{"id":5831,"date":"2017-03-01T18:57:00","date_gmt":"2017-03-01T17:57:00","guid":{"rendered":""},"modified":"2021-09-08T00:56:56","modified_gmt":"2021-09-07T22:56:56","slug":"entre-dos-pols","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/atzucac\/entre-dos-pols\/","title":{"rendered":"Entre dos pols"},"content":{"rendered":"
Aquest article pret\u00e9n mostrar els raonaments que han fet l’Anna Pujadas<\/b>, la Carla Riera<\/b> i la Gemma Mateu<\/b> (1r de batxillerat-Humanitats) sobre un dels aspectes m\u00e9s rellevants de l’obra C\u00e0ndid o l’optimisme,<\/u> de Voltaire<\/b>, que hem pogut llegir a Literatura Universal<\/b>.<\/div>\n
<\/div>\n
Com el mateix t\u00edtol indica, C\u00e0ndid <\/b>\u00e9s un \u00e9sser innocent que fa un viatge inici\u00e0tic que li permet descobrir les causes i els efectes que es desprenen de l’exist\u00e8ncia. Sempre des d’una actitud oberta, positiva i optimista.<\/div>\n
<\/div>\n
En aquest cam\u00ed, l’acompanyen diferents personatges; dos dels m\u00e9s importants s\u00f3n Pangloss <\/b>(conven\u00e7ut que tot el que passa t\u00e9 una ra\u00f3 de ser i que aix\u00f2 \u00e9s el millor que podria succeir) i Mart\u00ed <\/b>(fervent defensor de la teoria derrotista que proclama que tot est\u00e0 escrit i que no cal lluitar per canviar all\u00f2 que t\u00e9 un final irremissiblement fatal).<\/div>\n
Davant d’aquests dos pols oposats<\/b>, C\u00e0ndid descobrir\u00e0 qu\u00e8 \u00e9s la vida… O no…<\/div>\n
<\/div>\n
<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
PANGLOSS I MART\u00cd: FILOSOFIES OPOSADES?<\/o:p><\/b><\/span><\/span><\/div>\n

<\/b><\/span><\/span><\/div>\n
CARLA RIERA HERRERA (1r BTX-H)<\/b><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
En el relat de Voltaire de C\u00e0ndid o l\u2019optimisme<\/i> hi podem trobar dos personatges molt importants en el transcurs de la hist\u00f2ria: Pangloss i Mart\u00ed. El primer en apar\u00e8ixer \u00e9s Pangloss, que \u00e9s el mestre i tutor de C\u00e0ndid mentre ell es cria al castell de Thunder-ten-tronckh. \u00c9s un fil\u00f2sof molt valorat a la zona, \u00e9s un dels m\u00e9s importants. Al savi Mart\u00ed, en canvi, el coneix m\u00e9s endavant. C\u00e0ndid va a la recerca de l\u2019home m\u00e9s desgraciat i quan Mart\u00ed li explica la seva hist\u00f2ria, sap que ha trobat a qui buscava.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Si analitzem les idees del fil\u00f2sof Pangloss r\u00e0pidament veiem que \u00e9s una persona optimista, fins i tot innocent, que creu que les coses sempre van el millor possible i que el m\u00f3n \u00e9s d\u2019una determinada manera perqu\u00e8 aix\u00ed ha de ser. Aquesta idea \u00e9s massa extremista, per\u00f2 tot i aix\u00ed, C\u00e0ndid mentre viu a l\u2019id\u00edl\u00b7lic castell de Westf\u00e0lia creu cegament en aix\u00f2. Per\u00f2 a la que comen\u00e7a el seu viatge i veu tot el que realment passa al m\u00f3n, es q\u00fcestiona la manera de pensar del seu mestre. Per\u00f2 Pangloss no, ell \u00e9s un personatge pla i fidel a l\u2019optimisme. <\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n
\u201c-\u00c9s cosa demostrada \u2013deia Pangloss- que les coses s\u00f3n com s\u00f3n i no poden ser de cap altra manera: perqu\u00e8, si tot \u00e9s fet d\u2019acord amb un fi, \u00e9s tot necess\u00e0riament a fi de b\u00e9.\u201d (P\u00e0gina 11) Amb aquest personatge Voltaire vol fer s\u00e0tira del fil\u00f2sof Gottfried Leibniz. Ja que Voltaire, al contrari dels altres pensadors de l\u2019\u00e8poca que admiraven la seva feina, la criticava i la qualificava de poc original, i fins i tot, absurda.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Pel que fa al savi Mart\u00ed podem afirmar sense por d\u2019equivocar-nos que \u00e9s un personatge pessimista com cap altre. A l\u2019obra s\u2019intueix que aquesta manera de pensar es deu a les desgr\u00e0cies que ha patit. Tamb\u00e9 \u00e9s un personatge pla, des que coneix a C\u00e0ndid fins que arriba a Constantinoble, no canvia la seva manera de veure que les coses sempre van el pitjor possible.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
\u201cPenso que tot va de tort, a casa nostra, que ning\u00fa no sap quin \u00e9s el seu rang ni quina \u00e9s la seva feina, ni el que fa ni el que hauria de fer, i que […] la gent passa la resta del temps en discussions absurdes…\u201d \u2013Mart\u00ed (P\u00e0gina 121)<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n

