{"id":9922,"date":"2026-06-17T12:30:10","date_gmt":"2026-06-17T10:30:10","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfariusitaulet\/?page_id=9922"},"modified":"2026-06-17T13:04:57","modified_gmt":"2026-06-17T11:04:57","slug":"escoles-dadults-la-noia-de-porcelana-del-sector-educatiu","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfariusitaulet\/escoles-dadults-la-noia-de-porcelana-del-sector-educatiu\/","title":{"rendered":"Escoles d\u2019adults, la \u201cnoia de porcelana\u201d del sector educatiu"},"content":{"rendered":"\n<p>Les experi\u00e8ncies en educaci\u00f3 d\u2019adults reivindicatives i renovadores a les comarques gironines es varen iniciar en la transici\u00f3 democr\u00e0tica i es basaven en el m\u00e8tode psicosocial del mestre i pedagog Paulo Freire. Tenen com a tret com\u00fa que el principi, el mitj\u00e0 i el fi d\u2019una educaci\u00f3 freiriana s\u00f3n pol\u00edtics. Presentem quatre primeres tesis [1] sobre l\u2019educaci\u00f3 de persones adultes\/escoles d\u2019adults.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfariusitaulet\/wp-content\/uploads\/usu2628\/2022\/04\/Xerrada-al-CFA-Girona-amb-en-Mon-Marques-sobre-Republica-i-lexili-gener-2017-1536x1124-1.jpg\"><\/p>\n\n\n\n\n\n<p><b>1. Paulo Freire<\/b>. Escriure sobre l\u2019origen i la configuraci\u00f3 de les escoles d\u2019adults a Catalunya \u00e9s, sens dubte, parlar de Paulo Freire. A principis de la d\u00e8cada dels 70, i en un context de crisi de petroli o del cam\u00ed cap a la globalitzaci\u00f3, neixen les escoles d\u2019adults, inspirades en les seves concepcions de l\u2019educaci\u00f3 com a instrument d\u2019alliberaci\u00f3 de la classe treballadora,\u00a0<b>per fomentar de\u00a0<\/b>consci\u00e8ncia cr\u00edtica i la participaci\u00f3, i per afavorir la transformaci\u00f3 social i la lluita permanent.<\/p>\n<p>\u00c9s obvi que el model pedag\u00f2gic de Freire, que se sost\u00e9 sobre els valors de la llibertat,\u00a0 igualtat, just\u00edcia i solidaritat, q\u00fcestiona des de l\u2019arrel els pilars de la societat capitalista, en la qual les classes treballadores no tenen opci\u00f3 per opinar ni per decidir. Les escoles d\u2019adults en el seu conjunt, sobretot les que estaven en l\u2019avantguarda inserida en el teixit sociopol\u00edtic, intentaven educar fent pol\u00edtica transformadora. Actualment, aquesta concepci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 d\u2019adults s\u2019est\u00e0 perdent, per no dir que s\u2019ha perdut del tot.<\/p>\n<p><i>Noia de porcellana,<\/i><\/p>\n<p><i>buscava una \u00e0nima dintre teu<\/i><\/p>\n<p><i>i aix\u00f2 era\u00a0<\/i><b><i>com buscar<\/i><\/b><\/p>\n<p><b><i>papallones blanques damunt la neu.<\/i><\/b><\/p>\n<p><b>2. Educaci\u00f3 permanent d\u2019adults (EPA).<\/b>\u00a0Educar \u00e9s, sempre, sembrar la llavor del canvi, per\u00f2 el canvi volgut no \u00e9s sempre el mateix per a tothom. Si s\u2019entenia l\u2019EPA com la funci\u00f3 educadora d\u2019ensenyar a llegir les realitats quotidianes d\u2019una nova manera per tal d\u2019ajudar amplis sectors de la poblaci\u00f3 a prendre consci\u00e8ncia de les relacions de depend\u00e8ncia existents en l\u2019interior de la societat, llavors l\u2019educaci\u00f3 per una consci\u00e8ncia cr\u00edtica, l\u2019an\u00e0lisi pol\u00edtica per l\u2019acci\u00f3 i la pedagogia de l\u2019oprimit esdevenien elements conceptuals que ajudaven l\u2019educador i l\u2019educadora, i a la vegada activista, a una pr\u00e0ctica cont\u00ednua de comprom\u00eds de lluita contra les injust\u00edcies socials i les pol\u00edtiques del neoliberalisme.<\/p>\n<p>Aquesta concepci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3, portada a l\u2019aula o en el conjunt de les escoles d\u2019adults,\u00a0 com a element de canvi i com a espai de reflexi\u00f3 pedagogicosocial, d\u2019innovaci\u00f3 i d\u2019experimentaci\u00f3 educativa, ens servia per assajar noves formes per posar l\u2019educaci\u00f3 a disposici\u00f3 de tothom, compartir-la amb igual responsabilitat i participaci\u00f3, i on tothom tingu\u00e9s alguna cosa a aprendre i alguna cosa a ensenyar per viure junts un projecte comunitari.