{"id":5833,"date":"2016-12-16T10:23:00","date_gmt":"2016-12-16T09:23:00","guid":{"rendered":""},"modified":"2021-09-08T00:57:21","modified_gmt":"2021-09-07T22:57:21","slug":"el-poder-magnetic-duna-imatge","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/atzucac\/el-poder-magnetic-duna-imatge\/","title":{"rendered":"EL PODER MAGN\u00c8TIC D’UNA IMATGE"},"content":{"rendered":"

Els alumnes de 4t ESO han elaborat una s\u00e8rie de relats que els han suggerit diferents imatges. Havien d’entrar a la p\u00e0gina de World press photo<\/a> i triar una fotografia que els crid\u00e9s l’atenci\u00f3, que els impact\u00e9s… O com vam dir a classe: “Potser la foto seria la que els triaria a ells”.<\/b><\/span><\/p>\n


Un cop seleccionada la imatge, tocava posar-se a escriure. No hi havia limitaci\u00f3 de g\u00e8nere narratiu ni de tipus de text (podia ser un relat de ficci\u00f3, una exposici\u00f3 d’una realitat objectiva, un di\u00e0leg, una cr\u00f2nica…)<\/b><\/span><\/div>\n

El cas \u00e9s que van anar sortint produccions impactants. Des d’aquesta entrada, podreu anar llegint i gaudint dels escrits d’alguns d’aquests alumnes. A veure si aix\u00f2 ens fa revifar o potenciar l’h\u00e0bit de l’escriptura i de la lectura.<\/b><\/span>Som-hi! <\/span><\/b>

<\/span><\/b>
\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9\u23e9<\/span><\/b><\/p>\n
<\/span><\/b><\/span><\/p>\n

<\/b><\/span><\/span><\/div>\n
Cercant la llibertat<\/b><\/span><\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n
Andrea Bravo<\/span><\/b><\/div>\n
4t ESO-B<\/span><\/b><\/div>\n

<\/b><\/div>\n
<\/a><\/div>\n

<\/b><\/div>\n
https:\/\/www.worldpressphoto.org\/collection\/photo\/2016\/nature\/anuar-patjane-floriuk<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
La Grace i la Robin van n\u00e9ixer captives a l\u2019aquari de Vancouver, Canad\u00e0. Pocs anys despr\u00e9s, els bi\u00f2legs del centre els van diagnosticar una malaltia greu causada per la depressi\u00f3 que patien per ra\u00f3 del seu confinament; s\u2019estaven morint. <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Despr\u00e9s d\u2019investigar, els professionals van concloure que la millor soluci\u00f3 per a salvar-les era alliberar-les a mar obert. L\u2019operaci\u00f3 seria complicada, ja que es necessitava molt de capital i molta m\u00e0 d\u2019obra, es tractava d\u2019adaptar  les balenes al seu nou h\u00e0bitat (amb l\u2019ajuda dels submarinistes) i ensenyar-los el nou comportament que havien d\u2019adoptar (amb l\u2019ajuda dels bi\u00f2legs marins).<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Durant un llarg per\u00edode de temps tots els participants de l\u2019operaci\u00f3, van seguir les balenes per tots els racons de la fa\u00e7 de la Terra, comprovant com la seva depressi\u00f3 havia desaparegut i demostrant que la decisi\u00f3 presa havia estat la correcta.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194\u2194<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
El poder de la guerra<\/b><\/span><\/div>\n
Laura Anaya<\/span><\/b><\/div>\n
4t ESO-B<\/span><\/b><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
<\/a><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
https:\/\/www.worldpressphoto.org\/collection\/photo\/2016\/general-news\/abd-doumany\/07<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
He triat aquesta fotografia perqu\u00e8 ahir vaig mirar una peli<\/i> sobre la guerra i em va fer veure i pensar coses que no sabia que passaven i vaig voler investigar una mica.<\/o:p><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
En aquesta imatge podem observar una nena en un hospital que s\u2019ha quedat sola despr\u00e9s d\u2019una explossi\u00f3 a Alep<\/b>, un dels llocs m\u00e9s afectats pel conflicte armat del r\u00e8gim baasista, a S\u00edria.<\/o:p><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
En veure-la, em va fer molta pena, ja que est\u00e0 plorant i mirant cap a un punt, amb l\u2019esperan\u00e7a de trobar alg\u00fa.<\/o:p><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
I aix\u00f2 em va portar a la conclusi\u00f3 que, si que \u00e9s greu perdre la casa i els diners, per\u00f2 encara ho \u00e9s m\u00e9s perdre els teus \u00e9ssers estimats. Aix\u00f2 els passa a molts habitants de les ciutats preses pels rebels, fan que estiguis sol, que no s\u00e0pigues on anar, amb qui anar o qu\u00e8 fer.<\/o:p><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Desgraciadament, els nens s\u00f3n sempre els que m\u00e9s pateixen, la part m\u00e9s d\u00e8bil, indefensa per\u00f2 alhora s\u00f3n la part m\u00e9s important, s\u00f3n el futur. El futur d\u2019un pa\u00eds destru\u00eft pels interessos d\u2019uns pocs.<\/o:p><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Un que ha viscut en una guerra, no ha pogut educar-se, cr\u00e9ixer i el m\u00e9s important, ser feli\u00e7.<\/o:p><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Tot aquest conflicte provocar\u00e0 que S\u00edria, d\u2019aqu\u00ed uns anys sigui un pa\u00eds pobre i marcat per un passat massa cruel.<\/o:p><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Em poso a la pell d\u2019aquests nens i penso que tenen una vida massa complicada, \u00e9s molt dif\u00edcil viure amb la inquietud de no saber si podr\u00e0s fer coses tan corrents com anar a comprar, visitar un amic o fins i tot anar al lavabo sense que ataquin l\u2019edifici o que sigui ensorrat, tampoc podria dormir sabent el que est\u00e0 passant al carrer, i que no puc fer res per arreglar-ho.<\/o:p><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Aquest tema surt sovint a les not\u00edcies, per\u00f2 porten 6 anys amb aquesta guerra civil i tot continua igual. No podem permetre que el conflicte vagi m\u00e9s enll\u00e0.<\/span><\/span><\/span><\/div>\n

