{"id":650,"date":"2017-09-03T16:58:15","date_gmt":"2017-09-03T14:58:15","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/col-carmelites\/?page_id=650"},"modified":"2017-09-04T19:20:58","modified_gmt":"2017-09-04T17:20:58","slug":"linea-balancejada-daudio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-carmelites\/conceptes-tecnics\/linea-balancejada-daudio\/","title":{"rendered":"Linea balancejada d’audio"},"content":{"rendered":"

La\u00a0l\u00ednia balancejada d’\u00e0udio<\/b>\u00a0\u00e9s el balan\u00e7 o equilibri entre dues parts d’una\u00a0l\u00ednia de transmissi\u00f3<\/a>, per aix\u00f2 tamb\u00e9 s’empra el terme l\u00ednia equilibrada. Les l\u00ednies s’equilibren mitjan\u00e7ant un\u00a0transformador<\/a>\u00a0o b\u00e9 electr\u00f2nicament.<\/p>\n

Una l\u00ednia equilibrada es du a terme mitjan\u00e7ant dos conductors, un d’ells denominat viu o calent el qual porta el senyal en fase (normalment de color vermell), l’altre denominat retorn o fred porta el senyal desfasat 180\u00b0 denominat contrafase (normalment de color negre). Aquest parell de conductors va cobert per una malla connectada a massa. Amb aquesta disposici\u00f3, s’aconsegueix millorar la resposta davant una\u00a0interfer\u00e8ncia<\/a>\u00a0que ofereix una\u00a0l\u00ednia no balancejada d’\u00e0udio<\/a>. La difer\u00e8ncia entre ambdues \u00e9s considerable, podent arribar als 80\u00a0db<\/a>\u00a0(m\u00e9s quan es tracta de l\u00ednies microf\u00f2niques d’alta qualitat).<\/p>\n

Aquesta millora es fonamenta en el fet que si una interfer\u00e8ncia aconsegueix travessar la malla, indueix el transitori en ambd\u00f3s conductors en el mateix sentit. En el receptor, per desequilibri la l\u00ednia, s’ha d’invertir el senyal que porta la contrafase i sumar-la a la fase (o sigui restar ambd\u00f3s senyals) aconseguint aix\u00ed duplicar l’amplitud del senyal resultant. En invertir la contrafase, el transitori queda invertit tamb\u00e9, i al sumar amb la fase, coincidint amb el transitori all\u00e0 indu\u00eft, aquest s’anul\u00b7la. Pel que fa a la intensitat tindrem, que el transitori induir\u00e0 un corrent (o soroll) de la mateixa magnitud en els dos conductors de la l\u00ednia, per\u00f2 com aquest corrent indu\u00eft circula pels dos conductors en el mateix sentit, quan es troben a l’extrem receptor, s’anul\u00b7len m\u00fatuament.<\/p>\n

Aquest tipus d’interfer\u00e8ncia \u00e9s coneguda com a senyal de mode com\u00fa. Precisament, en moltes especificacions apareix com a dada el\u00a0CMRR<\/a>\u00a0que \u00e9s la relaci\u00f3 de rebuig del mode com\u00fa (CMR) i com ha quedat dit, el seu valor ha de ser, almenys, de 80 dB.<\/p>\n

Aquesta bona resposta davant l’atac d’interfer\u00e8ncies \u00e9s la ra\u00f3 per la qual les l\u00ednies balancejades s’utilitzen en el camp professional.<\/p>\n

Casos t\u00edpics de l\u00ednies balancejades s\u00f3n les constitu\u00efdes mitjan\u00e7ant\u00a0parell sim\u00e8tric<\/a>\u00a0o\u00a0parell trenat<\/a>. En les l\u00ednies telef\u00f2niques balancejades, normalment limitades al\u00a0lla\u00e7 local<\/a>, els conductors d’un parell formen el balanceig. Les l\u00ednies de dades, incl\u00f2s l’\u00e0udio digital\u00a0AES\/EBU<\/a>, tamb\u00e9 se solen balancejar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La\u00a0l\u00ednia balancejada d’\u00e0udio\u00a0\u00e9s el balan\u00e7 o equilibri entre dues parts d’una\u00a0l\u00ednia de transmissi\u00f3<\/a>, per aix\u00f2 tamb\u00e9 s’empra el terme l\u00ednia equilibrada. Les l\u00ednies s’equilibren mitjan\u00e7ant un\u00a0transformador<\/a>\u00a0o b\u00e9 electr\u00f2nicament.
\nUna l\u00ednia equilibrada es du a terme mitjan\u00e7ant dos conductors, un d’ells… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":652,"menu_order":20,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-650","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-carmelites\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/650","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-carmelites\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-carmelites\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-carmelites\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-carmelites\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=650"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-carmelites\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/650\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":662,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-carmelites\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/650\/revisions\/662"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-carmelites\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/652"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/col-carmelites\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=650"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}