{"id":4340,"date":"2022-01-26T19:00:36","date_gmt":"2022-01-26T18:00:36","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfajoancarles\/?page_id=4340"},"modified":"2025-03-03T22:42:59","modified_gmt":"2025-03-03T21:42:59","slug":"qui-va-ser-victorina-vila","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfavictorinavila\/el-centre\/qui-va-ser-victorina-vila\/","title":{"rendered":"Qui va ser Victorina Vila?"},"content":{"rendered":"

<\/h2>\n
<\/div>\n
BIOGRAFIA<\/span><\/strong><\/span><\/h5>\n

La baixa taxa d’alfabetitzaci\u00f3 femenina espanyola de finals del segle XIX, que moltes vegades s\u2019ha \u00a0justificat simplement per la menor escolaritzaci\u00f3 de les noies, es podria explicar tamb\u00e9 pels continguts diferenciats dels aprenentatges de l’\u00e8poca: les nenes escolaritzades ho eren dins d’un model que definia les tasques\u00a0 manuals \u00a0com l’ocupaci\u00f3 m\u00e9s id\u00f2nia per a les dones, i per tant tot l’aprenentatge femen\u00ed <\/span>se centrava en aquest tipus de feines, tasques i treballs. <\/span><\/p>\n

Durant aquells anys de finals del segle XIX \u00a0va comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer a Espanya l’ “Escola Nova<\/a>“<\/i>\u00a0 o “Escola Activa”<\/i>, una s\u00e8rie de moviments pedag\u00f2gics de car\u00e0cter progressista molt cr\u00edtics amb l’educaci\u00f3 tradicional. Francisco Giner dels R\u00edos, Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia o Maria Montessori van ser els principals representants d’aquesta tend\u00e8ncia a la pen\u00ednsula. Les propostes de l’Escola Nova es van instal\u00b7lar fortament a Catalunya, on van ser acollides per la classe burgesa que aspirava a una formaci\u00f3 diferent i m\u00e9s d’acord amb els principis que imperaven a Europa, i tamb\u00e9 pel sector m\u00e9s culte de la classe obrera que, a trav\u00e9s de l’anarquisme, aspirava a un ensenyament que serv\u00eds per transformar la societat i les relacions socials.<\/span><\/p>\n

En aquest context va n\u00e8ixer, el 19 de desembre de 1883 a Albesa (Lleida), Victorina Vila i Badia. Era la primog\u00e8nita dels tres fills d’un matrimoni del qual el pare era metge i la mare mestra en exced\u00e8ncia. L’ambient familiar era eminentment liberal i progressista. Va estudiar m\u00fasica, ensenyament elemental i batxillerat a <\/span>Lleida<\/span>, i durant el temps que el seu pare exerc\u00ed a <\/span>Barcelona<\/span>, es dedic\u00e0 exclusivament a la m\u00fasica; la seva especialitat era el piano,\u00a0i tamb\u00e9 era una jove promesa del violoncel, per\u00f2 a conseq\u00fc\u00e8ncia d’una fractura a la m\u00e0 esquerra va haver d’abandonar aquest instrument. Va formar part de l’Orfe\u00f3 Catal\u00e0, on de fet va ser elegida com a solista per la seva extraordin\u00e0ria veu.<\/span><\/p>\n

En tornar de Barcelona, la fam\u00edlia s’establ\u00ed a\u00a0Corbins. En aquell temps feu amistat amb\u00a0Frederic God\u00e0s<\/a>, un jove mestre amb entusiasme per fundar a Lleida una escola basada en els principis de la pedagogia moderna, amb qui compartia \u00e0nsies intel\u00b7lectuals i ideals republicans, i amb el qual es cas\u00e0 el 19 de desembre de <\/span>1903<\/span>.\u00a0Dos anys despr\u00e9s, al 1905, amb un fill d’un any i embarassada del segon, Victorina es va treure el t\u00edtol de mestra. En aquella \u00e8poca va suposar un acte escandal\u00f3s que una dona casada i embarassada es present\u00e9s a uns ex\u00e0mens per a obtenir un t\u00edtol.<\/span><\/p>\n

<\/h2>\n

\"\"<\/p>\n

<\/div>\n
PROJECTES ESCOLARS<\/span><\/strong><\/span><\/h5>\n

El febrer del\u00a0<\/span>1906<\/span>\u00a0la parella fundava la primera seu del\u00a0Liceu Escolar de Lleida<\/a>, la primera\u00a0Escola Nova que hi hagu\u00e9 a la ciutat, que oferia tots els graus possibles d’educaci\u00f3: prim\u00e0ria, secund\u00e0ria i escola nocturna per a adults. Una escola d’iniciativa privada, laica i fonamentada sobre els principis de la igualtat, la llibertat, l’ajuda m\u00fatua i el saber compartit,<\/span> una escola humil i petita, per\u00f2 rica en inquietud pedag\u00f2gica, respectuosa i democr\u00e0tica, que esdevindria un referent paradigm\u00e0tic de l’educaci\u00f3 a Lleida. \u00a0<\/span><\/p>\n