<\/b><\/span><\/span><\/div>\n
\u21f8\u21f8\u21f8\u21f8\u21f8\u21f8\u21f8\u21f8\u21f8\u21f8\u21f8\u21f8\u21f8\u21f8\u21f8\u21f8\u21f8\u21f8\u21f8\u21f8\u21f8\u21f8\u21f8<\/b><\/span><\/span><\/div>\n

<\/b><\/span><\/span><\/div>\n

<\/b><\/span><\/span><\/div>\n
Cara a cara contra la viol\u00e8ncia racial<\/span><\/o:p><\/span><\/b><\/span><\/span><\/div>\n
Guillem Franch<\/span><\/b><\/div>\n
4t ESO-B<\/span><\/b><\/span><\/div>\n

<\/b><\/span><\/div>\n
<\/a><\/div>\n
                                            http:\/\/www.worldpressphoto.org\/collection\/photo\/2016\/contemporary-issues\/john-j-kim<\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
<\/div>\n

<\/span><\/span><\/p>\n

No fa gaire temps, cap a la d\u00e8cada dels 60, la societat de color lluitava contra la segregaci\u00f3, sobretot als Estats Units. Al final, es van acabar reconeixent els seus drets com a ciutadans americans. No fa gaires dies ens trobem amb aquesta foto impactant.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Aquests \u00faltims dies el que diuen a les not\u00edcies sobre la viol\u00e8ncia racial est\u00e0 removent consci\u00e8ncies. Els Estats Units s\u2019enfronten amb un problema que semblava ja mig solucionat: la viol\u00e8ncia de la policia i forces armades contra el poble de color. Els enfrontaments no cessen ni l\u2019agressivitat per part del cos polic\u00edac. <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
L\u2019altre dia sortia una not\u00edcia que deia que un jove negre en una detenci\u00f3 havia estat abatut per la policia amb setze trets de bala. Valorant que el jove nom\u00e9s portava un ganivet, que l\u2019havia agafat ja que s\u2019havia espantat, \u00e9s una proporci\u00f3 desmesurada. Aquest fet \u00e9s una barb\u00e0rie per part de la policia, ja que no \u00e9s l\u00f2gic ni proporcional la quantitat de trets. Cal apuntar que la policia despr\u00e9s d\u2019haver-lo matat va seguir disparant-lo. <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n
La foto no descriu res m\u00e9s que aquesta viol\u00e8ncia extrema, i ho aconsegueix sense res m\u00e9s que dues persones mirant-se fixament. Com se sol dir, una mirada val m\u00e9s que mil paraules. <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n
En aquest cas es troben a Chicago, on els enfrontaments s\u00f3n un dels m\u00e9s intensos. Realment, sembla que la humanitat vagi donant passes enrere, per\u00f2 no nom\u00e9s amb aix\u00f2, sin\u00f3 amb altres temes preocupants que formen part del nostre dia a dia. <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Focalitzant en el fons del tema, aquesta agressivitat no \u00e9s d\u2019ara o de fa 50 anys, sin\u00f3 dels principis d\u2019Am\u00e8rica, quan la gent que va arribar es sentia superior a l\u2019altra ra\u00e7a, la dels de color. Aix\u00f2 provoc\u00e0 aquesta r\u00e0bia actual i el fet de no voler-los pel color de la seva pell. Actualment els blancs es segueixen creient superiors a ells, no nom\u00e9s pel color de la seva pell, sin\u00f3 perqu\u00e8 es pensen que econ\u00f2micament i intel\u00b7lectualment s\u00f3n millors, quan no sempre \u00e9s aix\u00ed. <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Fora bo que es castigu\u00e9s m\u00e9s aquest comportament i es vigil\u00e9s, o a la gent que el practica si dona el cas que s\u00f3n policies els sigui retirada la placa, ja que una for\u00e7a de la just\u00edcia no hauria de crear tal injust\u00edcia<\/b>.<\/span><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/span><\/div>\n
\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db\u21db<\/span><\/span><\/span><\/div>\n


