Regi\u00f3-frontera: <\/strong>El concepte “Frontera” \u00e9s una paraula que es refereix al l\u00edmit territorial de una zona, un pa\u00eds, una parcel\u00b7la i la qual pot ser real o imaginaria. I el concepte regi\u00f3 \u00e9s l’espai que hi ha a dins d’aquest l\u00edmits territorials. Un cop ho hem tingut clar ho hem experimentat amb l’experiment, en el qual hem fet servir els caramels lacasitos.<\/p>\n Capilaritat: <\/strong>Els gots s\u2019omplen d\u2019aigua i a cada got\u00a0 s\u2019hi tiren unes gotes de colorant , amb els tres colors primaris a cada got. El paper absorbent far\u00e0 que aquest colors es barregin creant els colors secundaris.<\/p>\n El paper que no es mulla: <\/strong>Hem ficat un tros de paper dins un got, fent que la base quedi coberta pel paper.Hem posat el got amb la base apuntant cap a dalt, sobre la safata amb plena d’aigua. Hem deixat el got enfonsat del rev\u00e9s durant 20 segons.Que ha passat? El got es mulla per\u00f2 el paper de dins no.Per qu\u00e8 el paper no es mulla? El paper no es mulla perqu\u00e8 dins del got sempre quedar\u00e0 una capa d’aire. Llavors com que l’aire es un gas i l’aigua es un l\u00edquid, un fa for\u00e7a cap a dalt i un altre cap a baix, i com que els gasos s\u00f3n m\u00e9s forts fa que sota el got hi hagi una petita quantitat d’aigua i per aix\u00f3 al treure el got fa un soroll i no es mulla el got.<\/p>\n La llauna equilibrista: <\/strong>Com \u00e9s que una lluna de refresc es mant\u00e9 inclinada en equilibri sense que res la sostingui. Impossible? Doncs no, \u00e9s possible. Perqu\u00e8 es conservi en equilibri, la llauna ha de contenir una quantitat de l\u00edquid equivalent a un ter\u00e7 de la seva capacitat. Aix\u00ed s\u2019aconsegueix que el centre de gravetat quedi just per sobre de la vora on el cos recolza.<\/p>\n \u00a0<\/b>L’iman: <\/strong>Els imants s\u00f3n objectes capa\u00e7os d\u2019atreure objectes fabricats amb ferro, per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019altres metalls com el coure i el n\u00edquel. Els imants tenen dues zones: el pol nord magn\u00e8tic i el pol sud magn\u00e8tic. Qu\u00e8 passa si acosteu dos imants? I si en gireu un i el torneu a acostar al primer? Els imants es poden atreure o repel\u00b7lir. Si s\u2019enfronten pels pols diferents els imants s\u2019atreuen. En canvi, si s\u2019enfronten pels pols iguals, els imants es repel\u00b7leixen. En\u00a0 aquest experiment hem fet servir un got d’aigua en el qual hem introdu\u00eft uns clips i despr\u00e9s de fer unes estimacions sobre si l’iman funcionaria per atraure els clips per la part de fora, com ho em fet quan no hi havia aigua dins el got, hem vis que si que funciona.<\/p>\n L’absorci\u00f3 estrella: <\/strong>Es fa una estrella amb els escuradents partits pel mig i es tira unes gotes d\u2019aigua al mig. Per absorci\u00f3 l\u2019estrella es va obrint.<\/p>\n Fem llaminadures al buit:<\/strong> Hem posat dins un env\u00e0s que es pugui treure l’aire unes llaminadures toves tipus n\u00favols, ja que estan formades per aire, sucre, gelatina i colorant. Hem tapat l’env\u00e0s i amb un aparell hem anat traient l’aire i que ha passat? Les llaminadures s’han comen\u00e7at a inflar i s’han tornat gegants.! Perqu\u00e8? L’aire que hi ha dins les llaminadures, est\u00e0 atrapat a dins d’elles i no es pot escapar. Quan traiem l’aire de dins l’env\u00e0s la pressi\u00f3 disminueix i l’aire que hi ha a les llaminadures s’expandeix i\u00a0 ocupa m\u00e9s volum i es fa gegant. Per\u00f2 quan hem obert el pot l’aire ha entrat a l’env\u00e0s, la pressi\u00f3 ha augmentat i les llaminadures han tornat al seu estat del principi.<\/p>\n \u00a0<\/b>La tinta invisible: <\/strong>Primer de tot, exprimim la llimona per obtenir el seu suc. A continuaci\u00f3 suquem el pinzell d’aquarel\u00b7lal a suc de la llimona i escriurem al paper el missatge secret sense que ning\u00fa ens vegi. Deixarem que el paper s\u2019assequi perqu\u00e8 el nostre missatge es faci invisible. Hem d\u2019esperar uns minuts.Per poder veure de nou el que hem escrit, aproparem el paper a l\u2019espelma encesa amb molt de compte per tal que no es cremi totalment el paper. Qu\u00e8 passa? La llimona \u00e9s un fruit c\u00edtric. Aquest fruits contenen un \u00e0cid que es diu \u00e0cid c\u00edtric que \u00e9s un compost org\u00e0nic<\/strong>. Quan ho apropem a una font de calor, en aquest cas una espelma, generem\u00a0una reacci\u00f3 qu\u00edmica de carbonitzaci\u00f3<\/strong>. La part que t\u00e9 l\u2019\u00e0cid c\u00edtric del suc de llimona\u00a0s\u2019oxida\u00a0<\/strong>deixant una subst\u00e0ncia de color marr\u00f3. I apareix el missatge.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-imma-lloret\/wp-content\/uploads\/usu1420\/2024\/05\/il_fullxfull.1951182188_ixe7-1-1024x1024.jpg\")
<\/a><\/p>\n