{"id":416,"date":"2016-04-28T08:02:54","date_gmt":"2016-04-28T07:02:54","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/colribas\/intraweb\/col-legi-ribas\/"},"modified":"2024-01-15T15:37:40","modified_gmt":"2024-01-15T14:37:40","slug":"col-legi-ribas","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/colribas\/linstitut\/col-legi-ribas\/","title":{"rendered":"Origen i Himne"},"content":{"rendered":"\n\n\n
\n
<\/div>\n

En el primer quart del segle passat, des d’un poble\u00a0del Baix Llobregat, es trasllada a Barcelona un vailet, fill d’una\u00a0fam\u00edlia de petits agricultors, amb moltes ganes de treballar i fer-se\u00a0home. <\/span><\/p>\n

Barcelona era, aleshores, una ciutat encotillada encara per\u00a0les darreres muralles\u00a0 que ja l’ofegaven. Els barris de Sant Mart\u00ed de\u00a0Proven\u00e7als, Sant Andreu de Palomar, Horta, Gr\u00e0cia, Sants, Les Corts,\u00a0Sant Gervasi de Cassoles i Sarri\u00e0 eren peculiars i encantadors pobles de\u00a0la rodalia ben delimitats, separats entre ells aix\u00ed com de la pr\u00f2pia\u00a0Barcelona. <\/span><\/p>\n

Aquell miny\u00f3 comen\u00e7a d’aprenent en un comer\u00e7 del barri del Raval. Aquells petits establiments on els aprenents, en especial els vinguts de fora, feien vida total a casa. \u00c9s a dir, hi treballaven a tota hora, hi menjaven i fins en molts casos dormien a la rebotiga. <\/span><\/p>\n

El noi era treballador, espavilat i tamb\u00e9, potser, la sort\u00a0li era prop\u00edcia. Amb el temps \u00e9s el capdavanter del negoci. Despr\u00e9s es\u00a0casa i successivament neixen cinc fills, tres nois i dues noies. Per a\u00a0portar endavant tota la fam\u00edlia instal\u00b7laren uns telers d’aquells que\u00a0funcionaven amb els peus i les mans, treballant-hi pares i fills.<\/span><\/p>\n

Amb l’esfor\u00e7 de tots i\u00a0 que la feina no falta, el\u00a0negoci segueix per camins pr\u00f2spers, tant que es fa prec\u00eds engrandir-lo i\u00a0traslladar-se al barri de Gr\u00e0cia on ja \u00e9s una f\u00e0brica de relativa\u00a0import\u00e0ncia.<\/span><\/p>\n

Som temps de bonan\u00e7a, de creaci\u00f3 de les grans ind\u00fastries t\u00e8xtils que han subsistit fins fa poc i que, malauradament, han desaparegut moltes d’elles degut a convulsions econ\u00f2miques alienes al pa\u00eds. Abans que s’acabi el segle XIX; la manufactura de la fam\u00edlia Ribas exigeix, pel seu desenvolupament una f\u00e0brica m\u00e9s gran i \u00e9s quan es trasllada a Rub\u00ed, establint-se a la dreta de la riera i se la coneix pel “Vapor Nou”, perqu\u00e8 en aquella \u00e8poca tot funcionava encara per la for\u00e7a del vapor. Actualment es poden veure restes de la f\u00e0brica i la casa-torre on visqu\u00e9 Don Frederic Ribas, qui era el que dirigia la fabricaci\u00f3, amb la seva esposa D\u00aa Carme Gual. <\/span><\/p>\n

Els germans Ribas amb la seva important ind\u00fastria\u00a0feren possible la creaci\u00f3 de les Escoles Ribas que tan dignament porten\u00a0el seu nom. Don Frederic, amb el tracte quotidi\u00e0 amb els seus empleats i\u00a0un coneixement de les necessitats del poble de Rub\u00ed va intuir la\u00a0necessitat de la construcci\u00f3 d’unes escoles on els infants de la vila,\u00a0preferentment els fills dels treballadors de la casa Ribas, poguessin\u00a0assolir una completa educaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