<\/b><\/span><\/span>15 de Juliol de 2007<\/b><\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n

Nerea Arn\u00e1ez<\/span><\/b><\/div>\n
4t ESO-B<\/span><\/b><\/div>\n

<\/span><\/b><\/div>\n
<\/a><\/div>\n

<\/span><\/b><\/div>\n
<\/div>\n
\n
Les meves amigues i jo est\u00e0vem allotjades a un dels hotels m\u00e9s luxosos de la ciutat de Beirut, a l\u2019\u00c0sia.<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Vol\u00edem passar juntes les millors vacances de la nostra vida ja que port\u00e0vem estalviant molt de temps. El que no sab\u00edem era que aquelles vacances estarien lluny del que hav\u00edem estat imaginant setmanes enrere.<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n

<\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Els dos primers dies van ser genials, ens aixec\u00e0vem tard, esmorz\u00e0vem a l\u2019habitaci\u00f3, ens vest\u00edem i an\u00e0vem de compres. A la tarda ens relax\u00e0vem al jacuzzi de l\u2019hotel i mir\u00e0vem pel\u00b7l\u00edcules.<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n

<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Era mitjan juliol quan est\u00e0vem totes a l\u2019habitaci\u00f3 ensenyant-nos tot el que ens hav\u00edem comprat.<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
De cop vam escoltar un soroll molt fort, com si alguna cosa explot\u00e9s. Vam anar corrents a la finestra i vam veure un panorama desolador.<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n

<\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
La majoria de cases i edificis del nostre davant era una pila de ciment, ferro i fusta, i un gran n\u00favol de fum pujava cap al cel.<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n

<\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Em vaig espantar molt, no sabia qu\u00e8 fer. R\u00e0pidament vam sortir al passad\u00eds, tothom corria hist\u00e8ric mentre busc\u00e0ven les escales. Vam baixar a recepci\u00f3 i ens van informar que minuts abans la ciutat havia patit un atac. Pocs edificis hav\u00eden aguantat; el nostre un d\u2019ells.<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n

<\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
De sobte dos policies armats van entrar a l\u2019hotel demanant ajuda per a curar ferits i aixecar part de les cases. Un dels treballadors de l\u2019hotel va agafar el seu cotxe vermell i les quatre hi vam pujar.<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n

<\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
El paisatge estava destrossat: gent plorant aixecant part de la seva casa, gent corrent, i sang, molta sang en nens i adults.<\/span><\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n
\n
Van ser unes vacances diferents, no gaire agradables, per\u00f2 segur que mai les oblido.<\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n

<\/span><\/p>\n

\u27a4\u27a4\u27a4\u27a4\u27a4\u27a4\u27a4\u27a4\u27a4\u27a4\u27a4\u27a4\u27a4\u27a4\u27a4\u27a4\u27a4\u27a4\u27a4\u27a4<\/b><\/span><\/div>\n
La hist\u00f2ria de la resta de la meva vida <\/b><\/span><\/div>\n
Marie Graciet<\/span><\/b><\/div>\n
4t ESO-B<\/span><\/b><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
<\/a><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Aqu\u00ed estava jo, despr\u00e9s de mesos i anys esperant aquest moment. Era al trampol\u00ed esperant la sortida de la competici\u00f3 que feia decisiva la resta de la meva carrera professional.<\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/p>\n


<\/span><\/div>\n
Sona el xiulet. L\u2019adrenalina impulsava el meu cos dins de l\u2019aigua i el feia arribar el m\u00e9s r\u00e0pid possible cap a la paret de la piscina; torna<\/i><\/b>!<\/i> – pensava el meu cap. Nom\u00e9s tenia la necessitat d\u2019arribar i d\u2019acabar, sempre amb l\u2019ansietat de saber qu\u00e8 seria de mi i qu\u00e8 seria de la meva vida professional al final d\u2019aquesta competici\u00f3. Era gr\u00e0cies a l\u2019aigua que deixava de pensar en tot i on la meva la meva ment s\u2019aclaria, per\u00f2 en aquest moment nom\u00e9s volia fugi-ne, perqu\u00e8 era ella la que em causava tanta pressi\u00f3, tant d\u2019estr\u00e8s\u2026 Ho havia de superar, enfrontar-m-hi  i ser m\u00e9s fort que ella.<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Era la preselecci\u00f3 per als Jocs Ol\u00edmpics! Si no em seleccionaven seria massa vell per tornar-ho a intentar, aix\u00ed que aix\u00f2 significava que seria el final.<\/span><\/div>\n
Era una prova de 400 metres, en una piscina de 50 metres, per tant, vuit llargs. Vuit llargs! Aix\u00f2 era tota la meva vida resumida en dues paraules.<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Ja anava per la tercera i aix\u00f2 semblava que mai s\u2019acabava, la pressi\u00f3 cada vegada era m\u00e9s forta i l\u2019adrenalina abandonava el meu cos poc a poc en cada volta. Ja arribava la setena i havia de seguir fort i sense rendir-me en cap moment.<\/span><\/div>\n


