{"id":4668,"date":"2024-02-05T17:24:50","date_gmt":"2024-02-05T16:24:50","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfariusitaulet\/?p=4668"},"modified":"2024-02-13T10:59:23","modified_gmt":"2024-02-13T09:59:23","slug":"i-tu-que-vols-ser-quan-siguis-gran","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfariusitaulet\/general\/i-tu-que-vols-ser-quan-siguis-gran\/","title":{"rendered":"I TU, QU\u00c8 VOLS SER QUAN SIGUIS GRAN?"},"content":{"rendered":"
\n
\"\"<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n

.<\/p>\n\n\n\n

Quantes vegades ens havien fet aquesta pregunta quan \u00e9rem petits? Quantes vegades l’hem feta nosaltres? Ben segur que moltes. Doncs b\u00e9, ara que ja som grans, se suposa que haur\u00edem de poder respondre-la sense dubtar, o potser encara no?<\/b><\/p>\n

Per\u00f2 abans de res, quan s’\u00e9s gran? Als 30, als 40, als 50, quan treballes, quan te’n vas de casa, quan tens fills, quan perds els pares, quan acabes de pagar la hipoteca… Jo encara no ho tinc clar, per\u00f2 sembla que la nostra societat assenyala un moment en qu\u00e8 s’\u00e9s gran i assumim funcionar en “mode autom\u00e0tic”: feina, casa, oci. I \u00e9s en aquest moment quan se’ns tanquen les portes per continuar estudiant. O potser aix\u00f2 era abans? Quan les vides laborals duraven 40 anys i es desenvolupaven pr\u00e0cticament en el mateix lloc. Avui en dia suposo que ning\u00fa dubta que aix\u00f2 que el m\u00f3n anglosax\u00f3 ha anomenat “Life Long Learning”, el nostre aprenentatge al llarg de la vida, \u00e9s ESSENCIAL pel desenvolupament tant laboral com personal dels \u00e9ssers humans.<\/b><\/p>\n

Qui li havia de dir a la O.P. que “a la seva edat” estaria estudiant castell\u00e0 a Barcelona perqu\u00e8 al seu pa\u00eds hi ha una guerra? I a l’O.V. que estaria aprenent catal\u00e0 per la mateixa ra\u00f3? O que l’A.G. estudiaria angl\u00e8s perqu\u00e8 les seves filles tenen parelles de parla anglesa? O a l’E.P. que s’estaria formant en competic perqu\u00e8 el m\u00f3n ha esdevingut digital? I aix\u00ed fins a completar tot l’alumnat del nostre centre. Diferents raons, motius, necessitats i motivacions que troben resposta en l’educaci\u00f3 d’adults. Estudiar quan se suposa que “no toca” \u00e9s dur, dif\u00edcil, a vegades hostil, per\u00f2 alhora \u00e9s altament gratificant i motivador. Per aix\u00f2 TOTHOM hauria de tenir l’oportunitat i rebre el suport necessari per a poder fer-ho.<\/b><\/p>\n

Per anar acabant, se suposava que havia d’escriure un article pedag\u00f2gic i em trobo que m’he fet m\u00e9s preguntes que respostes he donat. Encara que potser aquest \u00e9s el secret, no deixar de preguntar-se per continuar aprenent i, de tant en tant, trobar una resposta, la meva \u00e9s que jo de gran vull ser APRENENT.<\/b><\/p>\n\n\n\n