El que la idea de la creaci\u00f3 de les Escoles Ribas \u00e9s atribu\u00efble a Don Frederic, qued\u00e0 pal\u00e8s en el seu testament en disposar que el seu germ\u00e0 Don Llu\u00eds s’encarregui de fer-ho, intuint que potser la vida no li donaria temps a ell. Malauradament a Don Llu\u00eds tampoc li fou possible en vida, per\u00f2 \u00e9s ben clar que pensava realitzar-ho perqu\u00e8 en la seva darrera voluntat va encomanar als seus hereus de confian\u00e7a, la creaci\u00f3 d’unes escoles al poble de Rub\u00ed “si no\u00a0haguessin estat constru\u00efdes ja”.<\/span><\/span><\/p>\n

Van \u00e9sser constru\u00efdes\u00a0 entre els anys 1.912-1.915\u00a0per l’arquitecte Emili Sala i Cort\u00e9s sobre un terreny de 18.350 m2<\/sup> d’una\u00a0sola planta de 2.917 m2<\/sup>, dos patis\u00a0\u00a0\u00a0 interiors de 680 m2<\/sup> i porteria de\u00a080 m2<\/sup>. <\/span><\/p>\n

Comen\u00e7a l’activitat docent el dia 1 de setembre de 1.916.<\/span><\/p>\n

Testament<\/span><\/p>\n

Els\u00a0germans Ribas (Rosend, Frederic i Llu\u00eds) constitu\u00efen un lloc\u00a0privilegiat en la localitat de Rub\u00ed, on hi tenien ubicada una f\u00e0brica de\u00a0velluts, la qual va prosperar molt. Es tractava d\u00b4una fam\u00edlia que\u00a0disposava de grans b\u00e9ns materials i van reflectir un singular inter\u00e8s en\u00a0el millorament de la condici\u00f3 dels infants.<\/span><\/p>\n

D\u00b4acord amb la voluntat testament\u00e0ria d\u00b4en Llu\u00eds\u00a0Ribas i Regordosa, l’\u00faltim dels germans Ribas en morir, s\u00b4havien de\u00a0construir unes Escoles i un Orfenat, gratu\u00efts, per tal d\u00b4educar i\u00a0assistir a nens.<\/span><\/p>\n

Els hereus de confian\u00e7a del Sr. Ribas: Sr. Jaume\u00a0Carner, Sr. Eduard Amat i Sr. Josep Ventolra, constitu\u00efts en Patronat,\u00a0van prendre la iniciativa fent construir les Escoles Ribas a Rub\u00ed i\u00a0l’Orferinat Ribas a Barcelona, tal com manava el testament (1-05-1911):
\n<\/span><\/p>\n

“Nomeno als hereus de confian\u00e7a perqu\u00e8 realitzin\u00a0tots els meus bens amb la major promptitud que els sigui possible, i\u00a0inverteixin el seu producte en\u00a0\u00a0 l’al\u00e7ament d\u00b4un edifici escola en el\u00a0poble de Rub\u00ed, en el cas que en aquella data no s\u00b4hagu\u00e9s constru\u00eft ja; i\u00a0un altre edifici en el lloc que escolleixin en aquesta ciutat\u00a0(Barcelona), destinat aquest \u00faltim a recollir i educar a nens i nenes\u00a0orfes de pares (amb prefer\u00e8ncia als d\u00b4aquesta ciutat), devent-se les\u00a0quantitats que es destinessin a les dites institucions dividir-se una\u00a0part en la construcci\u00f3 i\u00a0 instal\u00b7laci\u00f3, i un altra a la formaci\u00f3 de\u00a0capital pel seu sosteniment, facultant als meus citats hereus perqu\u00e8,\u00a0segons les instruccions que els hi hagi donat de paraula o per escrit\u00a0[…]<\/em><\/span><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n
\n
\n