<\/span><\/span>
<\/span><\/p>\n

Tocava la paret, feia la volta, m\u2019impolsava molt fort, com mai en la meva vida. Ja est\u00e0! S\u00f3c lliure de c\u00e0rregues. Observo el panorama, miro els resultats i\u2026 Veig el meu nom en tercera posici\u00f3. Aix\u00f2 em va parar el cor i, mirant com el meu entrenador saltava d\u2019alegria, vaig somriure amb tots els sentiments que em feien explotar de felicitat.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/span><\/p>\n


<\/span><\/span><\/span><\/div>\n

<\/p>\n

Finalment, al dia seguent, em vaig despertar a la meva habitaci\u00f3, no m\u2019ho podia creure! Era realment incre\u00efble i molt sorprenent per mi. Aix\u00ed va ser com vaig comprendre que en aquell moment anava a comen\u00e7ar el primer dia de la resta de la meva vida.<\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/span>

<\/b><\/span>??????????????????????????<\/b><\/span><\/p>\n

\n
ABANDONANT LA TRAG\u00c8DIA<\/span><\/span><\/b><\/div>\n
Clara Coca<\/span><\/span><\/b><\/div>\n
4t ESO-A<\/span><\/span><\/b>

<\/span><\/span><\/b><\/p>\n
<\/a><\/div>\n


<\/span><\/span><\/b><\/div>\n

<\/div>\n

<\/o:p><\/div>\n
Dimecres, 11 de Novembre, de 1973<\/span><\/span><\/div>\n
Vietnam<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Ja ha passat un altre dia, un dia m\u00e9s que porto en aquest lloc catastr\u00f2fic. Aqu\u00ed, el temps passa molt lentament. Avui no n\u2019he fet gaires, de fotografies. Nom\u00e9s una. Una, per\u00f2, que \u00e9s diferent de les altres, perqu\u00e8 t\u00e9 una hist\u00f2ria al darrere. La hist\u00f2ria d\u2019una fam\u00edlia que fuig de la guerra. Comen\u00e7ar\u00e9 des del principi. <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
S\u00f3c fot\u00f2graf, treballo per a un diari, Peace all over the World<\/i>, que est\u00e0 en contra de les guerres i de la viol\u00e8ncia. Jo em dedico a fer fotos per fer saber a la gent el dolor que est\u00e0 patint tot aquell que viu en aquestes situacions de guerra i pobresa. <\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Avui explico la hist\u00f2ria de la Xang, que ha lluitat fins al final per mantenir la seva fam\u00edlia unida. Jo estava agafant aigua del riu, per beure-la despr\u00e9s, quan, de sobte, han aparegut. Sense pensar-m\u2019ho, he agafat la meva c\u00e0mera i els he fet una foto. Els tres nens petits m\u2019han mirat molt sorpresos, per\u00f2 la mare, temorosa, els cridava perqu\u00e8 tornessin amb ella. Jo els he seguit. <\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Corrien espantats i molt r\u00e0pid. Entre ells hi havia una velleta que feia tot el possible per no quedar-se enrere. En veure els seus rostres de cansament, preocupaci\u00f3 i tristesa vaig decidir ajudar-los. Vaig agafar un dels nens de la m\u00e0 i un altre me’l vaig posar als bra\u00e7os. Vam c\u00f3rrer molt i durant molt temps, fins que vam veure un lloc on poder-nos refugiar i descansar una mica. <\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
La Xang, la mare dels nens, em va explicar que havien abandonat la seva casa perqu\u00e8 els havien atacat. Tamb\u00e9 em va dir que la dona gran era la seva mare. El seu marit s\u2019havia quedat lluitant, defensant el seu poble. Una ll\u00e0grima li va caure en recordar el seu home. Despr\u00e9s em va xiuxiuejar a l\u2019orella: cuida\u2019ls si us plau<\/i>. Aix\u00f2 no ho vaig entendre fins quan va dir que marxava a buscar menjar i ja feia una bona estona que no tornava. <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Sabia que havia marxat a recuperar el seu marit, per\u00f2 no ho vaig dir a ning\u00fa, per no amo\u00efnar-los m\u00e9s. Tots est\u00e0vem preocupats. Em vaig oferir per anar a buscar-la, per\u00f2 no m\u2019hi van deixar anar sol. Em van acompanyar i, encara que jo insist\u00eds, no hi va haver manera que hi an\u00e9s nom\u00e9s jo. <\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
M\u00e9s tard, despr\u00e9s d\u2019hores buscant sense trobar res, va comen\u00e7ar a fer-se de nit i est\u00e0vem destrossats. No la podia deixar aix\u00ed, aquella fam\u00edlia. Vaig fer un \u00faltim esfor\u00e7 per continuar buscant-la. El cansament em superava, no hi podia fer res m\u00e9s. Vaig sentir un soroll. Les fulles es movien i quan em vaig girar vaig veure la Xang que sostenia a un home ferit. <\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/b><\/div>\n
\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6\u21a6<\/span><\/b><\/div>\n