<\/p>\n

Aquestes dues filosofies s\u00f3n tant oposades que arriben a coincidir en alguns aspectes. Els pols oposats s\u2019atrauen. Els dos personatges creuen que, per b\u00e9 o per mal, tot est\u00e0 destinat a acabar d\u2019una determinada manera. Aix\u00f2 fa que cap dels dos es preocupi per interferir en el que els passa. \u00c9s a dir, les dues maneres de pensar, una optimista i l\u2019altra pessimista, acaben portant a la mateixa manera d\u2019actuar: el conformisme i la passivitat. Potser no s\u00f3n tant oposades com pot semblar a simple vista i queda demostrat que tots els extrems cauen en l\u2019absurd.<\/span><\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
COMPARATIVA ENTRE PANGLOSS I MART\u00cd<\/o:p><\/span><\/span><\/b><\/div>\n

<\/span><\/span><\/b><\/div>\n
ANNA PUJADAS CARVAJAL (1r BTX-H)<\/span><\/span><\/b><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Els personatges de Pangloss i Mart\u00ed s\u00f3n, per mi, igual que en moltes hist\u00f2ries hi ha el b\u00e9 i el mal que es representen amb la llum i la foscor, doncs, l\u2019optimisme i el pessimisme amb les mateixes representacions.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Pangloss \u00e9s una invenci\u00f3 genial de Voltaire, alg\u00fa que creu fervent que tot va b\u00e9 tot i dir, ell mateix, en romandre a la masoveria, que fins i tot hom dubta del seu m\u00e8tode, nom\u00e9s que el segueix defensant per no perdre la credibilitat. Podr\u00edem dir que el sentit del llibrere posa en aquest personatge. Si no hagu\u00e9s tingut aquest mestre, segurament C\u00e0ndid no hagu\u00e9s desenvolupat aquest pensament positiu i el llibre no hagu\u00e9s tingut cap gr\u00e0cia, li hagu\u00e9s faltat aquest punt ir\u00f2nic amb el que Voltaire es queixa de tots i de tothom, per\u00f2 amb rauxa. I, el fet que el propi personatge sigui una caricatura exagerada per a riure\u2019s d\u2019alg\u00fa a qui Voltaire no tenia en gaire alta consideraci\u00f3 i que sigui, com he dit, la base de la resta de sat\u00edrica del llibre, \u00e9s mostrar un do i una gr\u00e0cia excepcionals. Aquest home en concret va ser el fil\u00f2sof Leibniz, que es va inventar la branca filos\u00f2fica de la teodicea, que busca  justificar el mal que hi ha al m\u00f3n refermant una gran bondat en d\u00e9u. Podr\u00edem dir que la m\u00e9s gran exageraci\u00f3 d\u2019aquest pensament en tot el llibre \u00e9s el moment en que Jaume l\u2019anabaptista cau al mar del port de Lisboa i Pangloss atura C\u00e0ndid, que el volia anar a salvar, dient-li que Lisboa havia estat creada expressament perqu\u00e8 l\u2019anabaptista s\u2019hi ofegu\u00e9s.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
D\u2019altra banda, hi tenim un altre fil\u00f2sof amb un paper tamb\u00e9 molt important a la hist\u00f2ria. La introducci\u00f3 d\u2019aquest personatge tan pessimista, completament el contrari de Pangloss, ja no deixa dubte que Voltaire s\u2019est\u00e0 rient del m\u00f3n i de la vida.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Mart\u00ed ens explica que \u00e9s maniqueu. Els maniqueus creien en l\u2019exist\u00e8ncia de dos pilars al m\u00f3n, el b\u00e9 i el mal, i la constant lluita entre aquests. Aquest pensament queda present en la hist\u00f2ria des del moment que aquest home hi treu el cap, ja que, com deia al principi, conviuen en el relat la llum (Pangloss) i la foscor (Mart\u00ed). Sembla ser que Mart\u00ed s\u2019havia resignat a creure que el mal s\u2019ha mejat el b\u00e9. Com diu ell quan el vaixell on viatjava el pirata holand\u00e8s que havia estafat C\u00e0ndid \u00e9s enfonsat \u201cD\u00e9u ha castigat aquell bergant , el diable ha ofegat els altres\u201d.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Podem veure com Voltaire d\u00f3na suport a la ideologia dels maniqueus, amb la qual sempre s\u2019havia sentit temptat. La hist\u00f2ria fa vigent el fet que \u00e9s un pensament molt m\u00e9s realista que no pas el de Pangloss.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Aix\u00ed doncs, jo crec que Voltaire va introduir aquests dos personatges al llibre com a \u00fanica cosa seriosa encara que fos sense saber-ho (a part dels insults que hi llan\u00e7a a tort i a dret). Ens fan pensar amb quin ideal ens volem quedar. Ja s\u00e9 que retrata Pangloss com alg\u00fa rid\u00edcul, per\u00f2, si no li volia donar la ra\u00f3, ho va fer m\u00e9s del que es creia, ja que es passa la meitat del llibre donant-li suport, encara que sigui ir\u00f2nicament, i et fa pensar en coses optimistes que potser no havies visualitzat abans.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
<\/span><\/span><\/div>\n
Aquests dos personatges s\u00f3n els que li donen el toc profund a la hist\u00f2ria, els que et fan pensar. I tu, amb quin et quedes?<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
DE SALMONS I MEDUSES<\/b><\/span><\/span><\/div>\n