HIMNE A LES ESCOLES RIBAS<\/strong><\/span><\/p>\n

1.919<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n

Sou grans, sou belles, sou riques
\nper vostre objecte i dest\u00ed.
\nDe les joies d\u00b4aquest poble
\nen sou un preuat rob\u00ed.\u00a0 (2 veg.)<\/span><\/p>\n


\nBella \u00e9s vostra arquitectura
\nbelles sou de fora i dins
\nmes la bellesa suprema
\nes reflexa en vostres fins.<\/span><\/p>\n


\nVostra principal riquesa
\nno est\u00e0 pas en lo que es veu
\nest\u00e0 en l\u00b4obra educadora
\namor i pau que aqu\u00ed feu.<\/span><\/p>\n


\nGrans sou per vostra pres\u00e8ncia
\nvostre esperit \u00e9s molt major
\nper\u00f2 m\u00e9s gran seria encara
\nel qui us fund\u00e0 lo cor.<\/span><\/p>\n


\nSou grans, sou belles, sou riques
\nper vostres objecte i dest\u00ed.
\nDe les joies d\u00b4aquest poble
\nen sou un preuat rob\u00ed.<\/span><\/p>\n

Lletra de J. BOSCH CUS\u00cd<\/span><\/em>
\n M\u00fasica de J. SENT\u00cd<\/span><\/em><\/td>\n

HIMNE A LES ESCOLES RIBAS<\/strong><\/span><\/p>\n

1.918<\/strong><\/span><\/p>\n

TORNADA
\nDe Rub\u00ed, la flor xamosa
\nque’l Vall\u00e9s deixa flair\u00e2,
\nsom brotada generosa
\nd’un nou d\u00eda que vindr\u00e0…
\n\u00a1 Quin despert\u00e2!
\nI
\nLa mirada sempre enlaire
\ndret on volen nostres cors,
\ny aqu\u00ed baix deixant la laire,
\ncom la deixen tantes flors,
\nels espais, com l’au cantaire,
\nab les ales batent l’aire
\ncantarem sembrant amors.
\nII
\nF\u00e8 y Treball ser\u00e0n la gu\u00eda;
\nla Virtut el mell\u00f4 estel;
\nassolint, quan l’hora s\u00eda,
\nlo rich fruit del nostre anhel.\u00a0 Que floreixi l’alegr\u00eda
\nentre onades de poes\u00eda,
\ny la terra ser\u00e0 un cel.
\nIII
\nNostra Escola l’han al\u00e7ada
\nal impuls d’un ideal,
\nuns bons fills de l’encontrada,
\nquin recort ser\u00e0 inmortal.
\nQuan comenci la creuada
\nanirem a l’aven\u00e7ada,
\nser\u00e8’l seny y el front ben alt.<\/span><\/p>\n

TORNADA<\/span>
\n De Rub\u00ed, la flor xamosa<\/span>
\n que’l Vall\u00e8s deixa flair\u00e2,<\/span>
\n som brotada generosa<\/span>
\n d’un nou d\u00eda que vindr\u00e0…<\/span>
\n \u00a1Quin despert\u00e2!<\/span><\/p>\n

ANT\u00d3N BUSQUETS Y\u00a0 PUNSET<\/span><\/em>
\n Escriptor i Mestre. (1876-1934)<\/span><\/em>
\n Text original de la \u00e8poca<\/span><\/em><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el primer quart del segle passat, des d’un poble\u00a0del Baix Llobregat, es trasllada a Barcelona un vailet, fill d’una\u00a0fam\u00edlia de petits agricultors, amb moltes ganes de treballar i fer-se\u00a0home.
\nBarcelona era, aleshores, una ciutat encotillada encara per\u00a0les darreres muralles\u00a0 que ja l’ofegaven. Els barris… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":19,"menu_order":8,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-416","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/colribas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/416","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/colribas\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/colribas\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/colribas\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/colribas\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=416"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/colribas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/416\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5465,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/colribas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/416\/revisions\/5465"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/colribas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/19"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/colribas\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=416"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}