<\/span><\/b><\/div>\n
La nostra revoluci\u00f3<\/span><\/o:p><\/span><\/span><\/b><\/div>\n
M\u00f2nica Creo<\/span><\/b><\/div>\n
4t ESO-A<\/span><\/b><\/div>\n

<\/span><\/b><\/div>\n
<\/a><\/div>\n
http:\/\/www.worldpressphoto.org\/collection\/photo\/2016\/contemporary-issues\/john-j-kim<\/span><\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Em desperto pel soroll de l\u2019alarma. Com cada dia, no vull anar a l\u2019escola, per\u00f2 \u00e9s la meva obligaci\u00f3. Esmorzo, em preparo i marxo cap all\u00e0. Quan arribo a classe, com sempre, els meus companys em miren malament i xiuxiuejen entre ells. \u201cFora d\u2019aqu\u00ed, no et volem!\u201d, \u201cEts un negre in\u00fatil i a sobre pobre!\u201d. Aquests eren alguns comentaris que em feien di\u00e0riament a l\u2019escola, que per cert, era privada i nom\u00e9s hi estudiaven els nens rics. La meva mare va aconseguir-me una beca per estudiar all\u00e0, ja que ella era la cuinera de l\u2019escola i ja feia anys que hi treballava. Quan van acabar les classes i em dirigia a la sortida alg\u00fa em va donar una empenta i vaig caure al terra. Em va agafar els llibres i me’ls va tirar a les escombraries.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
–    Negre de merda! Espero que et moris! \u2013va cridar.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Tot seguit va marxar i jo em vaig quedar al terra plorant de la impot\u00e8ncia que sentia. <\/span><\/span>De cam\u00ed cap a casa, veig un afroameric\u00e0 amb una roba bastant bruta rebuscant entre la brossa. Amb curiositat, m\u2019apropo a ell i li pregunto qu\u00e8 busca. Ell em respon que busca menjar ja que la seva situaci\u00f3 \u00e9s dif\u00edcil i no t\u00e9 diners. Es diu Ryan i com que em fa pena, el convido a dinar a casa.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Durant l\u2019estona que vam passar junts, el vaig poder con\u00e8ixer m\u00e9s a fons. Ha patit una vida molt dura, la conviv\u00e8ncia a casa seva era complicada, hi havia mal \u201crotllo\u201d entre els membres de la seva fam\u00edlia i la gent sempre l\u2019havia jutjat pel seu color de pell. Com a mi!<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n
Amb el pas del temps ens vam fer millors amics, \u00e9rem inseparables, sempre ens ho pass\u00e0vem molt b\u00e9 junts i era la persona en qui m\u00e9s confiava. Encara hi havia gent que ens discriminava, per\u00f2 ens ten\u00edem l\u2019un a l\u2019altre i ens don\u00e0vem suport m\u00fatuament.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Un dia normal com qualsevol altre vam quedar els dos a casa meva per passar la tarda, per\u00f2 en Ryan estava trigant molt. Em vaig asseure a veure la televisi\u00f3 i a les not\u00edcies hi havia de titular un assassinat d\u2019un policia a un jove negre i resultava que era en Ryan. En aquell instant vaig notar com se\u2019m trencava el cor. Aix\u00f2 havia arribat massa lluny. Ja hav\u00edem assumit que la gent ens discriminaria sempre, per\u00f2 ni se\u2019m passava pel cap que la gent que se suposava que ens protegien tamb\u00e9 ho farien.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Aquella nit vaig sortir al carrer. Hi havia m\u00e9s gent concentrada all\u00e0, manifestant-se. Algunes de les persones portaven cartells amb algun esl\u00f2gan i altres amb fotos d\u2019en Ryan. Ara tots \u00e9rem un sol poble unit. Venjaria la mort del meu amic. La revoluci\u00f3 havia comen\u00e7at.<\/span><\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/b><\/div>\n
????????????????????<\/span><\/span><\/b><\/div>\n

<\/span><\/span><\/b><\/div>\n
Sobreviure a la vida<\/span><\/span><\/b><\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n
Mireia Ramon<\/span><\/b><\/div>\n
4t ESO-A<\/span><\/b>