<\/p>\n<p>Avui \u00e9s cada cop m\u00e9s minorit\u00e0ria la idea que l\u2019educaci\u00f3 est\u00e0 al servei de les persones i no del mercat, i la majoria de les escoles de formaci\u00f3 d\u2019adults s\u2019obstinen m\u00e9s a salvar-se, a posar la pedagogia al servei del sistema i reduir-la a una mena de lectura de la paraula en contraposici\u00f3 a una lectura i una comprensi\u00f3 del m\u00f3n per a una praxis transformadora. El que es defineix com a educaci\u00f3 banc\u00e0ria com a instrument d\u2019opressi\u00f3 enfront de l\u2019educaci\u00f3 alliberadora.<\/p>\n<p><i>Noia de porcellana,<\/i><\/p>\n<p><i>buscava for\u00e7a en el teu parlar<\/i><\/p>\n<p><i>i aix\u00f2 era\u00a0<\/i><b><i>com buscar<\/i><\/b><\/p>\n<p><b><i>papallones blaves damunt la mar.<\/i><\/b><\/p>\n<p><b>3.Analfabetisme institucional.<\/b>\u00a0Una ordre del 5 de juliol de 1973 suprimia la Campanya d\u2019Alfabetitzaci\u00f3 d\u2019Adults propiciada pel MEC des de 1963. El volum de mestres, uns 5.000, que estaven assignats a aquestes escoles van haver de passar a les escoles de r\u00e8gim ordinari de les respectives prov\u00edncies. El 26 de juliol del mateix any, una altra ordre del MEC creava el programa d\u2019Educaci\u00f3 Permanent d\u2019Adults (BOE de l\u20191 d\u2019agost) per\u00f2 sense cap especificaci\u00f3.<\/p>\n<p>L\u2019any 1976 neix la Coordinadora d\u2019Escoles d\u2019Adults i el SEPT (Servei d\u2019Educaci\u00f3 Permanent dels Treballadors), que proclamava que l\u2019educaci\u00f3 alliberadora \u00e9s subjectivament pol\u00edtica i adjectivament pedag\u00f2gica.<\/p>\n<p>El gener de 1981 es produeixen els traspassos de l\u2019Estat a la Generalitat en mat\u00e8ria d\u2019ensenyament. En un principi, es tenien certes esperances de canvi, per\u00f2 la falta de comprensi\u00f3 de la situaci\u00f3 i no es va abordar el tema amb prou profunditat per assentar unes bases d\u2019educaci\u00f3 permanent i p\u00fablica d\u2019adults cauen en sac trencat. Es perd el temps en definicions com \u201c<i>l\u2019educaci\u00f3 d\u2019adults compr\u00e8n les activitats al llarg de la vida\u2026enriquir els coneixements i millorar les compet\u00e8ncies t\u00e8cniques i professionals\u201d,<\/i>\u00a0o promulgant lleis i decrets des del Departament de Benestar Social, com va ser la Llei 3\/1991 de formaci\u00f3 d\u2019adults que tenia com a objectiu \u201d<i>establir el marc general de la formaci\u00f3 permanent d\u2019adults<\/i>\u201d. M\u00e9s enll\u00e0 dels titulars, incapacitat des de les direccions t\u00e8cniques i pol\u00edtiques (governs i Parlament) per preveure infraestructures i executar actuacions que interrelacionessin els diferents \u00e0mbits (ensenyament, professional\/ocupacional i sociocultural) que la Llei promulgava. Esperances de canvi truncades, incomprensi\u00f3 i irresponsabilitat t\u00e8cnica i pol\u00edtica, que continua en l\u2019actualitat posant pals a les rodes. Aquesta \u00e9s la dura realitat.<\/p>\n<p><i>Noia de porcellana,<\/i><\/p>\n<p><i>tot el teu cos \u00e9s recipient<\/i><\/p>\n<p><i>a punt per ser omplert d\u2019aigua<\/i><\/p>\n<p><i>i\u00a0<\/i><b><i>posar-hi un lliri quan ve el bon temps<\/i><\/b><b>.<\/b><\/p>\n<p><b>4.Model escolar o model social i comunitari. <\/b>Hem defensat que les persones han de ser el centre de la pr\u00e0ctica educativa, per\u00f2 ha estat aix\u00ed en aquests \u00faltims anys? Les escoles d\u2019adults i el seu professorat es veuen sotmesos a propostes administratives i teories allunyades dels problemes reals dels joves, del fet migratori, de les dones i de les persones adultes en general, en definitiva, de la pr\u00e0ctica educativa. Ens podem imaginar qu\u00e8 passaria si les escoles d\u2019adults fossin espais oberts que potenciessin programes per respondre en el temps i en l\u2019espai a les demandes dels diferents col\u00b7lectius que formen l\u2019educaci\u00f3 d\u2019adults del territori? Ens podem imaginar que passaria si les escoles d\u2019adults trenquessin amb els compartiments estancs i potenciessin el transvasament de participants i de formacions (reglades, formals i no formals)? Segur que ens allunyar\u00edem del pes a qu\u00e8 estan sotmeses les escoles d\u2019adults: una formaci\u00f3 academicista[2]\u00a0que es veu incapa\u00e7 de cercar relacions institucionals i no institucionals, incapa\u00e7 d\u2019integrar diferents \u00e0rees que permetin una formaci\u00f3 b\u00e0sica i tecnol\u00f2gica.