Els nostres problemes amb l’aire condicionat centralitzat de l’edifici

Si sou alumnes nostres ja deveu saber que a les aules tendeix a haver-hi temperatures boges i, si encara no ho sou, és bo que ho sapigueu per venir amb roba d’abric a l’estiu, roba fresca a l’hivern.

Ens passa que no podem controlar ni aturar l’aire condicionat centralitzat de l’edifici. Estem a Calàbria 66, un edifici relativament modern de l’Ajuntament de Barcelona, i ens consta que els treballadors de les oficines d’altres plantes es troben en la mateixa situació. És un tema llarg, que patim des de fa anys. A part de rondinar aquí i a les xarxes socials, al llarg dels anys n’hem parlat amb els tècnics de manteniment, amb el gestor de l’edifici i amb la coordinadora de riscos laborals. De tant en tant ha semblat haver-hi alleujaments puntuals però no ha trigat a tornar el vent àrtic i seguim somiant amb que hi hagi solucions més duradores algun dia.

El Reial Decret (RD) 486/1997, de 14 d’abril, estableix que les condicions ambientals dels llocs de treball no han de suposar un risc per a la salut dels treballadors i treballadores ni han de constituir una font d’incomoditat o molèstia, i estableix que s’han d’evitar les temperatures extremes.

Les solucions temporals com ara fer classe amb les finestres obertes o intentar contrarrestar l’aire condicionat centralitzat amb radiadors elèctrics ens semblen un despropòsit des del punt de vista de la sostenibilitat, però hi ha dies en que no veiem altra sortida i el despropòsit des del punt de vista de la sostenibilitat l’estem vivint igualment cada dia de passar fred a l’estiu o calor a l’hivern.

Els treballadors i treballadores del centre, tant el personal d’administració i serveis com el claustre de professors, desitjaríem de tot cor poder controlar els aparells de climatització o, si més no, aturar-los.