<\/span><\/b><\/p>\n
<\/a><\/div>\n


<\/span><\/b><\/div>\n

<\/div>\n
Tots hem sentit a parlar dels canvis respecte a l\u2019antiguitat en els \u00e0mbits com la pobresa, l\u2019esclavitud, el racisme o el maltracte. Es suposa que actualment aquests problemes estan erradicats, si m\u00e9s no, en els pa\u00efsos desenvolupats. Per\u00f2, fixem-nos-hi b\u00e9… N\u2019estem segurs d\u2019aix\u00f2? Encara avui, en ple segle XXI, hi ha gent que est\u00e0 sotmesa a aquests tipus de c\u00e0stigs de per vida.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
I aqu\u00ed en tenim un clar exemple: un nen negre d\u2019uns 9 anys, amb uns folis que possiblement est\u00e0 llegint o estudiant, amb una samarreta deixada, un lle\u00e7ol est\u00e8s al terra, enmig de la brut\u00edcia i una cadena que el lliga a alguna paret. Qu\u00e8 \u00e9s el que ha hagut de fer aquest nen per mer\u00e8ixer acabar d\u2019aquesta manera? Per comen\u00e7ar, no hi ha ning\u00fa que es mereixi \u201cviure\u201d (si aix\u00ed se li pot dir) d\u2019aquesta manera. La persona que ha fet que aquest infant acabi encadenat en un recinte amb condicions p\u00e8ssimes per sobreviure, quin argument haur\u00e0 utilitzat? Que aquest nen ha robat dos tristos trossos de pa per poder alimentar la seva mare, els seus germans i el seu pare?  Que potser va ser destinat a ser soldat i no va assolir correctament els coneixements per a ser-ho? O simplement perqu\u00e8 \u00e9s negre? El motiu no el sabem, per\u00f2 sigui quin sigui, no \u00e9s un detonant per fer que la vida d\u2019una persona sigui tan menyspreada i infravalorada. I una de les pitjors coses \u00e9s que no nom\u00e9s \u00e9s aquest nen, sin\u00f3 que hi ha molt\u00edssimes persones que es troben en la mateixa situaci\u00f3 o encara pitjor. <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Aix\u00f2 no ho han triat ells, ells no han decidit viure d\u2019aquesta manera i, possiblement, aquest petit mai s\u2019hagu\u00e9s imaginat que acabaria sobrevivint a la vida com pogu\u00e9s. Les persones que controlen la vida d\u2019aquest i dels milers de persones que suporten m\u00e9s del mateix no s\u00f3n ning\u00fa altre que alg\u00fa  dels pa\u00efsos desenvolupats, com nosaltres. No els interessa que la gent d\u2019aquells pa\u00efsos se n\u2019adonoin que s\u00f3n molt rics en mat\u00e8ries \u00faniques en el m\u00f3n; per aix\u00f2 els tracten d\u2019aquesta manera, perqu\u00e8 no pensin que ells tamb\u00e9 podrien guanyar tants diners com ells estan fent a costa de la seva feina.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Tanmateix, aquest nen est\u00e0 acostumat a viure aix\u00ed, ell deu pensar que aix\u00f2 \u00e9s viure, mentre el que est\u00e0 fent \u00e9s superar totes les dificultats que se li estan posant per beneficiar altra gent. Si a la criatura li pregunt\u00e9ssim qu\u00e8 vol ser de gran, segurament no ens diria ser perruquer o policia, ni cuiner ni ballar\u00ed<\/i>, el m\u00e9s probable \u00e9s que no ens sab\u00e9s contestar. T\u00e9 tan interioritzat aquest estil de vida que es deu imaginar seguir aix\u00ed per sempre, sense tenir aspiracions. B\u00e0sicament, s\u2019ha criat sense ambicions, i com a molt li agradaria poder ser com l\u2019home que el deu estar controlant dia a dia. \u00c9s massa innocent per adonar-se\u2019n que all\u00e0 fora hi ha un m\u00f3n ple de possibilitats per a tothom i per a ser feli\u00e7. D\u2019aquesta manera, com es suposa que la humanitat ha d\u2019avan\u00e7ar si estem tractant els nostres iguals com a objectes in\u00fatils?<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Com a societat evolucionada i suposadament estable, haur\u00edem d\u2019intentar mirar per l\u2019altra gent i no nom\u00e9s per nosaltres, ja que no ens tractem a tots per igual ni amb el respecte que ens mereixem. Donar l\u2019esquena a la gent esclavitzada en contra de la seva voluntat ens fa ser persones, si se\u2019ns pot considerar aix\u00f2, sense sentiments i amb una car\u00e8ncia d\u2019empatia molt elevada. No \u00e9s tan dif\u00edcil deixar  a un nen anar a l\u2019escola, o a una mare poder donar-li quatre parets per a poder criar els seus fills, i treure\u2019ls de la pobresa que els est\u00e0 consumint i els est\u00e0 convertint en \u00e9ssers sense capacitats ni recursos. <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n

No costa tant intentar millorar el m\u00f3n.<\/span><\/span><\/h2>\n

????????????????????<\/span><\/span><\/b><\/h2>\n

CHARLES<\/span><\/span><\/b><\/h2>\n
Carolina Barrionuevo<\/b><\/span><\/span><\/div>\n
4t ESO-A<\/b><\/span><\/span><\/div>\n

