![](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfariusitaulet\/wp-content\/uploads\/usu2628\/2024\/10\/article.png\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Quan alg\u00fa pensa en una escola pensa en un edifici, en unes taules, en unes pissarres, en uns i unes docents i, per suposat, en molts alumnes anant amunt i avall de l\u2019espai conegut com escola. <\/p>\n\n\n\n
Quan pensem en una escola pensem en tot el que abans hem dit, i a m\u00e9s, en classes, el pati, gent rient i xerrant, en soroll i disbauxa, en moments bonics que portem a dins tota la nostra vida. <\/p>\n\n\n\n
L\u2019escola \u00e9s quelcom m\u00e9s que 4 parets on s\u2019ensenyen coses, \u00e9s un lloc on les persones ens fem m\u00e9s persones, on la societat creix, interactua i germinen les llavors dels canvis del futur. Moltes vegades per\u00f2, se\u2019ns oblida aix\u00f2 i les escoles passen a ser 4 parets on nom\u00e9s \u201censenyen coses\u201d, temples del saber on s\u2019hi va a fer silenci i escoltar.<\/p>\n\n\n\n
Per sort la nostra escola no \u00e9s aix\u00ed, la nostra escola, la de tots i totes que en formem part, des de l\u2019alumne m\u00e9s jove fins el m\u00e9s gran, del docent m\u00e9s novell a la que d\u2019aqu\u00ed a res ser\u00e0 em\u00e8rita, del treballador de la neteja fins a administraci\u00f3 de consergeria a manteniment o a les volunt\u00e0ries, etc. Tothom la fa cr\u00e8ixer, en forma part, mou el seu engranatge i hi participa en all\u00f2 que pot i sap. <\/p>\n\n\n\n
La nostra escola \u00e9s un m\u00f3n ideal a escala, est\u00e0 en formaci\u00f3 i en creixement, on totes les iniciatives, voluntats i mirades s\u00f3n benvingudes i complementen les altres, sempre i quan siguin integradores, complement\u00e0ries i sumin. Estem en un proc\u00e9s de canvi social i necessitem de tots els elements que puguin fer cr\u00e9ixer el tronc, que enriqueixin, que ens facilitin l\u2019acostament i el coneixement de l\u2019altre, fugint dels sectarismes i les cuirasses. <\/p>\n\n\n\n
La nostra escola \u00e9s una comunitat d\u2019aprenentatge, \u00e9s un taller del saber, amb soroll, amb maquinaria funcionant, amb anades i vingudes, amb cent coses passant a la vegada, que impliquen a multitud de persones, algunes van a tot, altres a algunes coses, altres a poques, poques a res. Quan entres al taller estas perdut, perqu\u00e8 sempre hi ha alguna cosa per tu, perqu\u00e8 sortir sense tocar cap eina, arremangar-se i implicar-se en cos i \u00e0nima \u00e9s molt complicat. \u00c9s un \u00e0gora on el xup-xup que hi ha no et deixa indiferent i n\u2019\u00e9s dif\u00edcil escapar-ne sense que en remogui quelcom m\u00e9s enll\u00e0 del pensament. Una part del cor s\u2019hi queda atrapat i et toca la part m\u00e9s profunda de tu mateix.<\/p>\n\n\n\n
La nostra escola \u00e9s la teva escola i est\u00e0 oberta 24 hores al dia 7 dies a la setmana, perqu\u00e8 tots i totes en formem part i la construim i en contribu\u00efm. Si encara no t\u2019hi has acostat ja saps que si ho fas, molt probablement t\u2019hi quedar\u00e0s embadalit i atrapat.<\/p>\n\n\n\n
\u00c0lex Ros Esteve<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Quan alg\u00fa pensa en una escola pensa en un edifici, en unes taules, en unes pissarres, en uns i unes docents i, per suposat, en molts alumnes anant amunt i avall de l\u2019espai conegut com escola. <\/p>\n