El grup de GES 1 ha estrenat l’espectacle “Laboratorio Poético (Exilio Creativo)”, una proposta nascuda del treball conjunt entre els alumnes de GES 1 i GES 2, que mostra com l’expressió artística pot esdevenir, a més d’un vehicle per a l’aprenentatge, una forma de canalitzar emocions profundes i compartir vivències personals.
Els textos interpretats han estat escrits pels companys de GES 2 i parlen, des de l’experiència personal, de sentiments com la solitud, la nostàlgia, l’enyor i la ràbia, però també de la resistència i l’esperança. Aquests poemes, escrits en primera persona, reflecteixen l’impacte de l’aïllament i el desarrelament. Són paraules que parlen de silencis llargs, d’absències pesants, però que també deixen entreveure una escletxa per on entra la llum: l’esperança d’un futur diferent, de ser escoltats, de transformar la ferida en paraula i la paraula en acció.
Davant d’un entorn que sovint limita, l’escriptura s’ha convertit en un refugi i el teatre en una manera de donar veu i cos a allò que costa expressar. Els alumnes de GES 1 han fet una lectura sensible dels textos i els han portat a escena amb compromís i respecte. Durant aquest procés, les paraules han deixat de ser només paraules per convertir-se en missatges vius, carregats de sentit.
A l’estrena, van assistir alumnes de l’escola i professionals dels equips multidisciplinaris, fet que els alumnes van agrair especialment, ja que va representar una oportunitat per ser coneguts en un altre context, més enllà del seu dia a dia, i per mostrar les seves potencialitats i la seva vessant artística.
Volem agrair especialment a l’Òscar, monitor de fotografia, i als seus alumnes per haver capturat amb tanta sensibilitat i expressivitat els moments més intensos de l’espectacle, a l’Oriol, monitor de teatre, per facilitar-nos l’ús de les instal·lacions i oferir-nos el seu suport sempre que ha calgut i a en Brais que ens ha donat suport a la part tècnica.
Volem agrair també al Jordi Vilà, que ens va ajudar en la tria de textos i en la dramatúrgia, i a la Carme Fernández, que va co-dirigir el projecte amb nosaltres amb tanta dedicació i sensibilitat. Gràcies també a l’Aula Municipal de Teatre i Dansa de Mataró per cedir-nos vestuari i atrezzo, fent possible que aquest espectacle prengués forma.
Sense la complicitat dels companys professionals del centre, aquest projecte no hauria estat possible. Gràcies per sumar esforços en aquesta experiència tan significativa
Quan s’encén el focus i la veu s’alça, alguna cosa es transforma: la paraula esdevé pont, la veu esdevé camí, i l’escenari es converteix en un espai de trobada i reconeixement.
Felicitats a tots els participants per aquest treball tan intens i valuós!