<\/o:p><\/span><\/div>\n
<\/a><\/div>\n
 <\/o:p><\/span>http:\/\/www.worldpressphoto.org\/collection\/photo\/1995\/arts-and-entertainment\/gregor-schl%C3%A4ger\/11<\/b><\/span><\/span><\/div>\n
<\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
El Charles<\/b><\/span> va ser un nen extraordinari i proper amb tothom. Era estrany de veure ja que mai volia destacar. Sempre volia passar desapercebut. <\/span><\/span><\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Dic va ser<\/i> ja que en Charles no era de ferro com els altres, no tenia un cor podrit i els ulls embenats com molts, els quals estaven sempre circulant al seu costat en els passadissos llargs i estrets de l’internat Mrs.Newneighbourhood<\/b>.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Jo ja feia temps que seguia en Charles per les ombres. S\u00f3c el que diuen un “\u00e0ngel de la guarda” per\u00f2, sense l’ \u00e0ngel<\/i> ja que era (i s\u00f3c) un esperit curi\u00f3s i avorrit que no creu en el tal dit parad\u00eds<\/i> celestial ja que s\u00f3c aqu\u00ed encara, amb gent, fent voltes per la mateixa rotonda i corrent en els mateixos carrers.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Vaig estar al costat d’en Charles des que va n\u00e9ixer, ja que des de ben petit ha hagut de veure coses que un nen de la seva edat no hauria de veure, superar ( o almenys intentar-ho) situacions socials i familiars que cap \u00e9sser hum\u00e0 hauria d’experimentar en la seva vida.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Les \u00faltimes paraules d’ell van ser: \u201cS\u00f3c un nen espant\u00f3s, amb uns sentiments m\u00e9s rebuscats que els llibres de filosofia, vivint en una etapa de la humanitat t\u00f2xica i hip\u00f2crita en la qual no hi ha ning\u00fa que no hagi tingut pensaments negatius en algun moment de la seva vida. Faig f\u00e0stic…Fem f\u00e0stic…\u201d<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
En el seu dia a dia, haver de suportar menyspreus era una cosa rutin\u00e0ria i els blaus del seu cos anaven multiplicant-se cada dia que passava.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Els seus professors passaven<\/i> ol\u00edmpicament de la situaci\u00f3 de Charles i aquell fet feia que la breu vida d’aquest sigu\u00e9s molt m\u00e9s crua i dif\u00edcil de digerir.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
En Charles presentava grans dots de facilitat d’expressi\u00f3 escrita i impressionava veure l’originalitat dels seus relats, ja que semblava un escriptor professional.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Alguns companys del Charles deien que aquest tenia aquest do ja que a partir de la seva soledat va comen\u00e7ar a obrir-se un m\u00f3n interior en si mateix per a pair la mancan\u00e7a de companyia que patia cada dia, sense excepcions.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Els seus companys i professors el recorden com un nen callat i que plorava molt, molt\u00edssim, i la gran majoria de vegades ning\u00fa el reconfortava, ni de pas li preguntava res de res, ja que era el normal veure’l plorar.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Va arribar a l’internat quan era un nad\u00f3, de fet era el nen que m\u00e9s temps hi havia estat, per\u00f2 tothom el trobava a faltar des que va arribar.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
En Charles patia una malaltia anomenada telekdriasis,<\/i> la qual feia que, qui la patia, podia saber el que pensava la persona amb la qual estava parlant sense la capacitat de rebutjar-ne l’ordre d\u2019impedir-ho. No ho podia evitar…<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n


<\/span><\/span><\/p>\n

Des del seu naixement en una casa bruta en un dels barris m\u00e9s pobres de la ciutat, la gent ja deia: \u201caquest nen morir\u00e0 en les seves pr\u00f2pies mans, es veu des de lluny la seva profunditat i tristesa en els seus ulls, i nom\u00e9s acaba de n\u00e9ixer…\u201d. I tenien ra\u00f3, el Charles va morir trist, amb un sentiment profund en el seu cor i un somriure esborrat des que va posar un peu a l’internat.<\/span><\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030\u3030<\/span><\/div>\n

ALGUN DIA TORNAR\u00c9 AL MEU PA\u00cdS<\/span><\/span><\/b><\/h2>\n
\n
Tania Guerrero<\/b><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
4t ESO-A<\/b><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n

