{"id":5845,"date":"2016-11-24T18:27:00","date_gmt":"2016-11-24T17:27:00","guid":{"rendered":""},"modified":"2021-09-08T00:59:28","modified_gmt":"2021-09-07T22:59:28","slug":"lescriptor-saixeca-treu-el-geni-i-comenca-a-escriure","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/atzucac\/lescriptor-saixeca-treu-el-geni-i-comenca-a-escriure\/","title":{"rendered":"L&#8217;escriptor s&#8217;aixeca, treu el geni i comen\u00e7a a escriure&#8230;"},"content":{"rendered":"<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: Georgia, Times New Roman, serif;\">Com a primer missatge del <i>blog<\/i>, he decidit compartir amb vosaltres un fragment de Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, de Quim Monz\u00f3. D&#8217;un relat d&#8217;aquest llibre, anomenat Thomson, Braun, Corber\u00f3, Philishave&#8230;, n&#8217;extraiem la sensaci\u00f3 que deu tenir tot autor quan comen\u00e7a a escriure. \u00c9s molt probable que l&#8217;esperada inspiraci\u00f3 no arribi mai; la t\u00e8cnica i la perseveran\u00e7a poden no ser suficients per crear; pot passar que l&#8217;estat an\u00edmic no acompanyi; l&#8217;entorn pot esdevenir advers&#8230; De totes maneres, malgrat que tot sembli que es gira en contra, <b>l&#8217;escriptor s&#8217;aixeca, treu el geni i comen\u00e7a a escriure<\/b> sabent que aquell cam\u00ed tindr\u00e0 un final (encara que podria ser que no acabi sent el desitjat&#8230;)&nbsp;<\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: Georgia, Times New Roman, serif;\"><br \/><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: Georgia, Times New Roman, serif;\">&nbsp;Diu aix\u00ed:  <\/span><\/div>\n<blockquote><\/blockquote>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: Georgia, Times New Roman, serif;\">&#8220;<i>Ara sabia que com m\u00e9s ratlles escriv\u00eds m\u00e9s segur se sentiria. Havia d&#8217;escriure-ho tot: des de la sortida de la ciutat fins a l&#8217;arribada del barbamec; encara m\u00e9s: fins aquest prec\u00eds moment que, reintegrat tot a la normalitat, s&#8217;asseia davant de la m\u00e0quina i trobava el desllorigador. Nom\u00e9s quan s&#8217;hagu\u00e9s buidat de tota la nosa podria comen\u00e7ar a escriure all\u00f2 pel qual realment havia vingut a a\u00efllar-se; i totes les idees que l&#8217;havien bombardejat durant el viatge apareixerien en un ordre perfecte: sense cap esfor\u00e7 ompliria de llesques denses els fulls de paper de la fila dreta; i, quan els hagu\u00e9s omplert tots, baixaria al poble i commpraria una ampolla d&#8217;alella per acompanyar l&#8217;immillorable jambalaia que es prepararia per celebrar-ho. De cop, per\u00f2, una tecla de l&#8217;olivetti va saltar enlaire, en un bot acrob\u00e0tic. En q\u00fcesti\u00f3 de segons, la m\u00e0quina es va desencaixar: va quedar redu\u00efda a una pila de cargols, barretes i molles.<\/i>&#8220;<\/span><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Com a primer missatge del blog, he decidit compartir amb vosaltres un fragment de Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, de Quim Monz\u00f3. D&#8217;un relat d&#8217;aquest llibre, anomenat Thomson, Braun, Corber\u00f3, Philishave&#8230;, n&#8217;extraiem la sensaci\u00f3 que deu tenir tot autor quan comen\u00e7a a escriure. \u00c9s molt&hellip;  <a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/atzucac\/lescriptor-saixeca-treu-el-geni-i-comenca-a-escriure\/\" title=\"Read L&#8217;escriptor s&#8217;aixeca, treu el geni i comen\u00e7a a escriure&#8230;\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[348],"tags":[],"class_list":["post-5845","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-atzucac"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5845","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5845"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5845\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5896,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5845\/revisions\/5896"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5845"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5845"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5845"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}