Els propers dies 29 i 30 d’abril, els alumnes de GES 1 de les 17 h estrenen l’ espectacle Laboratorio Poético (exilio creativo) que neix del treball conjunt entre grups de GES1 i GES2 i que mostra com l’expressió artística pot esdevenir, a més a més d’un vehicle per a l’aprenentatge, una forma de canalitzar emocions profundes. Els textos que interpreten han estat escrits pels seus companys de GES 2 i parlen, des de l’experiència personal, de sentiments com la solitud, la nostàlgia, l’enyor, la ràbia, però també de la resistència i l’esperança.
Aquests poemes, escrits en primera persona, reflecteixen l’impacte de l’aïllament i el desarrelament. Parlen de silencis llargs, d’absències pesants, però també deixen entreveure una escletxa per on entra la llum. L’esperança hi batega amb força: l’esperança d’un futur diferent, de ser escoltats, de transformar la ferida en paraula i la paraula en acció.
Davant d’un entorn que sovint limita, l’escriptura s’ha convertit en un refugi i el teatre en una manera de donar veu i cos a allò que costa expressar. Els alumnes de GES 1 han fet una lectura sensible dels textos i els han portat a escena amb compromís i respecte. Durant el procés, les paraules han deixat de ser només paraules per convertir-se en missatges vius, carregats de sentit. El resultat és una proposta que convida a escoltar amb els ulls oberts i el cor atent.
Aquesta activitat, a més de fomentar l’expressió oral i escrita i el gust per la literatura, ha estat una oportunitat per treballar en equip, des del respecte i la creativitat compartida. L’escenari serà el lloc on tot aquest esforç prendrà forma i on els versos, dits en veu alta, trobaran un nou significat en la mirada dels altres.
Quan s’encén el focus i la veu s’alça, alguna cosa es transforma: la creació esdevé força, la paraula esdevé camí.
