong>. \u00c9s a dir, les cobertes verdes tenen un efecte climatitzador clar.<\/p>\n

Una altra prova que s\u2019est\u00e0 fent en aquesta finca \u00e9s amb el reg, i ha de servir per entendre la din\u00e0mica de l\u2019aigua a dins el s\u00f2l en funci\u00f3 de les temperatures i pluviometries de la campanya. Ara com ara, en el marc d\u2019una tardor plujosa, s\u2019est\u00e0 regant el s\u00f2l fins a arribar a la capacitat de camp. L\u2019objectiu \u00e9s veure si el reg pot ser una soluci\u00f3 per salvar els ceps en extrems clim\u00e0tics<\/strong>. Per aix\u00f2 volent saber si regant ara, que hi ha aigua, el s\u00f2l \u00e9s capa\u00e7 d\u2019emmagatzemar aquest recurs per a tenir-lo disponible en els moments d\u2019estr\u00e8s h\u00eddric. De moment, aquest maneig s\u2019est\u00e0 provant en dues hect\u00e0rees i encara no es tenen resultats.<\/p>\n

Finalment, ens aturem en una parcel\u00b7la de ceps vells, formats en vas, que van patir molta secada en els darrers anys. La preocupaci\u00f3 era, sobretot, l\u2019elevada mortalitat de ceps vells enfront dels ceps m\u00e9s joves. Aquest fet s\u2019atribueix al fet que una sequera consecutiva d\u2019unes quantes campanyes eixuga el s\u00f2l en fond\u00e0ria, que \u00e9s justament on hi ha situat la major part del sistema radicular dels individus vells<\/strong>. Aquesta preocupaci\u00f3 succe\u00efa en un moment en qu\u00e8 s\u2019estava gestionant el bosc de la finca, i en el moment prec\u00eds en qu\u00e8 es trinxaven els arbres extrets en l\u2019aclarida de millora practicada.<\/p>\n

Aleshores se\u2019ls va acudir de fer una prova: encoixinar una part de la vinya amb el trinxat de fusta provinent de brancada i tronc dels pins extrets del bosc. Primer es va provar en una part petita d\u2019una vinya: es va construir un bon encoixinat a la tardor amb les restes que havien quedat de les feines d\u2019estellar fusta. I en veure que els ceps amb encoixinat es desenvolupaven m\u00e9s que els altres<\/strong>, sobretot al cap de dues primaveres, es va decidir fer la prova a mitjana escala en aquesta vinya vella en qu\u00e8 estem fent la visita.<\/p>\n

Aix\u00ed, el febrer de 2024 es va cobrir el s\u00f2l amb trinxat de fusta a ra\u00f3 de 160 tones\/hect\u00e0rea<\/strong> a la major part de la parcel\u00b7la i es va deixar una zona de testimoni per a poder comparar l\u2019evoluci\u00f3 dels ceps. Es va col\u00b7locar una sonda de temperatura i humitat a la zona de l\u2019encoixinat i una altra a la zona control (s\u00f2l nu) per a fer el seguiment d\u2019aquests dos par\u00e0metres, a banda del creixement dels sarments i la producci\u00f3 dels ceps.<\/p>\n

La poda fisiol\u00f2gica a la vinya: una altra eina d’adaptaci\u00f3<\/h4>\n

Deixem les cobertes i anem a la planta, al cep: com l\u2019hem de tenir perqu\u00e8 sigui m\u00e9s resilient a les situacions de clima extrem? En Josep M. Claret, del celler el Mol\u00ed de Collbaix, ens parla de la poda fisiol\u00f2gica i de respecte.<\/p>\n

Darrerament, veiem plantes mortes de sequera, per\u00f2 de fa un temps en\u00e7\u00e0 tamb\u00e9 estem acostumats a veure ceps molt d\u00e8bils que acaben morint sense haver patit condicions extremes, senzillament s\u00f3n v\u00edctimes de la debilitat que pateixen. En Josep M. ens fa reflexionar sobre un fet: en el moment en qu\u00e8 apareixen les tisores el\u00e8ctriques per a la poda, aquesta es converteix en una poda severa que sovint amputa els ceps.<\/p>\n

I el dia d\u2019avui, ens comencem a trobar amb les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquesta poda dr\u00e0stica<\/strong> en qu\u00e8 ens atrevim a tallar fusta de m\u00e9s de dos i tres anys sense rumiar-hi gaire. De fet, si obrim el tronc d\u2019aquests ceps que es moren de debilitat, al seu interior podem llegir el mal fet amb la poda. S\u2019hi veuen zones fosques: s\u00f3n feixos vasculars totalment necrosats, morts, que han fet que la saba no pugui circular per aquests conductes. S\u00f3n dessecacions internes irreversibles, causades per les ferides de poda.<\/p>\n

Doncs b\u00e9, no \u00e9s estrany pensar que amb una poda m\u00e9s coneixedora de la fisiologia de la planta puguem evitar aquest problema afegit en el cultiu de la vinya. I aix\u00f2 \u00e9s el que anomenem poda fisiol\u00f2gica<\/strong>, ja que permet preservar la fisiologia de la planta i el seu sistema vascular. Amb aquest tipus d\u2019operaci\u00f3 podem allargar molt la vida dels ceps<\/strong> i, per tant, la rendibilitat del cultiu.<\/p>\n