Passats cinc anys i ja consolidat el Liceu Escolar, el <\/span>1911<\/span> el matrimoni s’embarc\u00e0 en una nova aventura, la fundaci\u00f3 de l’Escola Minerva, dirigida per Vila, molt sensibilitzada amb la necessitat de combatre l’analfabetisme femen\u00ed, una escola amb els mateixos principis que el Liceu, per\u00f2 nom\u00e9s per a nenes, basada tamb\u00e9 en criteris pedag\u00f2gics moderns. Vista l’embranzida de les dues escoles, el matrimoni es decid\u00ed a construir un gran edifici que reun\u00eds les condicions f\u00edsiques i pedag\u00f2giques que consideraven necess\u00e0ries per l’alumnat de tots dos centres. <\/span><\/p>\n

El\u00a0<\/span>1916<\/span> Victorina assist\u00ed a un curs de la doctora <\/span>Montessori<\/a><\/span> a Barcelona per tal de con\u00e8ixer els principis dels nous corrents pedag\u00f2gics, sistema que m\u00e9s endavant implantaria en els cursos d’educaci\u00f3 infantil.<\/span><\/p>\n

Uns anys m\u00e9s tard en un viatge que la parella feia a\u00a0<\/span>Noruega<\/span>\u00a0per visitar diverses escoles, el seu marit va caure greument malalt a\u00a0Fran\u00e7a\u00a0i va morir el 16 de juliol de\u00a0<\/span>1920<\/span>. Ella es trob\u00e0, doncs, amb 37 anys i cinc fills d’entre quinze i tres anys i al capdavant d\u2019una escola amb 500 alumnes on s’havia fet una gran inversi\u00f3 econ\u00f2mica. Reprengu\u00e9 llavors les regnes de l’Escola Minerva i, com que la llei li prohibia ser-ne la directora, deix\u00e0 la direcci\u00f3 del Liceu Escolar temporalment als amics Humbert Torres i Antoni Sabater, els pilars del Liceu Escolar des de la mort de God\u00e0s. <\/span><\/p>\n

Anys m\u00e9s tard els forts deutes econ\u00f2mics derivats de la construcci\u00f3 de l’edifici van ser determinants perqu\u00e8 Victorina Vila decid\u00eds deixar l’escola i dedicar-se als seus fills.\u00a0El\u00a0<\/span>1928<\/span> deixava la direcci\u00f3 i llogava l’edifici a moss\u00e8n Montaner, director de l’escola Verdaguer de Lleida.<\/span><\/p>\n

<\/h2>\n

\"\"<\/p>\n

<\/div>\n
EXILI<\/span><\/strong><\/span><\/h5>\n

El 2 de novembre de\u00a0<\/span>1937<\/span>, avions italians al servei de\u00a0<\/span>Franco<\/span> bombardejaren Lleida, destruint entre altres edificis una part del Liceu Escolar, on van morir 42 infants, un mestre i diverses persones que es trobaven dins de l’edifici. Arran d’aquest fet Victorina Vila decid\u00ed deixar la ciutat i marx\u00e0 per exercir de mestra a la poblaci\u00f3 cerdana\u00a0d’<\/span>\u00c9ller<\/span>.\u00a0 Finalment, a principis de\u00a0<\/span>1939<\/span>\u00a0emprengu\u00e9 el cam\u00ed de l’exili acompanyada per quatre dels seus fills, i s’instal\u00b7l\u00e0 definitivament a\u00a0M\u00e8xic\u00a0DC, on ajudaria la filla,\u00a0<\/span>Elvira God\u00e0s Vila<\/a><\/span>, que hi tenia una escola bressol, i on moriria 23\u00a0anys despr\u00e9s.<\/span><\/p>\n

<\/h2>\n

\"\"<\/p>\n

<\/div>\n
LLEGAT I MEM\u00d2RIA <\/span><\/strong><\/span><\/h5>\n

Victorina Vila havia donat a llum nou fills, per b\u00e9 que quatre d’ells van morir molt petits. Tots cinc van estudiar batxillerat a Lleida i els estudis superiors a Barcelona, menys una de les noies, l’Elvira, que va fer la carrera de m\u00fasica a Lleida. De la resta, un fou metge, l’Enric<\/a>, dos advocats, el V\u00edctor i la Maria, i l’altre mestre, el Frederic<\/a>. <\/span><\/p>\n

El centre c\u00edvic d’Albesa porta el seu nom des de maig de 2020 i a Lleida se li ha dedicat una pla\u00e7a.<\/span><\/p>\n

<\/h2>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

BIOGRAFIA La baixa taxa d’alfabetitzaci\u00f3 femenina espanyola de finals del segle XIX, que moltes vegades s\u2019ha \u00a0justificat simplement per la menor escolaritzaci\u00f3 de les noies, es podria explicar tamb\u00e9 pels continguts diferenciats dels aprenentatges de l’\u00e8poca: les nenes escolaritzades ho eren dins d’un model que definia les tasques\u00a0 manuals \u00a0com l’ocupaci\u00f3 m\u00e9s id\u00f2nia per a […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":261,"menu_order":18,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"set","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"class_list":["post-4340","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfavictorinavila\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4340","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfavictorinavila\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfavictorinavila\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfavictorinavila\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfavictorinavila\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4340"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfavictorinavila\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4340\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11013,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfavictorinavila\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4340\/revisions\/11013"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfavictorinavila\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/261"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfavictorinavila\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4340"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}