REFLEXIÓ DELS ALUMNES: Tomàs, Brandon, Mamadou i Gastón
El passat dia 20, quatre companys de l’escola, en Tomàs, en Brandon, en Mamadou i en
Gastón i; dos mestres, en Josep i l’Elisenda, vam anar a fer una passejada pel centre de
Granollers i una xerrada per l’alumnat de 3r d’ESO a un dels instituts de la ciutat, l’Institut Antoni 
Cumella. Va ser una jornada molt gratificant que ens va remoure moltes coses.
Durant el matí un dels companys coneixia molt bé la ciutat i ens va poder fer de guia turístic.
Quina sort que vam tenir! Mentre passejàvem pel centre aquell dijous de mercat per uns carrers plens de gent, colors, olors i sons que ens tenien meravellats, en Tomàs ens va anar guiant per diferents racons: l’Església de Sant Esteve, l’Ajuntament, la Porxada, la Muralla, la Biblioteca de Can Pedrals, l’oficina de Turisme, el Mercat municipal de Sant Carles, el mural de la Colla Castellera dels Xics de Granollers i l’escultura d’en Patufet. Sabíeu que l’església de Granollers és d’origen medieval però només en queda el campanar d’aquella època?
O que a la Porxada hi podeu trobar bigues de diferents anys degut als bombardejos del 38 durant la Guerra Civil? O que l’anomenada Pedra de l’Encant, diu la llegenda que és allà perquè li va dur una riuada fa molts i molts anys i que és molt emblemàtica de la ciutat? Tot això i moltes més curiositats les vam poder descobrir gràcies al nostre company!
Ja al migdia, vam anar a fer la xerrada sobre la nostra experiència formativa amb els alumnes
de l’institut, uns 100 alumnes! Creiem que va ser molt interessant i va aportar molts aprenentatges tant per ells i elles com per nosaltres. Vam percebre molt respecte i interès per part dels nois i noies que van estar molt atents i van mostrar-se curiosos. Ens van fer preguntes
molt interessants però sempre des de la discreció. Potser és que ells també estaven tan impressionats com nosaltres. Les seves cares i reaccions ens ho deien. La nostra timidesa i els nervis, també. Sí, nosaltres per una estona ens vam sentir valorats i que el que podíem aportar amb la nostra experiència i vivència podia ser útil per aquells joves. Uns joves que nosaltres també vam ser un dia i, qui sap, si una xerrada com aquesta ens hagués anat bé i la nostra vida hagués estat una altra. Va ser una vivència inoblidable.
Després de dinar, ja a la tarda, vam poder fer una darrera passejada per Roca Umbert, la Fàbrica de les Arts, un lloc ben bonic per acabar la nostra jornada. I aquesta és la crònica de la nostra sortida, una bona experiència per nosaltres i esperem que
també pels nois i noies i, si vam aconseguir que un jove no entri a la presó ja ens sentim satisfets perquè entrar és molt fàcil, però sortir-ne costa molt.
Tomàs, Brandon, Mamadou i Gastón