<\/b><\/span><\/span><\/div>\n
<\/a><\/div>\n
http:\/\/www.worldpressphoto.org\/collection\/photo\/2016\/spot-news\/warren-richardson<\/b><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Recordo <\/span>quan la mare m\u2019explicava com vam arribar a casa. Tothom va haver de fugir de S\u00edria cap a altres llocs o a altres pa\u00efsos llunyans, a causa dels bombardejos que hi havia al meu pa\u00eds; deixant rastres de destrucci\u00f3 d\u2019edificis, morts i persones desesperades sense cap lloc on viure. Els meus amics d\u2019inf\u00e0ncia van ser assassinats. En aquell moment, quan els vaig veure en aquell estat, no em vaig poder moure. El meu cos estava paralitzat i el meu cap s\u2019emplenava de coses espantoses. Sempre recordar\u00e9 aquella imatge. Tot era envoltat d\u2019obscuritat.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Tothom estava desesperat i se n\u2019anava corrents.  La meva germana, jo i els meus pares ens vam escapar d\u2019aquell infern, tamb\u00e9. Van agafar diners per a poder sobreviure i per a poder anar a un altre pa\u00eds que no fos S\u00edria. Van passar setmanes… Fins que es va acabar el menjar que hav\u00edem guardat. Dos mesos despr\u00e9s, va arribar la mort de la meva germana. Ella estava molt malalta, desnodrida i cansada de l\u2019acumulaci\u00f3 de l\u2019esgotament. Ja no podia m\u00e9s. Es notava.  Els meus pares cont\u00ednuament l\u2019estaven animant perqu\u00e8 no es mor\u00eds. Per\u00f2, no ho van aconseguir. Els meus ulls es van omplir de ll\u00e0grimes ja que havia perdut la meva estimada germana petita. No em van deixar veure-la. La meva mare li va tancar els ulls i la vam cobrir amb una pe\u00e7a de roba, i ens vam acomiadar d \u2019ella.<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Vam planejar com poder arribar al Mar Mediterrani. Vam pagar a les m\u00e0fies amb tots els diners que ens quedaven. Vam pujar a un autob\u00fas. Aquell espai era molt estret. No pod\u00edem respirar perqu\u00e8 \u00e9rem molts. Una persona de la m\u00e0fia ens va dir que quan vei\u00e9ssim un policia ens hav\u00edem d\u2019ajupir. El trajecte va ser molt dur ja que l\u2019ambient feia olor d\u2019humanitat, est\u00e0vem molt estrets i tothom feia les seves necessitats dins l\u2019autob\u00fas ja que no podien parar-se pel cam\u00ed. En aquest lloc tan tancat, estava a punt de desmaiar-me. Tenia ganes de vomitar. El nostre malson no s\u2019havia acabat. Despr\u00e9s, vam pujar tots a una barca molt petita, que ens va ajudar a travessar el mar Mediterrani. Els meus pares em van dir que hav\u00edem arribat a Gr\u00e8cia. Vam haver de continuar a peu, caminat molts dies, amagats perqu\u00e8 no ens trobessin. Vol\u00edem arribar a  la frontera de Maced\u00f2nia. En aquell moment ens esperava una aventura horrible. Vam sentir sorolls de trets i totes les persones vam comen\u00e7ar a c\u00f3rrer. La meva mare em va agafar molt fort entre els seus bra\u00e7os, tot i que jo ja pesava una mica. Llavors, va ser quan la vam veure. Em va semblar un monstre que se\u2019m volia menjar. Vam haver de travessar la tanca si vol\u00edem continuar. Primer, la meva mare, i despr\u00e9s jo. El meu pare es va sacrificar. Ell no va poder travessar-la ja que el van agafar quan estava apunt de passar a l\u2019altre costat. La meva mare estirava la seva m\u00e0 per ajudar-lo. Per\u00f2, el pare li va dir que ell es quedava, que estaria b\u00e9 i que ja tornaria sa i estalvi al nostre costat. No va tornar mai. Segurament va morir, ja que el devien retornar a S\u00edria. Al principi, la meva mare estava molt trista, per\u00f2 va haver de fer el cor fort per salvar-me a mi. Vam passar uns quants dies amb molt fred i amb molta gana. Ens vam haver de refugiar en llocs molt humits, freds i foscos.  <\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Finalment, el llarg viatge tocava la fi. Unes persones, que em van semblar molt bones i amables, ens van ajudar. Portaven un s\u00edmbol en forma de creu roja. Ens van donar menjar, aigua i sostre. Van ser molt generosos amb tots nosaltres. Ens van ajudar a sobreviure i a buscar una nova llar en un pa\u00eds diferent.<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Jo encara penso que algun dia podr\u00e9 tornar a S\u00edria, al meu pa\u00eds, per\u00f2 sense el meu pare ni la meva germana…<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n

<\/p>\n

<\/span><\/div>\n

<\/p>\n

\n
????????????????????????????????????????<\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els alumnes de 4t ESO han elaborat una s\u00e8rie de relats que els han suggerit diferents imatges. Havien d’entrar a la p\u00e0gina de World press photo<\/a> i triar una fotografia que els crid\u00e9s l’atenci\u00f3, que els impact\u00e9s… O com vam dir a classe: “Potser… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":5861,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[348],"tags":[],"class_list":["post-5833","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-atzucac"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5833","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5833"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5833\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23005,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5833\/revisions\/23005"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5861"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5833"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5833"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5833"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}