<\/p>\n<p>Parlem clar: el model d\u2019educaci\u00f3 d\u2019adults ha estat basat en la instrucci\u00f3 i no en l\u2019aprenentatge, en professorat que aplica o administra l\u2019educaci\u00f3 i allunyat de la funci\u00f3 d\u2019educadora social per limitar-se al rol del treball a l\u2019aula, amb models curriculars tancats i amb poca relaci\u00f3 amb la realitat social, i dins una organitzaci\u00f3 burocr\u00e0tica, r\u00edgida i estandarditzada. Aquest model s\u2019allunya d\u2019una resposta que tingui present la flexibilitat i la immediatesa, que vinculi el desenvolupament de les activitats de la vida quotidiana des d\u2019una perspectiva comunit\u00e0ria. A les nostres comarques, van n\u00e9ixer experi\u00e8ncies reals i alliberadores: projectes d\u2019alfabetitzaci\u00f3, el treball amb joves que cercaven una primera ocupaci\u00f3, les escoles taller (que superaven la dicotomia treball manual-treball intel\u00b7lectual),\u00a0 l\u2019acollida i formaci\u00f3 de les persones immigrades d\u2019origen estranger, els cercles de conversa, les activitats contra l\u2019analfabetisme pol\u00edtic \u2026 Un bagatge de pr\u00e0ctiques creatives i constructives, d\u2019oferta educativa flexible, diversa i adaptada a cadasc\u00fa.\u00a0 Experi\u00e8ncies educatives de mirada global n\u2019hi ha, i han estat obertes per ser compartides i exposades, per\u00f2 institucionalment han estat menyspreades. No ha encaixat el model social i comunitari que es propugnava des de les bases.<\/p>\n<p>Som conscients que l\u2019oferta educativa establerta \u00e9s pur academicisme, que el model escolar s\u2019est\u00e0 imposant i cal superar-lo des de la base. \u00c9s urgent que l\u2019educaci\u00f3 d\u2019adults prengui una dimensi\u00f3 pol\u00edtica perqu\u00e8 l\u2019educaci\u00f3 de persones adultes sigui un actiu en la lluita contra la manca de drets laborals i socials i contra aquest frau democr\u00e0tic, contra la xenof\u00f2bia i el racisme institucional i social. Per tant, ha de flexibilitzar la seva formaci\u00f3 per poder generar processos de canvi que ajudin a capacitar joves i adults per a la participaci\u00f3 laboral, social i cultural. S\u2019ensenya i s\u2019apr\u00e8n democr\u00e0cia, per\u00f2 fent democr\u00e0cia.<\/p>\n<p><i>Noia de porcellana,<\/i><\/p>\n<p><i>tota ets fr\u00e0gil que t\u2019has tancat,<\/i><\/p>\n<p><b><i>a sota una campana<\/i><\/b><\/p>\n<p><b><i>que sona dol\u00e7a i \u00e9s de cristall<\/i><\/b><i>.<\/i><\/p>\n<p>\u00a0<\/p>\n<p>per\u00a0<a href=\"https:\/\/twitter.com\/intent\/follow?original_referer=https%3A%2F%2Fdiarieducacio.cat%2F&amp;ref_src=twsrc%5Etfw%7Ctwcamp%5Ebuttonembed%7Ctwterm%5Efollow%7Ctwgr%5EBlanchMiquel&amp;screen_name=BlanchMiquel\">Miquel Blanch i Sol\u00e9<\/a>\u00a0a trav\u00e9s de\u00a0<a href=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/author\/mblanch\/\">\u201cEl diari de l\u2019educaci\u00f3\u201d<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Les experi\u00e8ncies en educaci\u00f3 d\u2019adults reivindicatives i renovadores a les comarques gironines es varen iniciar en la transici\u00f3 democr\u00e0tica i es basaven en el m\u00e8tode psicosocial del mestre i pedagog Paulo Freire. Tenen com a tret com\u00fa que el principi, el mitj\u00e0 i el fi&hellip;  <a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfariusitaulet\/escoles-dadults-la-noia-de-porcelana-del-sector-educatiu\/\" title=\"Read Escoles d\u2019adults, la \u201cnoia de porcelana\u201d del sector educatiu\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"close","template":"","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-9922","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfariusitaulet\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9922","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfariusitaulet\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfariusitaulet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfariusitaulet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/13"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfariusitaulet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9922"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfariusitaulet\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9922\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9924,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfariusitaulet\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9922\/revisions\/9924"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/cfariusitaulet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9922"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}