\"impacte<\/a><\/p>\n

Amb un coneixement del funcionament vascular de la planta i un m\u00ednim coneixement de la seva morfologia, cal interpretar cada peu, i adaptar-hi la poda de manera particular en funci\u00f3 del que veiem. No es pot pretendre fer produir una planta quan aquesta no est\u00e0 preparada per a fer-ho. I podem preparar-la millor amb una bona poda. Per exemple, quan trobem un peu amb els sarments curts, atenci\u00f3!, vol dir que aquell peu l\u2019hem de deixar amb pocs borrons per revigoritzar la planta l\u2019any seg\u00fcent.<\/p>\n

I quina difer\u00e8ncia hi ha amb l\u2019anomenada poda de respecte? Doncs d\u2019alguna manera, la poda de respecte queda curta, amb la poda fisiol\u00f2gica no nom\u00e9s deixem fusta de respecte, sin\u00f3 que tamb\u00e9 valorem la c\u00e0rrega de borrons que aquella vinya podr\u00e0 suportar en funci\u00f3 del que observem en el moment de la poda<\/strong>. Una altra difer\u00e8ncia \u00e9s que es t\u00e9 en compte el punt prec\u00eds on fer el tall per respectar el c\u00e0mbium. El c\u00e0mbium \u00e9s un teixit de creixement de la planta, que si queda afectat per la poda, genera problemes de necrosis i assecament.<\/p>\n

A Collbaix tenen l\u2019experi\u00e8ncia que les podes que prioritzen la planta, finalment donen m\u00e9s bon resultat que si nom\u00e9s es fixen en buscar producci\u00f3. I un dels motius \u00e9s que la poda fisiol\u00f2gica permet que les plantes puguin superar per\u00edodes o campanyes amb estr\u00e8s h\u00eddric i t\u00e8rmic<\/strong>.<\/p>\n

Les ferides que fem en la poda d\u2019hivern han de ser en fusta d\u2019un any, i cal evitar ferides m\u00e9s grosses en fusta m\u00e9s vella<\/strong> per una q\u00fcesti\u00f3 fisiol\u00f2gica i de regeneraci\u00f3 de teixits. Els danys no es poden reparar del tot, i les seq\u00fceles que queden s\u00f3n irreversibles. De fet, es pot veure sovint que les dessecacions causades pel tall de poda arriben fins a la base de l\u2019empelt si no es fa b\u00e9.<\/p>\n

Un altre perill de fer ferides grosses \u00e9s la possible entrada de les anomenades malalties de la fusta, formades per m\u00faltiples soques de fongs que acaben per assecar la fusta viva del cep.<\/p>\n

En Josep M. insisteix en el fet que la major part dels ceps adults que hi ha avui en dia estan mal podats i aix\u00f2 conflueix en la debilitaci\u00f3 dels ceps i la posterior mort, sigui per efectes meteorol\u00f2gics (secada, gelada, pedregada…) sigui per llampat, etc. I que aquesta situaci\u00f3 podem solucionar-la, en gran mesura, amb la poda fisiol\u00f2gica.<\/p>\n

La poda \u00e9s una operaci\u00f3 cabdal per la vida del cep<\/h5>\n

I qu\u00e8 ens diu la poda fisiol\u00f2gica de com actuar a la primavera? Doncs que cal fer-la de seguida, abans que els creixents siguin massa llargs i consumeixin massa energia. De fet, si es pot, cal fer-ho en fase de borr\u00f3, gaireb\u00e9<\/strong>. Doncs la planta, fins que no arriba a crear el set\u00e8 borr\u00f3 en el sarment de l\u2019any, viu de les reserves de l\u2019arrel i la fusta. I a partir de la vuitena fulla (borr\u00f3), ja fa la fotos\u00edntesi i es genera el seu propi aliment. Per\u00f2 fins aleshores \u00e9s fonamental que tingui prou reserves a la mateixa planta.<\/p>\n

La jornada va continuar amb un intercanvi d’experi\u00e8ncies i una posada en com\u00fa entre tota l’assist\u00e8ncia sobre avantatges i inconvenients de certes pr\u00e0ctiques aplicades a la vinya.<\/strong><\/p>\n

El resum de les intervencions es pot consultar en el document adjunt: informe-LLENYOSOS_compressed<\/a>
\n<\/strong><\/p>\n

Aquest article est\u00e0 extret de l’informe que l’associaci\u00f3 L’Era va presentar al Consell Comarcal del Bages per difondre els coneixements transmesos a la jornada.<\/p>\n

El resum de les intervencions es pot consultar en el mateix informe.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Adaptar la vinya al canvi clim\u00e0tic \u00e9s imprescindible per a la superviv\u00e8ncia del sector. En aquesta jornada d’intercanvi d’experi\u00e8ncies vam con\u00e8ixer algunes mesures que poden ser molt \u00fatils… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":6637,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6635","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ecamanresa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6635","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ecamanresa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ecamanresa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ecamanresa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ecamanresa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6635"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ecamanresa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6635\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6643,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ecamanresa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6635\/revisions\/6643"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ecamanresa\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6637"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ecamanresa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6635"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ecamanresa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6635"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ecamanresa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6635"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}