Recentment, un dels nostres alumnes ha volgut compartir amb la comunitat educativa la seva experi\u00e8ncia arran d\u2019una activitat realitzada al Centre Penitenciari Mas d\u2019Enric.<\/p>\n
La visita va incloure una confer\u00e8ncia inspiradora protagonitzada per l\u2019\u00c0lex Roca i la Mari Carmen Maza, ambaixadors de la Fundaci\u00f3 Bar\u00e7a, sota el lema \u00abEl l\u00edmit el poses tu\u00bb<\/em>. A partir d\u2019aquesta viv\u00e8ncia, l\u2019alumne ha elaborat un relat personal on reflexiona sobre la superaci\u00f3, la comunicaci\u00f3, l\u2019acompanyament i la dignitat humana.<\/p>\n Des de l\u2019escola volem agrair la seva iniciativa i la voluntat de compartir aquesta mirada tan personal i profunda amb tot l’alumnat.<\/p>\n Us convidem a llegir el relat complet, que adjuntem a continuaci\u00f3.<\/p>\n La veu que tradueix l\u2019\u00e0nima<\/strong><\/p>\n El dilluns 11 de maig de 2026, la sala d\u2019actes de Mas d\u2019Enric es va omplir d\u2019emoci\u00f3 i d\u2019exemple.<\/p>\n L\u2019\u00c0lex Roca i la seva parella, Mari Carmen Maza, tots dos ambaixadors de la Fundaci\u00f3 Bar\u00e7a, van oferir una confer\u00e8ncia inspiradora sota el lema: \u00abEl l\u00edmit el poses tu.\u00bb<\/em><\/p>\n Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 del missatge de superaci\u00f3, hi va haver alguna cosa que va transcendir les paraules: la pres\u00e8ncia de la Mari Carmen.<\/p>\n La Mari Carmen no va ser nom\u00e9s la traductora de l\u2019\u00c0lex. Va ser el seu eco, el seu pont, la seva \u00e0nima paral\u00b7lela.<\/p>\n La seva orat\u00f2ria no es limita a reproduir gestos: sembla endevinar pensaments, anticipar emocions, traduir no nom\u00e9s els moviments de la m\u00e0, sin\u00f3 el cor.<\/p>\n En cada signe, en cada mirada, hi ha una complicitat que converteix la comunicaci\u00f3 en un acte d\u2019amor i de fe.<\/p>\n Per aix\u00f2, en pensar en la fe, sorgeix inevitablement la figura de Maria Magdalena, companya sentimental de Jes\u00fas i ap\u00f2stol segons l\u2019Evangeli ap\u00f2crif de Joan.<\/p>\n Jes\u00fas deia: \u00abQui estigui lliure de pecat, que llanci la primera pedra.\u00bb<\/em><\/p>\n L\u2019\u00c0lex diu: \u00abQui estigui lliure de discapacitat, que faci la primera burla.\u00bb<\/em><\/p>\n Tots dos missatges, separats per segles, comparteixen una mateixa arrel: la dignitat humana.<\/p>\n I la veritat \u00e9s que tant Magdalena com la Mari Carmen comparteixen aquesta for\u00e7a silenciosa que sost\u00e9 sense imposar-se, que acompanya sense eclipsar, que dona sentit al missatge de l\u2019altre.<\/p>\n La Mari Carmen, com Magdalena, no tradueix un discurs: revela una veritat interior.<\/p>\n La seva pres\u00e8ncia recorda que darrere de cada gran veu n\u2019hi ha una altra que la sost\u00e9, l\u2019amplifica i la fa humana.<\/p>\n D\u2019aqu\u00ed ve la perman\u00e8ncia del missatge, la seva capacitat de travessar temps, murs i prejudicis.<\/p>\n En un entorn com la pres\u00f3, on les paraules de vegades es desgasten i els gestos esdevenen rutina, la seva intervenci\u00f3 va ser un recordatori del que \u00e9s essencial: la comunicaci\u00f3 aut\u00e8ntica neix del vincle, no del so.<\/p>\n Gr\u00e0cies, Mari Carmen, per recordar-nos que traduir tamb\u00e9 pot ser un acte d\u2019amor.<\/p>\n Gr\u00e0cies, \u00c0lex, per compartir la teva hist\u00f2ria i permetre que aquesta veu compartida ens inspiri a tots.<\/p>\n I gr\u00e0cies a tots dos per demostrar que els l\u00edmits, fins i tot els del llenguatge, es trenquen quan dues \u00e0nimes decideixen parlar el mateix idioma.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Recentment, un dels nostres alumnes ha volgut compartir amb la comunitat educativa la seva experi\u00e8ncia arran d\u2019una activitat realitzada al Centre Penitenciari Mas d\u2019Enric.
\nLa visita va incloure una confer\u00e8ncia inspiradora protagonitzada per l\u2019\u00c0lex Roca i la Mari Carmen Maza, ambaixadors de la Fundaci\u00f3 Bar\u00e7a, sota… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":43,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[29],"tags":[85,120,167,118,99,44],"class_list":["post-2939","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-portada","tag-enriquits","tag-cfapaucasals","tag-cocobe","tag-llengues","tag-relats","tag-xerrades"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfpapaucasals\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2939","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfpapaucasals\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfpapaucasals\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfpapaucasals\/wp-json\/wp\/v2\/users\/43"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfpapaucasals\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2939"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfpapaucasals\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2939\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2942,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfpapaucasals\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2939\/revisions\/2942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfpapaucasals\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2939"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfpapaucasals\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2939"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfpapaucasals\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2939"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}