<\/b><\/span><\/span><\/div>\n
GEMMA MATEU MAS<\/b><\/span><\/span><\/div>\n

<\/b><\/span><\/span><\/div>\n

<\/b><\/span><\/span><\/div>\n
Lafilosofia no nom\u00e9s serveix per pensar i plantejar-te preguntes, tamb\u00e9 pot ser un estil de vida. I quines dues filosofies de vida m\u00e9s oposades que les de Panglos i Mart\u00ed?<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
L\u2019un diu que tot va b\u00e9, i tot va com ha d\u2019anar; l\u2019altre diu que tot va malament, i que mai tot anir\u00e0 com hauria d\u2019anar. Aix\u00ed doncs, podem diferenciar entre un clar positivisme i negativisme.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
En fred, podem dir que cap dels dos t\u00e9 ra\u00f3: no tot sempre va com nosaltres voldr\u00edem, per\u00f2 tampoc \u00e9s la fi del m\u00f3n. Tot i aix\u00ed, filosofies com aquestes s\u00f3n m\u00e9s atractives si les posem en pr\u00e0ctica. Amb aix\u00f2 vull dir que no serveix de res dir que tot va b\u00e9, ho hem de sentir. Com que veig que tot s\u2019est\u00e0 complicant massa, posar\u00e9 un exemple.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Pangloss es passa la seva vida afirmant que tot va b\u00e9 i mentrestant li passen coses horribles. Marti, en canvi, creu que tot va malament, i ja ho t\u00e9 tan assumit que li \u00e9s indiferent. Al final, els dos personatges intenten arribar a una felicitat mitjan\u00e7ant els seus pensaments.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Pangloss creu que si ell pensa que tot va b\u00e9, hi anir\u00e0. D\u2019aquesta manera ell aconseguir\u00e0 evitar els mals del m\u00f3n. Mart\u00ed, creu que si \u00e9s indiferent a totes les maldats que li ofereixi la vida tamb\u00e9 aconseguir\u00e0 aquesta felicitat. Estem parlant doncs, d\u2019un salm\u00f3 i una medusa.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Els salmons van contracorrent; parlem doncs, de Pangloss, negant el que \u00e9s evident, i \u00e9s que la societat t\u00e9 coses que fallen. No existeix la perfecci\u00f3.<\/span><\/span><\/div>\n
Les meduses en contrapunt, es deixen portar pel corrent, com Mart\u00ed, no intentant amagar la realitat i acceptant-la, amb l\u2019objectiu de no fer-s\u2019hi m\u00e9s mal.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Pangloss arriba en el punt en qu\u00e8 accepta que tot li ha anat malament, per\u00f2 que porta tants anys negant la imperfecci\u00f3 de la societat que ara no diria el contrari.<\/span><\/span><\/div>\n
