Primer<\/p>\n
Quina cosa pot ser m\u00e9s delicada que un ou de veritat en mans d’un nen\/a de primer?<\/p>\n
Alumnes:<\/strong> Dem\u00e0 hem de venir a l’escola amb un ou personalitzat (amb cara, ulls, boca,…). Un cop tinguem l’ou acabat comen\u00e7ar\u00e0 la seva vida, si per casualitat ens cau no podrem agafar cap m\u00e9s ou i comen\u00e7ar el joc de nou.<\/p>\n Espero que en veure la cara del teu fill\/a el trobis ben bonic i estiguis disposat a estimar-lo molt.<\/p>\n Segur que ser\u00e0s un bon pare o\u00a0mare.<\/p>\n Fam\u00edlies:<\/strong> L’activitat de l’ou est\u00e0 pensada per treballar les emocions. A primer ens toca fer un pas endavant i a part d’estar content o trist, de recon\u00e8ixer si estic o no enfadat, amb aquesta proposta, pretenem treballar el sentiment de p\u00e8rdua.<\/p>\n El sentiment de p\u00e8rdua, la idea de la mort, cal treballar-la tamb\u00e9 amb els nens, \u00e9s molt important i no sempre pensem en tractar-la. Nom\u00e9s en petites dosis seran capa\u00e7os m\u00e9s endavant, de tenir eines que els ajudin a fer m\u00e9s portable una situaci\u00f3 dolorosa.<\/p>\n Per tant, arrisquem, tinguem un fill ou, procurem que el nen\/a reconegui lla\u00e7os d’afecte cap a l’ou, deixem que jugui com amb un nino, avisem-lo que cal preveure moltes situacions perqu\u00e8 l’ou pot caure amb molta facilitat i, segurament, si passa, l’ou es trencar\u00e0. A partir d’aqu\u00ed deixem que faci quantes m\u00e9s coses millor, i si cau, ajudem-lo a canalitzar la seva tristesa, la seva impot\u00e8ncia, la seva frustraci\u00f3. Deixem que plori, deixem que expressi els seus sentiments, segurament amb r\u00e0bia, potser amb desconsol. Ara aconseguir\u00e0 sobreposar-se, parlem-ne, fem-li veure quan important ha estat estimar, parlem-li del record, dels bons moments, del que hem estat capa\u00e7os d’estimar.<\/p>\n No utilitzeu frases com: Vaja tonteria, plores per un ou!, Era un joc!, No t\u00e9 cap import\u00e0ncia nom\u00e9s \u00e9s un joc! Nom\u00e9s era un ou!,… El nen\/a pot arribar a estimar l’ou. No menyspreem els seus sentiments. fem-li costat.<\/p>\n Tampoc \u00e9s recomanable que nosaltres li proposem saltar-se les normes: va que et bullir\u00e9 l’ou! En farem un altre, no et preocupis que ning\u00fa ho sabr\u00e0, ser\u00e0 el nostre secret! Deixa’l a casa que no se’t trenqui,… Recordem que nosaltres som el seu referent i model.<\/p>\n Treballem que si l’ou cau potser pot ser culpa d’un altre, s\u00ed, per\u00f2 tampoc aix\u00f2 ens servir\u00e0 per fer-nos un altre ou. A la vida podem perdre un \u00e9sser estimat per ‘culpa’ d’un altre. Treballem l’acceptaci\u00f3 de la realitat.<\/p>\n I confieu en ells. No els digueu: No et durar\u00e0 ni un dia, No podr\u00e0s, Segur que et caur\u00e0,…<\/p>\n L’ou \u00e9s una activitat molt potent, treballant plegats en podem treure molt de suc. Com sempre no ser\u00e0 f\u00e0cil, per\u00f2 en acabar pot resultar molt satisfact\u00f2ria si tots hi hem estat implicats.<\/p>\n Gr\u00e0cies<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Primer
\nQuina cosa pot ser m\u00e9s delicada que un ou de veritat en mans d’un nen\/a de primer?
\nAlumnes: Dem\u00e0 hem de venir a l’escola amb un ou personalitzat (amb cara, ulls, boca,…). Un cop tinguem l’ou acabat comen\u00e7ar\u00e0 la seva vida, si per casualitat ens cau… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1008,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[10,1,4],"tags":[31,36],"class_list":["post-1007","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r","category-general","category-portada","tag-ed-emocional","tag-filosofia-318"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-elpilar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1007","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-elpilar\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-elpilar\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-elpilar\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-elpilar\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1007"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-elpilar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1007\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1009,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-elpilar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1007\/revisions\/1009"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-elpilar\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1008"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-elpilar\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1007"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-elpilar\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1007"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-elpilar\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1007"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}