El Certamen Literari d’enguany ens ha emocionat i omplert d’orgull com a escola, no tan sols per la gran participació que hi ha hagut (115 participants) i el prolífica que ha estat (260 obres) sinó, també, per la gran qualitat literària que hem tingut. Felicitem-nos! Compartim amb totes i tots vosaltres aquestes paraules que ens vam dedicar el diad’entrega de premis del Certamen:
Fa dos dies va ser Sant Jordi, i això s’ha de pensar sempre com una oportunitat. Potser el més bonic de tot plegat és que la literatura hagi saltat aquests murs de formigó, grisos i hostils, i s’hagi escolat entre tots nosaltres. La bellesa és que la literatura sigui avui aquí, entre els nostres cossos i a les nostres mans: abraçant-nos, abrigant-nos i fent-nos, fins i tot, una mica més lliures. Perquè la lectura i l’escriptura ho tenen, això: un poder transformador que genera un mirall i un horitzó. Un mirall: per veure’ns, per mirar-nos, per revisar-nos, per recordar, per viatjar al passat, per canviar. Un horitzó: per somniar, per projectar i per pensar un altre futur. “Hi ha d’altres mons”, deia el poeta. “Però tots són en aquest”. Tots vosaltres n’heu creat un altre, de món, el de les paraules. Tots heu parlat de temàtiques que us interpel·len a nivell individual: l’amor, la privació de llibertat, la nostàlgia, la família, la naturalesa… la vida. I si, en realitat, no estàveu parlant només de vosaltres mateixos sinó, també, de tots nosaltres, dels aquí presents? Si ens parem a pensar, el vostres processos d’escriptura han trobat molts denominadors comuns. Penseu una cosa, que és preciosa: heu conjugat en col·lectiu. Parlant des del vostre testimoni fèieu referència, sovint, a històries compartides, col·lectives. Heu ballat entre el mirall i l’horitzó. I ho heu fet junts. La literatura (la lectura, l’escriptura, la discussió literària…) serveix per a moltíssimes coses: és una eina d’alliberament, col·lectivitza la pena i l’alegria, fomenta l’autoconeixement, ens fa pensar i somniar, i, sobretot, construeix: ponts, camins, tonalitats, futurs, mons.
Us heu convertit, ens hem convertit, en obrers de la paraula, com deia en José Sbarra, un escriptor argentí. Vosaltres, amb totes aquestes obres, heu construït cases de paraules, cases de memòria. I qui no hi vol viure, a una llar plena de tot això?