Jo crec que la perfecci\u00f3 es troba en la imperfecci\u00f3. Quina frase m\u00e9s instagramer<\/i>, diria alg\u00fa. Per\u00f2 el que vull expressar \u00e9s que no crec que la bellesa es trobi en all\u00f2 que no \u00e9s bell, sin\u00f3 que nosaltres decidim qu\u00e8 \u00e9s perfecte i qu\u00e8 no ho \u00e9s.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Relativitat perfectiva, l\u2019anomeno jo.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Perqu\u00e8, si estem enamorats d\u2019una persona, no li veiem els defectes? No \u00e9s que aquests desapareguin, \u00e9s que per a nosaltres no existeixen. Aix\u00ed doncs, perqu\u00e8 no enamorar-nos de la societat? Clar est\u00e0 que aquesta seguir\u00e0 tenint els seus pros i contres, per\u00f2 que importa, si n\u2019estem enamorats? Sarna con gusto, no pica.<\/i><\/span><\/span><\/div>\n

<\/i><\/span><\/span><\/div>\n
Aix\u00f2 em recorda a una can\u00e7\u00f3 de Lennon que deia: <<Dir\u00e0s que s\u00f3c un somiatruites, per\u00f2 no s\u00f3c l\u2019\u00fanic. Espero que un dia ens acompanyis, i el m\u00f3n ser\u00e0 un de sol>>. Reconec que, com ell, estic perseguint una utopia, per\u00f2 que en seria, del m\u00f3n, sense gent que somia?<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Tot i aix\u00ed s\u00e9 que no tothom t\u00e9 les ganes de tenir una possibilitat bastant gran de fracassar en unes espectatives, per\u00f2 no hem d\u2019oblidar que al mar no nom\u00e9s existeixen meduses i salmons. Hi ha una gran varietat de peixos: voladors, que surten i entren a la superf\u00edcie; els pallasso, quees refugien en an\u00e8mones, protegides, aix\u00ed de tot perill; grups gegants de peixos min\u00fasculs; taurons; dofins; balenes…<\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
<\/span><\/span><\/div>\n
La difer\u00e8ncia entre tu i un peix \u00e9s que tu tries la teva filosofia de vida, aix\u00ed com l\u2019ess\u00e8ncia de la teva felicitat.<\/span><\/span><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest article pret\u00e9n mostrar els raonaments que han fet l’Anna Pujadas, la Carla Riera i la Gemma Mateu (1r de batxillerat-Humanitats) sobre un dels aspectes m\u00e9s rellevants de l’obra C\u00e0ndid o l’optimisme, de Voltaire, que hem pogut llegir a Literatura Universal.<\/p>\n

Com el mateix t\u00edtol indica, C\u00e0ndid… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":5847,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[348],"tags":[],"class_list":["post-5831","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-atzucac"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5831","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5831"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5831\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23002,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5831\/revisions\/23002"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5847"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5831"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5831"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5831"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}